El segle XIX, un impressor de Barcelona va tenir la idea de crear una col·lecció de llibres, una Biblioteca de Literatura en va dir, i així va trencar amb la vella rutina de publicar els títols d'un en un. Manuel Rivadeneyra va fer el salt des de l'artesanat de les caixes de tipògraf cap a la figura de l'editor modern, però no estic segur de poder atribuir el mèrit a la ciutat de Barcelona, al seu ambient, perquè, de fet, la col·lecció va veure la llum a Madrid. Això sí, dirigida per Carles Aribau, que hi vivia. Rivadeneyra, que ha passat a la història com a editor del diari El Vapor, portaveu de noves idees, i com a editor d'un famós Quixot, va ser un home inquiet, mogut, viatger, i això sí que m'agrada atribuir-ho al clima intel·lectual de la Barcelona que es debatia entre la Renaixença i la industrialització, entre la incipient cultura científica i tècnica del XIX i la secular cultura literària que aleshores es recuperava.

Sigui com sigui, Rivadeneyra endega la seva Biblioteca de Literatura el 1846. No gaires anys després, a Barcelona, un home vingut de comarques, que treballa com a peó en l'enderroc de les muralles, funda el 1860 l'editorial que du el seu nom, Espasa. De la pedra picada a la linotípia: vet aquí l'impuls de la ciutat. I ja el 1905 comença a editar la celebèrrima Enciclopedia Universal Ilustrada, que continuen els seus fills, hereus de la casa editorial, ja sòlida i prestigiada. Però és que n'hi ha més: durant uns anys, els germans Espasa es van associar amb un treballador de la casa, que els era cunyat; un home de nom Salvat, que aviat va deixar la companyia per fundar la seva pròpia firma. El 1923, ja portada pels seus fills, va esdevenir Salvat Editors, que anys després establiria filials a Amèrica. No em sembla banal recordar aquest procés que té molt de simbòlic i que denota una gran ambició cultural pròpia d'una ciutat que acabava de prendre consciència d'ella mateixa.

És important que l'ambició cultural es lligui al salt qualitatiu que fa la ciutat arran de l'Exposició del 1888, perquè d'alguna manera la cultura queda relligada a la identitat de Barcelona. Barcelona no s'entén sense exercir aquest paper de bressol, de forn de cultura, i alhora de caixa de ressonància interior i exterior que està en la base de la seva identitat moderna. Tant és així que quan la potència cultural ha declinat, també la ciutat s'ha apaivagat, i la recuperació moral i cívica és paral·lela a la represa cultural. Doncs bé, l'anècdota històrica es justifica perquè una part vertebral d'aquesta identitat cultural és l'edició, entesa no només com a potentíssima indústria -que també- sinó com a conjunt d'operacions i de pulsions que giren al voltant del llibre com a objecte de cultura. És a dir, Barcelona és un centre receptor i emissor de cultura literària a través dels seus protagonistes i instruments.

Si mirem el procés que culmina (i al mateix temps comença) amb el llibre, veurem que Barcelona cobreix amb excel·lència totes les passes. Hi ha la creació, vivíssima, en les dues llengües. Els autors tenen els agents que els faciliten l'accés a l'edició, que escampen l'obra per aquests mons, que de tornada ens porten autors d'arreu, els quals troben entre nosaltres notables traductors. Enmig hi ha l'editor com a creador d'una línia editorial, com a selector de peces, i també l'editor com a gerent d'una indústria amb un volum importantíssim i que s'assenta i creix. I un cop fet el llibre, hi ha tota la xarxa que n'assegura les vendes -distribució, promoció i llibreria. Llibreries que, després d'una crisi més temuda que real, tornen a consolidar-se amb un servei més modern, més ample, més generós. I, finalment, tenim els lectors i les lectores, en quantitats que mai són prou satisfactòries, però que en el nostre cas són suficients -i que es multipliquen si comptem un fenomen recent, com és el retorn a les biblioteques, avui amb milers d'usuaris anuals.

La indústria editorial catalana i barcelonina, doncs, és un fenomen complet i exhaustiu, que abraça tot tipus de productes, de l'enciclopèdia al llibre il·lustrat, del llibre infantil al manual, de la literatura a la traducció, sense oblidar els dos extrems de la cadena, la sofisticada bibliofília i els més populars còmics. I vull destacar el llibre de text, adreçat a tots els nivells de l'educació i la formació, des del primer curs de primària fins a l'últim de la universitat, amb un pes que s'acosta al 40% de la producció editorial. La bona factura del llibre de text és important perquè estem en la societat del coneixement.

L'habilitat de processar informació, de construir un vehicle apte per al pensament, la ciència, la tècnica i la cultura, és una de les eines bàsiques per moure'ns com a col·lectiu en un món en el qual les idees tenen més pes que la força o la potència; un món en definitiva on és essencial ser emissor i no només receptor. Afegeixo una dada: el 34% de les cases editorials treballen en suports multimèdia, percentatge que puja fins al 86% si comptem només els grans grups editorials, més aptes per a la diversificació de suports. Les noves tecnologies no ens són alienes, doncs; com tampoc els processos de concentració i el salt multinacional de les nostres firmes editores.

Dos factors més, bàsics, lligats a aquesta indústria. L'un és obvi: som la capital de la cultura catalana i específicament de la cultura en llengua catalana. Una cultura que no hauria pogut créixer, potenciar-se i dialogar amb altres cultures si no hagués tingut, històricament i avui mateix, l'escenari d'una gran capital. En el cas concret de la literatura, sense menystenir iniciatives editorials en els altres països de llengua catalana o en altres ciutats de Catalunya, és indubtable que la indústria editorial radicada a Barcelona ha estat un altaveu molt potent i, per tant, un estímul per a la creació: l'oportunitat d'editar i eventualment de ser traduït a altres llengües no és només indispensable, sinó que esdevé un estímul per a la pràctica literària. No és, però, cap banalitat tenir una identitat assentada enmig de la voràgine del món global. La cultura, i molt millor si és una cultura vinculada a una indústria, és un bon parallamps, que ens lliga a terra i que ens proporciona un sentit de diversitat, un al·licient d'anàlisi crítica davant els missatges omnipresents.

Ara bé, aquesta potència industrial i cultural barcelonina no es tradueix en una imatge prou poderosa de la ciutat com a capital editorial. Tenim una imatge d'excel·lència quant al producte llibre, però no podem competir amb la projecció mundial de Frankfurt o fins i tot de Milà. Barcelona ha estat la plataforma europea de bona part de la literatura llatinoamericana; la porta d'entrada a la Península d'autors internacionals: és, ja ho he dit, un centre de creació i una ciutat amb un gros cultural considerable. Aquests factors haurien de conjuminar-se per construir internacionalment la imatge de Barcelona com a capital del llibre. Em consta que els sectors implicats, tots els components d'aquesta indústria, hi estan pensant. S'han fet propostes, s'ha parlat d'un gran Saló del Llibre, s'han plantejat iniciatives.

Pertoca a l'Ajuntament estar-hi a l'aguait i oferir tota la col·laboració que pugui ser necessària. Barcelona té prou mèrits per assolir aquesta projecció, per participar en igualtat de condicions en el diàleg amb els grans noms de l'edició internacional. És important per consolidar la indústria i per estimular la cultura. Mentre aquest procés es desenvolupa, l'Ajuntament fa el que ha de fer: potenciar el lector de base -no hi ha cap escriptor que no sigui abans lector- a partir de la xarxa pública de biblioteques, a partir de múltiples iniciatives adreçades al públic escolar, amb campanyes de difusió, amb activitats culturals. Creem lectors i facilitem l'accés als llibres dels lectors ja veterans, perquè el cicle pugui continuar endavant, sempre renovant, sempre apassionant.

D'esquerra a dreta llibres de les editorials Sopena i Montaner i Simon, i catàleg de l'editorial Gustavo Gili de l'any 1928