|
b.mm n. 61 febrer - abril 2003 | ![]() |
|
|
|
|||
|
|
"Barcelona
es troba en el mar baleàric, a les arrels de Montjuïc, amb
les pedres del qual diuen els habitants que s’ha fet la ciutat,
els murs i les cases, i no és poca cosa;
fet meravellós, perquè, havent-se edificat totes les cases
amb la pedra que surt d’allà, |
||||||||
| *Tots
els drets reservats. Els articles de col.laboració que publica B.MM expressen l'opinió dels seus autors, que no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista. |
|||||||||
| barcelona metròpolis mediterrània contacte _ @ actualització juliol 2003 | |||||||||
| QUADERN CENTRAL | |
|
Montjuïc, el parc antoni falcón, estanislau roca, martí boada, josep montserrat, joan forgas, ramon folch, joan rieradevall, sergio heredia, j. m. huertas, x. casas, josep gual, r. malet, joan gual, e. carbonell |
|
| EDITORIAL | |
| Natura, cultura i ciència | |
| L'OBSERVATORI | |
| María Jesús Calvo | |
| l'opinió | |
| Museu Picasso: a la recerca de la neutralitat i la subtilesa. Jordi Garcés. Arquitecte | |
| REPORTATGE | |
| A la recerca dels "leonardos" del segle XXI. Sergi Tort | |
| L'ENTREVISTA | |
| Jordi Camí, director de la Fundació parc de Recerca Biomèdica. Lluís Reales | |
| L'OPINIÓ DE JOAN CLOS | |
| Montjuïc: de muntanya invisible a "central park" | |
| REPORTATGE-2 |
|
| Barcelona lluita per fer-se un lloc a l’aeronàutica i l’espai. Joaquim Elcacho | |
| REVISTA BREU | |
|
Premsa internacional Des del campus. Josep Playà Maset Ciutadans/anes. Gabriel Pernau Entrevista -2 .Joan Hernández Pijuan, pintor. Catalina Serra Llibres Exposicions Taller obert. Jaume Vidal Fòrum 2004 |
|
| ÚLTIMA PÀGINA | |
| Isabel Coixet. Lluís Bonet Mojica | |
| B.MM, la gran biblioteca urbana |
| Més de 8.500 pàgines i més de 12.000 imatges (fotos, il.lustracions, reproduccions)... Els més de 50 números publicats per B.MM constitueixen el principal fons documental existent sobre la Barcelona dels anys vuitanta i noranta. La revista s'edita des de l'any 1986 en una doble edició (català i castellà), i inclou un resum en anglès. |
| Barcelona.
Metròpolis Mediterrània és una publicació
cultural que edita l'Ajuntament de Barcelona. Actualment de periodicitat
trimestral, la revista ofereix articles d'actualitat, d'anàlisi
i d'investigació sobre temes tan variats com història, disseny,
arquitectura, música, art, literatura, fotografia, ciències
socials, teatre, dansa, urbanisme o cinema, sempre relacionats amb Barcelona
i la gent que hi viu. Cada número de B.MM dedica el seu Quadern Central a un tema monogràfic, tractat de forma exhaustiva i amb ànim de permanència. Han passat per les nostres pàgines les grans exposicions d'art del segle XX, el centenari de l'atletisme barceloní, el cinema a la ciutat, la campanya "Barcelona, posa't guapa" o la relació que l'escriptor empordanenc Josep Pla va tenir amb Barcelona, entre molts altres temes. |
text:
Lluís Bonet Mojica |
| Isabel Coixet: cinema per als qui estimen |
“He
reinventat i adaptat l’interior laberíntic de diversos palaus
medievals del carrer Montcada per poder encabir-hi la milionària
xifra de visitants que el museu rep cada any”. |
|
| La ciutat aspira a convertir-se, en el món globalitzat, en un node d’intercanvi important i en receptor dels creadors del nou mil·lenni. |
| Premsa
internacional |
|
Ciutadans/anes. Gabriel Pernau |
Entrevista
-2. Joan Hernández Pijuan, entrevistaCatalina Serra |
| Taller obert per Jaume Vidal. |
![]() |
| L’associació BAIE lluita per a què la ciutat es faci un lloc en un mercat tan competitiu i tecnològicament punter com és la indústria aeronàutica i de l’espai. |
|
|
Jordi
Camí, director de l’Institut Municipal d’Investigació
Mèdica treballa per convertir la ciutat en un referent de la recerca
biomèdica internacional. |
| entrevista Lluís Reales |
![]() |
“Montjuïc és el futur que no perd les arrels. Una part bàsica de la nostra ‘ciutat del coneixement’, però que torna a teixir la relació directa amb la ciutat”. |
|
| Natura, cultura i ciència |
![]() |
QUADERN CENTRAL Barcelona ha tingut una relació ambivalent amb la muntanya de Montjuïc. La reforma que es du a terme és la més gran després de la que s’hi va fer amb motiu de l’Exposició Universal del 1929, i completarà les intervencions fetes amb motiu dels Jocs Olímpics. |