Aquest fons està format per 235 fotografies de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i 38 fotografies familiars, per tres banderes republicanes de gran format i per alguns documents i objectes personals. La part més remarcable i amb més interès històric de la donació són les fotografies de la Guerra Civil i les banderes republicanes.

Pel que fa a les fotografies, la major part porten al dors un segell del Servicio Español de Información, si bé l'autoria concreta de les imatges és desconeguda. Segons els historiadors de la fotografia, l'anonimat en els fotoreportatges durant la Guerra Civil espanyola era un fet normal i pactat entre els professionals per no fer-se una competència que perjudiqués la imatge del Govern de la República.

Les primeres investigacions realitzades per documentar les fotografies semblen indicar que el Servicio Español de Información era un servei de difusió i premsa dependent de la Subsecretaría de Propaganda del Govern republicà espanyol, creada per decret el maig de 1937 a València. Aquest organisme realitzava funcions d'agència de notícies de l'Estat i també actuava com a servei de publicacions, mitjançant l'edició de butlletins, fullets i llibres en diferents idiomes.
L'anàlisi inicial de les imatges i les breus descripcions que apareixen al dors permeten agrupar les fotografies en diferents blocs temàtics: propaganda militar, batalla de Terol, treball femení, protocol, atenció sanitària als soldats, bombardeigs a Barcelona, manifestacions culturals, denúncia contra els aliats franquistes, atenció als infants i modernitat en les escoles i "els 13 Punts de Negrín".

Així mateix, aquesta anàlisi ens permet deduir que es tracta d'un material gràfic de propaganda prorepublicana, que pretén mostrar als estats democràtics que havien signat el pacte de no-intervenció que a Espanya no es feia la revolució, sinó un veritable esforç per mantenir la normalitat en el treball, en els serveis socials, en la llibertat de culte o en les relacions polítiques internacionals, malgrat l'agressió de la barbàrie feixista.

Pel que fa a les tres banderes republicanes, totes elles són de roba i de grans dimensions i el seu estat de conservació és regular.

L'ingrés d'aquests materials a l'Arxiu Històric de la Ciutat té un gran interès, tant des del punt de vista històric com documental, ja que la col·lecció de fotografies ens permet cobrir un buit important si tenim en compte que fins ara es disposava de relativament poques imatges sobre el període de la Guerra Civil a Barcelona. En aquest sentit, cal destacar, per exemple, que les imatges dels bombardeigs de la ciutat incloses en el Fons Lapuente, ara per ara, seran les úniques que es conservaran en els fons de l'Arxiu. Així mateix, també cal destacar que aquestes fotografies seran un bon complement de les imatges que formen el Fons de la Crònica Gràfica de la Ciutat, amb molta informació del període comprès entre 1932 i 1936, però amb poques imatges del període de la Guerra Civil.

Pel que fa a les banderes republicanes, la seva incorporació als fons d'un centre de l'Ajuntament de Barcelona l'hem de considerar excepcional i d'una gran importància, si tenim en compte que es tracta d'unes de les poques banderes republicanes de grans dimensions que es conserven a Catalunya.

Cronologia de la donació
Marian Roberts, propietària fins ara del fons i encarregada de complir la voluntat de Juan Lapuente de retornar aquests documents i materials al seu lloc d'origen un cop l'Estat espanyol gaudís d'un règim democràtic, inicialment es va posar en contacte amb alguna institució d'àmbit estatal sense obtenir-ne resultats positius. El temps anava passant fins que en una trobada professional a Barcelona Marian Roberts va conèixer Catherine Perelló, la qual, quan va conèixer la història i l'existència d'aquests materials, es va posar en contacte amb l'historiador Josep M. Figueras i plegats van exposar la situació a l'arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta informació inicial va ser suficient per prendre consciència del valor històric i de l'interès documental que aquests materials podien tenir, i tot seguit es va manifestar a Roberts la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona de ser-ne el dipositari. Pocs dies després, al començament de l'any 2001, Perelló i Figueras viatjaven a Londres en nom de l'Ajuntament per fer-se càrrec del fons i portar-lo a Barcelona. A partir d'aquest moment calia formalitzar legalment i jurídicament la donació, cosa que s'ha assolit en primera instància mitjançant l'acord de la Junta de Govern de l'Institut de Cultura de Barcelona el juny de 2002 i, de manera definitiva, mitjançant la signatura del conveni de donació ja esmentat.