Jaume Pagès (Girona, 1946) va ser nomenat conseller delegat del Fòrum Barcelona 2004 el passat mes d'abril. Enginyer industrial, catedràtic d'Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial, i rector de la Universitat Politècnica de Catalunya entre 1994 i començaments d'aquest any, Pagès considera que amb el seu nomenament s'obre un període d'estabilitat al Fòrum, que permetrà continuar treballant amb intensitat i tranquil·litat en la preparació d'un esdeveniment cultural complex i sense precedents.

Què ha fet que una persona procedent del món de la tecnologia es decidís a assumir la màxima responsabilitat directa d'un esdeveniment de tipus cultural i humanístic?
En realitat la meva experiència dels últims setze anys ha estat molt més centrada en la gestió universitària que no pas en la recerca o l'ensenyament. Vist d'aquesta manera, el meu pas de la Universitat al Fòrum no sembla un salt tan considerable. Vaig rebre la proposta en el moment en què deixava el rectorat, i no diré que em sentís obligat a acceptar-la, però sí honorat, sens dubte. Es tractava d'una aposta important per part de tots, perquè el Fòrum serà un acte de gran transcendència per a Catalunya i tot Espanya. No negaré, de tota manera, que en acceptar el càrrec les cames em tremolessin una mica…

Josep Antoni Acebillo, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona, deia en aquestes mateixes pàgines, ara fa un any, que encara calia treballar molt per aconseguir la complicitat del ciutadà amb l'esdeveniment. Creu que s'està aconseguint? Què es fa en aquest sentit?
Fins a l'octubre passat s'ha desenvolupat un procés de participació col·lectiva en l'elaboració del programa del Fòrum, mitjançant l'espai d'Internet Opina, posat en marxa amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya, que ha permès que tothom que ha volgut ens enviés els seus suggeriments sobre les àrees del seu interès. La proposta del programa d'activitats del Fòrum, un cop enriquida amb aquestes aportacions -fins a mitjan octubre se n'havien acceptat unes 300-, donarà lloc al programa definitiu, que serà presentat al Consell d'Administració a començaments d'any.
Pel que fa a l'aspecte promocional, treballem en la posada a punt d'una sèrie d'eines, com una pel·lícula o una exposició itinerant que servirà per presentar l'esdeveniment de ciutat en ciutat.

Aquestes activitats de promoció també es faran a l'estranger?
Sí, és clar. La logística del desplaçament de les exposicions promocionals és una de les coses que hem tret a concurs. Es tracta de saber com i a on les hem de desplaçar perquè en traguem el màxim profit. No ens hem de limitar a Catalunya i Espanya. I per arribar a llocs més allunyats també comptem amb Internet, encara que si en algun indret es detecta un interès especial pel Fòrum es buscarà el suport de les ambaixades i entitats culturals per dur a terme aquestes sessions de difusió. Intentem centrar la promoció internacional en els llocs on ens sembla que pot tenir una rendibilitat més gran. Així, per exemple, vam tenir un estand a Johannesburg amb motiu de la cimera mediambiental. A més, no es pot oblidar el paper de la Unesco, que ens ajuda a la difusió dels objectius i el programa del Fòrum a través de la seva pròpia xarxa de centres.
De tota manera, s'ha de reconèixer que de moment el ressò internacional del Fòrum 2004 és més aviat modest. És comprensible, perquè no es tracta d'un esdeveniment de masses, com ara un d'esportiu, i també perquè no hi ha precedents d'un acte d'aquesta mena.

En quin punt es troba l'organització de les diferents activitats?
La part que es troba més avançada és la referent al Festival de les Arts, perquè, lògicament, els espectacles no es poden improvisar i s'han de tenir previstos des de molt temps abans. Pel que fa a les exposicions, les de dimensions més modestes ja estan definides i s'han aprovat els avantprojectes. Altres, les més grans, requereixen més temps. Una cosa similar passa en relació amb els esdeveniments de reflexió i debat, com les jornades i congressos. El de religions, per exemple, ja està tancat, però d'altres que demanen una mobilització més gran de recursos i persones encara no.

Un dels objectius principals del Fòrum ha estat vincular al desenvolupament del projecte les organitzacions no governamentals.
Sí, hem tractat de vincular-hi aquelles associacions que comparteixen d'alguna manera els nostres objectius, però no exclusivament pel fet que siguin ONG, sinó en la mesura que el seu treball tingui alguna cosa a veure amb el desenvolupament o les condicions de la pau, siguin o no siguin ONG. Esperem que hi participi qualsevol entitat relacionada amb aquests aspectes perquè aporti al Fòrum la seva experiència i els seus punts de vista.

I com s'articula aquesta participació?
Les associacions tenen cabuda en la mateixa organització de les conferències, les reunions i els congressos programats. De fet, en molts casos, aquesta participació ja s'ha produït. Les sessions de conferències no les organitzem nosaltres, sinó que les associacions i les institucions convidades fan propostes, i nosaltres les discutim i acabem aprovant-ne unes i rebutjant-ne d'altres. No són activitats que pròpiament muntem nosaltres; el Fòrum només els dóna acollida. Hi ha tota mena d'entitats: organitzacions governamentals i no governamentals, associacions culturals i d'altres menes. Tot plegat configura un programa d'activitats molt ampli. Cal dir, de tota manera, que no són aquestes activitats les que portaran al Fòrum el nombre més gran de persones, sinó els esdeveniments artisticoculturals: el Festival de les Arts, les exposicions i la resta d'activitats que organitzem a la Plaça, és a dir, el lloc de trobada i intercanvi per antonomàsia. Allí també hi haurà escenaris per a actuacions i possibilitats de presentar aquelles experiències de cooperació entre els sectors públic i privat i les associacions ciutadanes que en diem Bones Pràctiques, juntament amb mostres de diversitat cultural mitjançant l'art i l'artesania, la gastronomia, etc.

Quin paper hi tenen les associacions de fora del país?
També hi ha un nombre d'entitats d'altres països presents amb les seves propostes, és clar. Com a activitat de projecció internacional es pot destacar, ara mateix, la iniciativa que han dut a terme un conjunt d'associacions de diversos països llatinoamericans com el Brasil, l'Uruguai, l'Argentina, Xile i Mèxic, que han convocat, incentivades per les propostes del Fòrum, tres congressos internacionals vinculats als tres grans eixos temàtics del 2004: el primer, sobre les condicions de la pau, se celebrarà a Atlanta; el segon, sobre la ciutat sostenible, a Valparaíso, i el tercer, sobre la diversitat cultural, a Montevideo. Les conclusions a què s'arribi en cada un d'aquests congressos es presentaran posteriorment en el marc del Fòrum.

De tota manera, s'han apreciat notables recances, almenys en una part de les associacions d'aquí, a l'hora de valorar el Fòrum i de comprometre's amb el seu programa. Hem llegit declaracions d'algunes d'elles que preferien mantenir-se a l'espera, tot i estar d'acord amb els principis del Fòrum, per por que tot plegat quedés en una simple operació de prestigi…
He tingut reunions amb representants de moltes entitats -com la Federació d'Associacions de Veïns, amb qui em vaig reunir abans de l'estiu- i sovint he observat aquestes reticències i aquesta por de vincular-se amb l'esdeveniment, no fos que després els sabés greu haver-ho fet. [Amb posterioritat a la realització d'aquesta entrevista, el 5 de novembre, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona va anunciar la seva decisió de desvincular-se del Fòrum perquè el considerava poc creïble.]
Això és indefugible; m'imagino que aquestes associacions són molt complexes i acullen gent d'una mena molt diversa, amb punts de vista diferents. És comprensible, per tant, que el seu procés de presa de decisions sigui complicat. Tot i així, tinc l'esperança que aconseguirem una participació àmplia i generosa. La qüestió dels valors és molt important; el Fòrum això ho té molt clar. I aquests valors són àmpliament compartits per les associacions esmentades. Tothom pot raonar el seu comportament de la manera que vulgui, però voluntàriament és difícil quedar al marge d'una oportunitat com la que ofereix el Fòrum, tant a Barcelona com a les mateixes entitats, amb l'excusa que hi ha un risc de manipulació. Jo diria aquí allò que va dir Crist fa dos mil anys: "Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra". És que tots ja som prou grandets… M'assegura vostè que és verge? Jo li asseguro que no ho sóc. Oi que m'entén?
Ara bé, també li asseguro que, entre els que estem treballant en el Fòrum, hi ha una capacitat d'entusiasme i d'il·lusió, fins i tot una certa visió utòpica o romàntica del món, com no es troba en la major part de la societat d'avui dia.

Què opina d'una altra visió crítica com la de Manuel Delgado, que va assegurar en un article que el Fòrum no havia consultat els antropòlegs a pesar que ells siguin "els que més entenen d'interculturalitat"?
No ho sé, jo fa poc que sóc aquí i ignoro si hi va haver contactes amb ells abans que jo hi arribés. Però, si és Manuel Delgado qui ho afirma, sens dubte té raó. Segurament ells hi entenen molt, d'interculturalitat, i els hem de tenir presents. Però haig de recordar que nosaltres tenim un procés obert a les associacions i que, per tant, els seus representants es poden dirigir en qualsevol moment a nosaltres, privadament o públicament. Manuel Delgado ho va fer públicament; doncs bé, d'alguna manera li hem de donar una resposta.
Quan vaig llegir l'article, la meva primera reacció va ser examinar la llista dels experts que ens han assessorat. De comissions assessores n'hi ha hagut i n'hi ha encara moltes, i puc assegurar que els antropòlegs hi estan representats. Que potser no n'hi ha cap d'espanyol; bé, això és una altra qüestió. En altres sectors també pot passar que a algú li sembli que ha estat exclòs perquè no ens hàgim dirigit a ell directament. Però insisteixo que tothom que tingui alguna cosa valuosa a aportar serà benvingut.

Com han anat les relacions del Fòrum amb els moviments antiglobalització? Hi ha una entitat d'aquest àmbit, el Moviment de Resistència Global, que va negar a la premsa haver tingut contactes de cap mena amb el Fòrum.
Bé, aquesta associació va dir exactament que no havien tingut contactes amb nosaltres i que no en tindrien perquè, com no se senten representats per ningú, és impossible contactar amb ells. Però no són els únics d'aquest moviment.
El moviment antiglobalització és complex, hi ha moltes persones i associacions que en formen part, i són tan diverses que dir que no hi tenim contacte és molt agosarat. Amb representants d'algunes de les entitats que formen el moviment, sí que hi hem tingut contactes.

Però hi ha perill que hi hagi soroll per causa d'alguns moviments més radicals, com cada cop que s'ha celebrat una reunió internacional important?
Hi ha un element molt clar que diferencia el Fòrum de les reunions que han estat més contestades pel moviment antiglobalització. Aquestes tenien sempre a veure amb el poder, aplegaven gent amb alta capacitat de decisió sobre temes polítics o econòmics. Es tractava de cimeres de caps d'Estat i Govern, reunions de l'Organització Mundial del Comerç, el Fòrum de Davos, coses d'aquestes.
Però nosaltres no som res de tot això, només una entitat o consorci que intenta organitzar un esdeveniment cultural, i per tant, no tenim grans possibilitats d'influència, i menys encara capacitat de decisió en temes polítics ni econòmics. I en canvi, com a acte cultural que és, el Fòrum és obert a tothom que hi vulgui participar, sempre que es respectin unes regles raonables de funcionament. Per aquestes raons no veig que hagi d'excitar les ires dels moviments antiglobalització ni dels moviments anti-res, entre d'altres coses perquè el que vol el Fòrum és justament promoure una reflexió sobre la globalització i els seus efectes en la cultura i, a l'inrevés, de la cultura en la globalització.

Quin nombre d'assistents s'espera?
Als pressupostos aprovats pel Consell d'Administració hi ha un nombre que ens serveix ara mateix com a referència, i és de cinc milions de visitants al llarg dels 141 dies de duració de l'esdeveniment. Nombre de referència vol dir que nosaltres ho estem dissenyant tot perquè el Fòrum pugui acollir en condicions raonables aquesta quantitat de persones.

Es tractarà més aviat de gent d'aquí, o també es busca atraure assistents de fora de Barcelona?
Als congressos hi haurà una participació internacional, però és clar, reduïda; no són milions de persones. Als actes més multitudinaris cal pressuposar que la gent vindrà de l'entorn immediat, entenent com a tal una àrea de 500 km al voltant de Barcelona, i s'hi ha d'afegir gent de Madrid i els que aprofitaran la seva estada de vacances d'estiu a les zones pròximes per fer-nos una visita.

S'ha parlat de vegades de la possible reedició del Fòrum en altres ciutats. És possible i desitjable que tingui alguna mena de continuïtat?
El Fòrum no està definit com un esdeveniment que hagi de continuar necessàriament, però aquesta possibilitat no està tancada. És una qüestió que no depèn de nosaltres, sinó del fet que hi hagi algú que estigui disposat a agafar el relleu. Hi ha ciutats que s'hi han interessat, nosaltres els hem donat informació i estem disposats a ajudar-los en tot el que puguem a partir de la nostra experiència, però és un problema que ens supera: la decisió de reeditar més endavant el Fòrum pertany exclusivament a ells.

I per part de la Unesco, que auspicia el Fòrum, no hi ha intencions de continuar?
La Unesco és una organització que no pren la iniciativa en aquesta mena de temes. Va aprovar la celebració del Fòrum 2004, evidentment, però ho va fer a proposta d'Espanya. Per tant, si algú vol continuar i reproduir el nostre esquema, primer ha d'aconseguir que el govern del seu país o d'un altre presenti la iniciativa a la Unesco i que aquesta li doni el vistiplau.
El que no farà la Unesco, perquè no ho pot fer, és encarregar l'organització d'un esdeveniment com aquest a un dels seus països membres, perquè els altres li podrien retreure que no fossin ells els triats.
I d'altra banda, si la Unesco ho proposés a un país, aquest li demanaria finançament, i la Unesco no té diners per fer-ho. No pot prendre la iniciativa; només beneir les propostes que se li facin i en cas que n'hi hagi més d'una, intentar arreglar un acord entre els candidats o prendre una decisió sobre això.

Creu que l'11 de setembre i tot el que ha vingut després pot tenir alguna conseqüència negativa per al Fòrum?
L'atemptat va suposar un cop molt important per a tot el món desenvolupat i en particular per als Estats Units, i crec que ha motivat a tothom moltíssim a fer reflexions que estan íntimament relacionades amb els eixos temàtics del Fòrum: la diversitat cultural i el respecte entre les cultures, les condicions de la pau i la sostenibilitat. I continuarà motivant reflexions durant molt de temps; el procés no s'ha acabat pas. Per nosaltres, l'11 de setembre és una data desgraciada, sens dubte, però a la vegada ha posat de manifest l'oportunitat del Fòrum. De fet, el Fòrum sembla pensat després de l'11 de setembre, quan ho va ser abans. És un encert dels que el van idear.

Com li sembla que el Fòrum pot contribuir a resoldre els conflictes en curs al món i convertir-se en lloc de trobada entre les cultures enfrontades políticament, la jueva i l'àrab, l'occidental i la islàmica? La gent pot pensar que, si no s'aconsegueix algun avenç en aquests àmbits, tot plegat el Fòrum no haurà servit de gaire…
El Fòrum és una trobada essencialment cultural, no un esdeveniment polític. I encara que en les activitats programades hi pot ser present algun dels grans protagonistes polítics del moment, la seva intervenció no serà en tot cas de caràcter polític, sinó essencialment cultural. Es tracta de promoure la cultura de la pau, aquest és un dels objectius del Fòrum.
D'altra banda, els diferents blocs culturals ja tenen mecanismes de contacte, i en tot cas els seus representants poden aprofitar la celebració del Fòrum per tenir una més de les seves reunions. Però hem de ser conscients que aquí no es resoldran els principals problemes del món, que tenen una complexitat que ens supera i unes causes profundes que han de ser abordades des de molts fronts.

No creu que l'empremta que pugui deixar el Fòrum entre la gran majoria dels ciutadans tindrà més a veure amb el seu vessant festiu i amb l'aspecte arquitectonicoespectacular que no pas amb els debats sobre els temes candents del món actual?
El vessant festiu és de fet complementari de les activitats del Fòrum i s'ha buscat expressament perquè el diàleg, l'intercanvi i l'encontre són més fàcils en un ambient festiu. D'altra banda, tots els temes relacionats amb la creativitat estan molt vinculats amb la festa i l'espectacle. En el Festival de les Arts s'accentua l'aspecte festiu, però aquest aspecte no pot fer oblidar els ingredients de recerca de la innovació, de provocació i de reflexió sobre la creativitat que són fonamentals en la seva orientació. De qualsevol manera, hem de procurar que l'element festiu no se'ns escapi de la mà i acabi fent desaparèixer la part seriosa.

La vinculació que des del començament ha tingut el Fòrum amb la gran reforma d'aquella part de Barcelona, no comporta una subordinació massa gran als interessos urbanístics? De vegades sembla que el Fòrum ha estat només una excusa per a la reforma urbana…
En la seva història recent, els grans avenços urbanístics de Barcelona sempre han estat vinculats a esdeveniments internacionals. Va ser el cas de les exposicions internacionals de 1888 i 1929, i també, sens dubte, dels Jocs Olímpics de 1992.
De tota manera, quan es va plantejar per primer cop la realització del Fòrum, l'any 1996, encara no s'havia vinculat a la reforma de l'àrea del Besòs, de la qual ni es parlava. És més tard quan tots dos projectes s'uneixen i es tiren endavant en paral·lel. Però no es pot dir en absolut que el Fòrum sigui una mera excusa per a la reforma urbana. Són dos esdeveniments íntimament connectats, i és difícil imaginar-se un acte d'aquestes característiques sense un escenari adequat.
Com que tots dos vessants estan íntimament vinculats, el principal repte plantejat és construir un espai autènticament humà. I hi ha molts elements que ja ens fan pensar que els arquitectes i urbanistes l'encertaran a l'hora de dissenyar-lo. S'han projectat uns espais singulars i de gran atractiu com el gran triangle de l'edifici del Fòrum, que connecta les àrees adjacents perquè permet el pas de vianants per sota; la pèrgola que cobrirà l'esplanada del final de la Diagonal, sobre la depuradora, i que conduirà al mar, obrint-se d'una banda sobre el Parc dels Auditoris i de l'altra al port esportiu…

I parlant de les noves àrees de centralitat: creu vostè que aquesta ho serà efectivament, o un cop acabat el Fòrum hi ha perill de desertització de tot aquest àmbit?
Als anys noranta, quan encara funcionava de ple l'estació de França, ningú no s'hauria pogut imaginar els grans canvis que arribaria a experimentar la zona litoral-nord. És un fet que la Vila Olímpica i els gratacels de Marina han creat al seu voltant un nou centre d'activitat. I aquí, on conflueixen tres grans rutes de comunicació urbana, passarà el mateix. La Diagonal ha tingut històricament una gran força des de la plaça de les Glòries en amunt, i aquesta mateixa força també l'està cobrant a la part de nova construcció. La segona via és la Ronda Litoral, que passarà justament per sota de la Plaça del Fòrum. I la tercera, la Rambla Prim, que enllaçarà la zona del Fòrum amb l'estació del TGV de la Sagrera; una veritable rambla per la qual es podrà anar a peu fins al centre ferroviari, sense tardar gaire.
La remodelació de la zona deixarà, entre moltes altres coses, un Centre de Convencions que ja ara té adjudicats els seus espais fins al 2005, indici clar que la ciutat el necessitava; deu hotels; noves àrees residencials, entre elles una d'habitatges socials… Serà una àrea de serveis i residencial que es conformarà, sens dubte, com un dels principals centres d'activitat econòmica de la ciutat.

El seu nomenament es va produir al final d'un període incert en l'organització del Fòrum: primer, la destitució del seu antecessor Jaume Sodupe; després, la ràpida dimissió de Josep Caminal… No són massa canvis, i massa vertiginosos, en l'organigrama d'un esdeveniment que al capdavall no passa encara de projecte?
Sí, però es tracta d'un projecte nou i de gran complexitat. En la mesura en què no té referents anteriors, és fàcil que es creïn tensions i desacords entre aquells que en un moment determinat han assumit la responsabilitat de tirar-lo endavant. I d'en Jaume Sodupe haig de dir que va fer una gran feina, encara que es generés aquest desacord entre ell i les administracions.

Les coses ja estan definitivament ben encarrilades? No hi haurà més canvis?
Això no se sap mai, no depèn només de mi, encara que faré tot el possible perquè no n'hi hagi. Vull dir que m'he compromès en ferm a tirar endavant l'esdeveniment; aquesta és la meva responsabilitat. I crec que entre les tres administracions -Ajuntament, Generalitat i govern central- hi ha un consens sòlid i tenen ganes que surti bé. No detecto tensions especials entre elles, encara que potser seria l'últim a assabentar-me'n! Les reunions del Consell d'Administració funcionen molt bé, es van aprovant les línies de treball que proposem, ens donen consells que anem recollint… En resum, crec que les administracions se senten ben representades i que, pel que fa a les relacions de l'equip directiu del Fòrum amb elles, vivim una situació de tranquil·litat que permet fer bé la feina.