Cinc fets configuren aquest panorama. En primer lloc, l'expansió dels dos grans grups editorials, el Grup 62 i el Grup Enciclopèdia Catalana. En segon lloc, la consolidació, creixement o revifalla d'algunes editorials personals, com és el cas, per referir-nos a les de públic general, de l'editorial Quaderns Crema, de Jaume Vallcorba; de La Campana, d'Isabel Martí i Josep Maria Espinàs; de la Bromera, de Josep Gregori, i de les Edicions de 1984, de Josep Cots, aquesta última pel que fa al reviscolament. Quant al llibre d'assaig i d'història erudit i universitari, cal reportar la vitalitat de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat i l'estabilitat de Barcino.
En tercer lloc, hi ha l'entrada decidida de grups i editors de castellà, a través de col·leccions i fins i tot d'editorials autònomes, creades de nou o adquirides. El que s'ha de destacar d'aquestes operacions és que s'han fet per motius únicament, o bàsicament, comercials. Planeta ha incorporat Columna al seu grup i ha potenciat la col·lecció catalana pròpia, "Ramon Llull Narrativa". El grup Random House Mondadori ha fundat l'editorial Rosa dels Vents, que ha fet una entrada decidida i imaginativa en el camp de la narrativa autòctona i estrangera i en el del llibre d'actualitat periodística. RBA ha confiat, de la mà d'Oriol Castanys, en un segell que passava per greus problemes financers, La Magrana, l'ha incorporat a l'empresa i li ha donat una gran empenta. Tusquets ha creat la col·lecció "L'Ull de Vidre", eclèctica. També hem de subratllar l'ocasional, però cada cop més sovintejada, edició en llengua catalana de títols traduïts al mateix temps al castellà per empreses que en principi no pensen impulsar una línia constant en català.

En quart lloc, hi ha el fenomen de l'aparició de noves editorials, algunes de les quals semblen tenir cara i ulls, i, per tant, possibilitats de subsistir, com és el cas d'Ara Llibres, del jove però experimentat editor Ernest Folch, que ha tingut l'encert de deixar de banda la narrativa, mercat avui molt difícil per a una nova editorial. Més difícil ho tindran les noves editorials que pensen competir directament amb les grans, en narrativa original i traduïda, com és el cas d'Angle Editorial i Meteora.

I finalment, el fet que també parla de la força creixent del mercat editorial en català és l'empenta de les editorials perifèriques, de fora de Barcelona, algunes de les quals tenen una projecció estimable fora del seu mercat més proper, com és el cas de Pagès, de Lleida; Triangle Postals, de Menorca, amb guies i llibres d'art, i Eumo, de la Universitat de Vic. Aquesta darrera va veure que era impossible competir amb les grans en l'àmbit de la narrativa i s'ha especialitzat en el llibre d'història, el text universitari i l'edició erudita, com és la de l'obra completa de Jacint Verdaguer. També han trobat els seus forats on encabir-se El Mèdol i Arola, de Tarragona, i Cossetània, de Valls. A Girona cal saludar l'aparició de CCG Edicions, amb llibres d'interès regional, bàsicament. A Perpinyà, El Trabucaire manté encara una imatge precària que l'escanya i ha fet grans aportacions en la lingüística.

Tot això s'ha traduït en un nou ambient editorial i en una millora notable de l'oferta. El llibre en català fa una altra cara, i no la fa només perquè ha modernitzat el disseny dels llibres, un dels camps on s'ha avançat més, en especial per part de les editorials del Grup 62 i de Columna, de la nova Magrana de RBA, i La Campana.
Fa una nova cara pel que fa a les traduccions. Són més actuals apareixen al mateix temps que la versió castellana, són més variades i no busquen només l'autor de l'alta literatura, com es feia abans, sinó també el llibre de moda, oportú i lleuger, dels Harry Potter a la Bridget Jones. Ara es tradueix, per exemple, tot Peter Mayle, lleuger entre els lleugers, i s'està molt més al dia dels èxits internacionals, alguns dels quals s'estenen al mercat en català, com ha estat el cas dels francesos Frédéric Beigbeder de 13,99 euros i Catherine Millet de La vida sexual de Catherine M. i esperen ser-ho dues traduccions recents, Com em vaig convertir en un estúpid, del francès Martin Page, lleuger només en aparença, i Felicitat, del canadenc Will Ferguson.

També s'ha guanyat en fidelitat a determinats autors estrangers. La resposta del lector i la professionalitat de l'editor han permès la traducció de tota l'obra, o d'una gran part, d'autors actuals, sovint amb puntualitat, a mesura que apareixen els nous títols, cosa que fins ara només passava amb John Le Carré. Ara, Günter Grass, Paul Auster, Jostein Gaarder, Donna Leon, Milan Kundera, Antonio Tabucchi, Tahar Ben Jelloun, Amy Tan, John Irving, Andrea Camilleri i Michel Houellebecq veuen com les seves novetats són de seguida traduïdes al català. I això no para. Creadors més recents que ara tot just comencen, com Tracy Chevalier, Susanna Tamaro i John Lanchester, també ho veuen.

Fa una nova cara pel que fa a la política d'autor de casa, amb apostes clares sobre escriptors que en poc temps passen a ser populars o no deixen d'acumular popularitat d'any en any, com ara Ferran Torrent, Quim Monzó, Isabel-Clara Simó, Sergi Pàmies, Andreu Martín, Andreu Bosch, Albert Salvadó, Màrius Serra, Pep Coll, Toni Sala o bé l'historiador Jesús Mestre. Sense oblidar l'estima que les editorials mantenen per les figures de més edat, com indiquen els casos de Josep Maria Espinàs, Teresa Pàmies i Baltasar Porcel.

Fa una nova cara pel que fa a la creació de nous productes -sèries temàtiques d'encàrrec- i l'atenció als gèneres que van més enllà de la novel·la, com és l'assaig divulgatiu, el llibre d'actualitat periodística, les memòries, la gastronomia, les guies i manuals i el relat de viatge. Fins i tot un gènere de tan poca sortida comercial com és el teatre compta avui dia, a més de les ja veteranes col·leccions d'Edicions 62, Bromera i Tres i Quatre, amb la de Cossetània i les que han creat Proa i Columna en col·laboració, respectivament, amb el Teatre Nacional de Catalunya i el Romea.

RELLEU GENERAL D'EDITORS
També fan una nova cara els editors. El relleu generacional ha estat determinant. Tres grans figures sobresurten: Miquel Alzueta, Oriol Castanys i Jaume Vallcorba, que han sabut crear escola i trobar professionals més joves que ells. Tots tres han estat uns editors valents, plens de propostes noves i d'encerts. Oriol Castanys va revolucionar el Grup 62 l'any 1996, i l'etapa actual, ja sense Castanys, és hereva d'aquella revolució. Uns quants asos caracteritzen aquesta línia.
L'actualització, la personalització i l'atractiu del disseny dels llibres n'és un, virtuts que han estès a les seves publicacions periòdiques, com Descobrir Catalunya i Descobrir cuina. El bon gust i el bon nas comercial a triar els autors seria una altra carta guanyadora, sense oblidar les propostes valentes, com la de Núria Perpinyà amb Una casa per compondre. Aquí ha estat determinant el prestigi dels directors literaris antics de la casa, com Josep Maria Castellet i Xavier Folch, i les bones maneres i les ganes dels joves. Gràcies a això, el Grup 62 no ha tingut problemes per quedar-se amb el nou llibre de Porcel o fitxar autors com Maria Barbal, Jordi Arbonès i Jordi Puntí, festejats o descoberts per altres editorials. Tret d'alguns molt pocs autors fidels a Quaderns Crema, Columna o La Campana, el Grup 62 manté l'atractiu necessari per poder fitxar qui vulgui. De Columna, va fitxar Baulenas, per exemple. El Grup 62 continua sent, quaranta anys després del seu naixement, una editorial estimada, com va dir Josep Maria Castellet, president del consell d'administració, en l'acte d'inauguració de l'exposició dels quaranta anys de l'editorial instal·lada, des del 6 de novembre, al FAD. El que caldrà veure ara és si el grup podrà mantenir la política comercial agressiva dels darrers anys.

Jaume Vallcorba ha pogut consolidar la seva aposta, sempre arriscada, de descoberta d'autors nous de pedra picada i ha aconseguit que tot escriptor consideri un honor publicar a Quaderns Crema. La seva aportació d'autors a la literatura catalana de més qualitat és constant. Deixant a part Quim Monzó, un nom simbolitza tota aquesta política, el de Julià de Jòdar, el millor descobriment dels darrers cinc anys. Tampoc no ha deixat de banda la traducció, la majoria clàssics.
Miquel Alzueta ha hagut de recompondre Columna perquè ha estat absorbida per Planeta. Però només en part. Fora poesia, sobretot la subvencionada per premis menors, que ara publica Proa, i més atenció de la que ja dedicava al llibre estranger i al de no ficció, bo i intensificant la imaginació per saber què pot interessar al lector, com ara les sèries patriòtiques de narrativa històrica.

El Grup Enciclopèdia Catalana ha intensificat el ritme de publicació, tant de poesia com narrativa, i ha mostrat molt d'enginy en la línia de divulgació històrica i assagística que publica sota el segell de Pòrtic i en la de literatura de viatges que publica Proa. Pel que fa a la poesia, ha tingut l'encert de treure a la llum autors grans tan valuosos com Bartomeu Fiol i Lluís Solà.

També han entrat en una etapa expansiva les editorials petites com La Campana i Edicions de 1984, aquesta darrera dedicada bàsicament a traduccions. I Bromera d'Alzira ha passat de petita a gran. Finalment, a Tres i Quatre, de València, tampoc no li fa por res i sembla interessar-se, més que mai, per les grans obres. A més de publicar l'obra completa de Miquel Batllori i Josep M. de Sagarra, ara acaba d'iniciar un projecte molt ambiciós, el Diplomatari Borja, que constarà de més de cinquanta volums i que aplegarà tots els documents històrics relacionats amb la família Borja.

      Quadern Central