La irrupció dels anomenats “parcs temàtics”, nomenclatura triada per definir les espectaculars ofertes i instal·lacions d’esbarjo que tothom coneix, així com la proliferació dels “parcs tecnològics” als Estats Units i als països industrialitzats, van donar el tret de sortida a una nova manera d’identificar unes àrees destinades essencialment a la investigació.
Sense cap altra justificació que la derivada de l’actualitat, aquest número de B.MM es troba, de sobte, abocat a parlar de parcs. De parcs de moltes menes. Del parc tradicional
—i, en aquest punt, del gran parc urbà que és Montjuïc— i dels nous, que tenen les tecnologies punta com a referent obligat i en els quals l’Administració i les universitats juguen un paper fonamental.
De Montjuïc se n’haurà de parlar moltes vegades a curt i a mitjà termini. El Pla Director que, per primera vegada a la història, aborda el desenvolupament, l’ordenació i la defensa integral dels recursos naturals i dels equipaments de la muntanya, es reflecteix ja sobre el terreny.

L’important, però, és que al darrere d’aquests primers indicis d’actuació hi ha tot un programa elaborat per un ampli equip d’experts que proposa intervencions en els tres àmbits fonamentals que fan de Montjuïc un indret urbà realment privilegiat: la natura, la cultura i l’esport. El Quadern Central d’aquest número recull les dades i els trets més significatius del Pla Director de la muntanya, amb col·laboracions destacades d’alguns dels especialistes que l’han elaborat.
Una entrevista en profunditat amb Jordi Camí, director de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) i de la Fundació Parc de Recerca Biomèdica, permet aprofundir en el que serà un dels equipaments d’investigació científica més avançats del món. Creat a partir d’una negociació entre l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS), l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, el Parc de Recerca Biomèdica tindrà la seu principal en un edifici que s’inaugurarà l’any vinent, prop de l’Hospital del Mar i de les torres bessones de la Vila Olímpica. “Volem que les infraestructures del Parc —declara el doctor Camí— siguin el principal focus del sud d’Europa pel que fa a les tecnologies biomèdiques”. La suma d’institucions clíniques i acadèmiques, d’entitats com l’Agrupació Mútua del Comerç i de la Indústria, de l’instrumental tecnològic —un sincrotró i càmeres d’emissió de positrons, per exemple—, dels investigadors més acreditats en genòmica i biomedicina..., que, ja es pot assegurar, han de confluir en el Parc, dibuixen una perspectiva engrescadora per a un camp en el qual Barcelona té ja “una gran tradició de recerca”, capdavantera a Espanya. Un informe sobre els parcs científics i tecnològics integrats al teixit urbà completa la secció dedicada a aquestes matèries i permet una aproximació al model de “ciutat del coneixement” o “ideòpolis” que cal assolir. Entre d’altres qüestions, l’informe raona el perquè de l’èxit del Districte 22@ —que només en dos anys ha incrementat en un 75% l’àrea de les seves activitats—, de l’increment de les indústries netes com les TIC —tecnologies de la informació i la comunicació— i el d’altres sectors susceptibles de liquidar la segregació entre ciència i societat. A Barcelona, aquest futur ja ha començat.

B.MM