Montjuïc, el parc
Barcelona ha tingut al llarg de la història una relació ambivalent amb la muntanya de Montjuïc. Èpoques en què la muntanya ha estat el centre de la vida col·lectiva, com ara l'Exposició Universal o els Jocs Olímpics, s'han alternat amb d'altres en què la ciutat li donava l’esquena i la convertia en una mena de racó dels mals endreços, sempre a mig urbanitzar, on s'estenia el barraquisme i les antigues pedreres s'utilitzaven com a abocadors. Ara, l'Ajuntament està compromés en una ambiciosa reforma d'aquest àmbit, la més gran després de la que s'hi va fer a la part baixa el 1929 i que completarà les intervencions del 1992, amb l'objectiu de reintegrar plenament la muntanya al primer pla del protagonisme ciutadà.
Els projectes en curs s'adrecen a desenvolupar d'una manera estructurada els tres grans eixos que han definit els usos de la muntanya a les darreres dècades: la cultura, l'esport i la natura. Els equipaments i els espais naturals creats en intervencions parcials es completaran amb altres de nous i s'integraran amb coherència en un àmbit que, gràcies a la millora de l'accessibilitat, amb el reforçament del transport públic i l’esclariment de les vies d'entrada, aspira a esdevenir el gran parc central de Barcelona.