Col·lecció de la Fundació "la Caixa"
CaixaForum inaugura la segona gran exposició del fons d'art contemporani de la Fundació "la Caixa". Aquesta nova selecció, de prop d'un centenar d'obres, descobreix treballs que el públic encara no ha pogut veure, com Mare negra amb nen negre (1985), de Georg Baselitz; La trajectòria de la llum a la caverna de Plató (1985-1996), de Mike Kelley; o l'escultura de Didier Vermeiren (1992), però també grans instal·lacions, pintures, escultures, fotografies i vídeos. La selecció ocupa, fins a mitjan març, tot l'espai expositiu del recinte. La Fundació "la Caixa" va començar a reunir el seu fons l'any 1985. Les 800 obres que la integren són un bon compendi de l'evolució de l'art contemporani.
CaixaForum. Del 7 de febrer al 16 de març (la mostra completa), i fins al 15 de juny (part de la mostra).

Cosmòpolis. Borges i Buenos Aires
Després de retratar els universos particulars de Joyce, Pessoa i Kafka, Les ciutats i els seus escriptors acull ara l'argentí Jorge Luis Borges. L'exposició presenta la relació de Borges amb Buenos Aires. Inclou 340 documents que abracen des de primeres edicions, llibres procedents de la Biblioteca Borges, manuscrits, revistes i objectes personals fins a fragments gravats de les principals entrevistes que l'escriptor va concedir entre 1964 i 1985. A partir d'ella, podem entendre millor els dilemes que defineixen la convulsa història d'aquest país i d'aquesta ciutat cosmopolita. La mostra s'estructura en els apartats Fundació mítica, El Sud metafísic, La ciutat transfigurada, La biblioteca infinita, L'heresiarca canonitzat i Cosmòpolis, que resumeix la seva mirada universal sobre el món. En el marc de l'exposició es presenta "Kosmòpolis. Festa internacional de la literatura", de l'11 al 15 de desembre. Posteriorment, es presentarà a la Biblioteca Nacional de Madrid.
Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Fins al 16 de febrer del 2003.

Fernand Léger
Selecció de més de 150 pintures i dibuixos amb la qual es vol mostrar no solament el Fernand Léger pintor o dibuixant, sinó també el pioner com a artista global que parteix de paràmetres clàssics per fixar pautes de modernitat, integrat al seu temps. Comprèn des de 1905, amb les seves pintures de joventut, fins a les grans escenes de costums dels anys cinquanta, cap al final de la seva vida, i la seva incursió en el món del cinema. Artista d'avantguarda, Léger es va apropar, des d'un punt de vista formal, al cubisme, tot i que amb un estil propi que es va batejar com tubisme. Per composició es va apropar al constructivisme; pels temes, al futurisme. La mostra està comissariada per Brigitte Hedel-Samson, directora del museu
Fernand Léger de Liot.
A la Fundació Joan Miró. Fins al 26 de gener del 2003.



Tàpies. Llibres
Els llibres d'artista, les carpetes i els àlbums de Tàpies mostren l'interès que l'artista ha mostrat sempre pels llibres, com demostra la seva producció artística i la seva estreta col·laboració amb poetes i escriptors. La vinculació de Tàpies amb els llibres és una herència familiar, ja que el seu besavi va fundar una llibreria que va continuar el seu avi. A més de lector, Tàpies té una obra d'assaig que ha desenvolupat de forma paral·lela a l'artística. També ha realitzat un gran nombre d'edicions de bibliòfil en estreta col·laboració amb poetes i escriptors com Alberti, Brossa, Foix, Gimferrer, Guillén, Takiguchi o Zambrano. Una obra en gran mesura desconeguda pel gran públic.
A la Fundació Antoni Tàpies. Del 17 de desembre al 3 de març del 2003.

"Banquete"
Un banquet contemporani contraposa la cultura del fast food, vinculada al pensament únic, a les reivindicacions d'una nova ètica de la diversitat, no només culinària. Una analogia entre informació i alimentació, així com entre el metabolisme i la comunicació, el saber i el sabor. Inspirat en el mil·lenari culte a la vida de Plató, l'exposició mostra un banquet contemporani, en el qual es veuen immersos artistes i cuiners, institucions artístiques i llocs per menjar. Inclou propostes d'Antoni Muntadas, Hans Haacke, Katharina Fritsch, Tony Ousler, entre altres, així com projectes relacionats amb les noves comunitats transnacionals on line d'Ingo Günther o Geert Lovink.
Al Palau de la Virreina. Del 29 de gener al 23 de març del 2003.

Atapuerca i l'evolució humana
L'exposició Atapuerca i l'evolució humana està considerada la mostra itinerant de referència per l'equip d'excavació que treballa en les excavacions que es porten a terme en aquesta ciutat castellana. El muntatge ens apropa a un dels jaciments paleoantropològics més importants que existeixen al món, declarat, anys enrere, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Entre altres objectes, presenta primícies mundials com la primera reconstrucció del cap de l'homo antecessor, l'humà més antic trobat a Europa, de fa almenys 800.000 anys, realitzada a partir del fòssil trobat. Fotografies, infografies, projeccions, caixes de llum, fòssils i reconstruccions tracen una panoràmica general que permet entendre la importància del jaciment d'Atapuerca per al coneixement de l'evolució humana.
A la Sala de la Balena del Museu de Zoologia. Fins al 2 de febrer del 2003.

      Revista Breu