UNA GRAN URBS PREOCUPADA PER LA SEVA IDENTITAT
Dominique Perrault va fer la primera visita a Barcelona el 1997, amb motiu de ser-li lliurat el premi europeu d’Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe, que atorguen la fundació del mateix nom i la Unió Europea. L’arquitecte francès va rebre el guardó pel seu projecte de la Biblioteca Nacional de París.
“Una de les coses de Barcelona que aleshores em va impressionar més –recorda Perrault– va ser la seva escala, ni gaire gran ni gaire petita, autènticament humana. Era una mida perfecta! Permet una mobilitat còmoda dins de la ciutat i al mateix temps ofereix grans possibilitats arquitectòniques”.
Perrault, compromès en el disseny de la Barcelona futura en la seva condició d’assessor de l’alcalde Joan Clos, assegura que aquest nomenament, amb tot allò que comporta de contacte permanent i estret amb la ciutat, no li ha fet variar els punts de vista. “En absolut. Em sembla de gran importància la feina que s’hi fa sobre l’evolució de la ciutat, com mantenir-la però al mateix temps desenvolupar-la. Es treballa per aconseguir el nivell d’una gran urbs europea però des del respecte i l’estimació a la identitat pròpia. A partir de la meva experiència amb els hotels que construeixo a Barcelona puc confirmar com n’estan d’orgullosos, els seus habitants, de viure-hi. Tot i que l’encàrrec prové d’ens privats, més enllà del fet arquitectònic els preocupa com impacten els projectes sobre l’sky-line”.
Pel que fa als projectes actualment en curs a la zona de la nova Diagonal o del Fòrum, afirma que “són projectes ambiciosos, pertanyents a un pla general però alhora molt específics. La Torre Agbar, l’edifici del Fòrum, els hotels són projectes en què s’han assumit els riscos arquitectònics amb un gran valor”.
Comentant els projectes que ell mateix desenvolupa a Barcelona i la seva àrea metropolitana, Dominique Perrault indica que “dins del conjunt de la meva obra, el de Badalona és molt important des dels punts de vista tecnològic i conceptual, tant per l’ús dels materials que hi fem com per la seva significació de proposta avant garde”.
Pel que fa als projectes de Barcelona, l’arquitecte considera que la visió dels inversionistes ha estat molt important. “Des de la iniciativa privada es busca també una nova forma d’urbanisme –afirma–. En aquest cas específic, es tracta de l’estudi de l’sky-line a partir del reconeixement de les característiques especials del lloc. Aquest presenta una estratificació que comença a la Torre Agbar de Jean Nouvel, continua als hotels que estem dissenyant i acaba a l’edifici del Fòrum, de Herzog & de Meuron”.
“Els nostres projectes es desenvolupen a partir d’una interacció contínua entre l’empresa privada i l’Ajuntament –indica Dominique Perrault–, perquè un cop aprovada la proposta des del sector privat s’ha anat consultant constantment l’equip de govern municipal”.

HOTEL NOVA DIAGONAL. 2002-2004
Barcelona es pot “llegir” com una ciutat horitzontal, construïda d’acord amb les directrius geomètriques del Pla Cerdà, però també es pot “llegir” com una ciutat vertical, amb mostres arquitectòniques com la Sagrada Família, les torres de la Vila Olímpica i, per damunt de tot, els barris situats a la muntanya de Collserola al voltant de la torre de telecomunicacions i del Tibidabo. Aquesta lectura ha portat l’equip de Perrault a concebre un edifici la base del qual s’integra a la ciutat horitzontal mentre que el cos vertical i el coronament s’inscriuen a la ciutat vertical. Aquesta morfologia crea un joc de volums amb un edifici “cúbic” que actua de contrapunt tant darrere com amb la torre, un paral·lelepípede rectangular tallat al llarg en dos, amb una de les meitats mirant cap al cel. Aquesta ruptura d’un “bloc geomètric perfecte” crea un moviment de forma i volum que atorga un sentit urbà a la integració de la torre en la ciutat horitzontal.
La disposició de les formes elementals crea els signes d’identitat de l’edifici: una marquesina de 25 metres d’altura a l’estil d’una lògia assenyala cap a la torre; una protuberància en forma de biga voladissa crea una “cresta” en l’sky-line vertical; el cub es desplaça cap enrere per deixar espai a una petita plaça en forma de terrassa que s’obre al carrer de Lope de Vega. Aquest conjunt crea un nou punt de referència a la part més nova de la Diagonal, amb la torre alçant-se cap al cel.
La combinació d’aquests símbols urbans concedeix a la torre una capacitat real per interactuar arquitectònicament amb el context present i futur de la zona. L’organització funcional és la conseqüència lògica de la seva situació arquitectònica. A la base de l’edifici es duen a terme activitats relacionades amb el moviment i la trobada: al vestíbul de l’hotel, als restaurants, a les sales de reunió, a la piscina i als bars de dia i de nit. La unitat principal allotja les habitacions individuals i dobles i les suits que s’obren al mar i a la muntanya, amb vistes a la Sagrada Família. El disseny d’interiors i la comoditat de l’hotel es basen en les esplèndides vistes que hi ha des de cada habitació, com si es tractés d’una pantalla gegantina al paisatge de la ciutat. Aquesta pantalla està articulada per un seguit de pantalles més petites en forma d’aparells de televisió, que conformen una “paret d’imatges”. El resultat és que l’edifici està revestit d’una armadura de làmines d’alumini amb grans perforacions circulars. Aquesta pell protectora no es pot canviar: està feta a partir de làmines gruixudes d’alumini anoditzat, rígid i anticorrosiu. És una pell viva perquè juga amb la llum: brillant d’una banda, fosca de l’altra, transparent als cantons de la torre, opaca i tancada al llarg de la cresta amb un acabat de dents de serra a la vora de les terrasses.
La torre s’elevarà en l’sky-line com una agulla de metall; una “joia” alegre i viva de cristall vermell, blau i verd distribuït a l’atzar per la façana com si fos un vitrall de colors. De nit, la torre es converteix en una llanterna urbana, el símbol lluminós de la Diagonal.
El desig de pertànyer al lloc va donar a l’arquitecte la idea de dissenyar un vestíbul perforat pel paisatge públic. S’hi accedeix per una passarel·la situada damunt d’un jardí, com si fos un fragment de natura que estén la presència del “parc urbà” de l’altre costat de la Diagonal.

HOTEL HESPERIA DIAGONAL i TORRE D’OFICINES
2002-2004
Hotel de quatre estrelles amb 114 habitacions dobles en nou plantes i una torre d’oficines de 21 pisos. Zona comercial i de descàrrega, aparcament subterrani.
Torrent de Montigalà i complex esportiu
Badalona. Área metropolitana. 1998
La idea de protegir aquesta vall com un espai natural i obert dedicat totalment a activitats esportives facilita un ús molt adequat per als barris que l’envolten i permet crear un paisatge on es barregen natura i arquitectura.
La voluntat de “no construir” objectes arquitectònics que obstrueixin la vall és la idea principal de l’ordenació urbana proposada. El projecte de Badalona participa en la construcció del paisatge contemporani, edificant una geografia que posa les seves pautes a la història del lloc, tant si és tranquil·lament antiga com furiosament recent.
El projecte és obert i flexible. Posa en evidència la geografia del lloc i introdueix actes fundadors d’un nou desenvolupament, com l’estadi de futbol construït en un cràter que segueix les corbes de la topografia, incrustant-se en el terreny de manera que només sobresurt la seva xarxa de protecció solar, com si fos una tenda de nòmades que s’acaba d’instal·lar.




Obra internacional destacada

TORRENT DE MONTIGALÀ I COMPLEX ESPORTIU
Badalona. Área metropolitana. 1998
La idea de protegir aquesta vall com un espai natural i obert dedicat totalment a activitats esportives facilita un ús molt adequat per als barris que l’envolten i permet crear un paisatge on es barregen natura i arquitectura.
La voluntat de “no construir” objectes arquitectònics que obstrueixin la vall és la idea principal de l’ordenació urbana proposada. El projecte de Badalona participa en la construcció del paisatge contemporani, edificant una geografia que posa les seves pautes a la història del lloc, tant si és tranquil·lament antiga com furiosament recent.
El projecte és obert i flexible. Posa en evidència la geografia del lloc i introdueix actes fundadors d’un nou desenvolupament, com l’estadi de futbol construït en un cràter que segueix les corbes de la topografia, incrustant-se en el terreny de manera que només sobresurt la seva xarxa de protecció solar, com si fos una tenda de nòmades que s’acaba d’instal·lar.

Emplaçament: Badalona Client: Ajuntament de Badalona Data: Principi d’estudis, desembre de 1997 Projecte: Estudi d’un pla d’urbanisme i paisatgisme. Projecte d’equipament esportiu Superfície del terreny: 10 ha

Superfície de l’equipament: 5 ha Programa: Pla general d’urbanització i paisatgisme amb la inserció d’equipament esportiu, incloent-hi un estadi de futbol de 8.000 places, terreny d’entrenament, complex esportiu polivalent i terreny de futbol local

Obra internacional destacada

BIBLIOTECA NACIONAL DE FRANÇA
París. 1995

Concurs internacional: projecte guanyador el 1989 Inici del projecte: agost de 1989 Finalització de les obres: abril de 1995 Durada: 3 anys (1992-1995) Emplaçament: Quai François Mauriac, 75706 París Cedes 13 Client: Ministeri de Cultura de França Arquitecte: Dominique Perrault Arquitectes associats: Perrault Asocies S.A., Séchaud & Bossuyt, H.G.M Guy Huguet S.A., Syseca, Technip Seri Construction, Pieffet-Corbin-Tomasina, A.C.V., Sauveterre

Àrea de planta: 350.000 m2 Superfície d’oficines: 16.240 m2 Cost: 780.000.000 euros (1997) Programa: espais de lectura i consulta: 58.000 m2 (3.700 lectors); recepció i serveis públics: 23.500 m2; magatzem: 71.000 m2 (20 milions de llibres); administració: 36.000 m2; espais tècnics: 35.000 m2; pàrquing subterrani per a 700 cotxes: 20.500 m2.

AJUNTAMENT D’INNSBRUCK
Innsbruck, Àustria. 2002

Concurs internacional: projecte guanyador el 1996 Inici del projecte: 1997 Inici de les obres: octubre de 2002 Finalització de les obres: setembre de 2002 Emplaçament: Maria-Theresien Strasse 18, A-6020 Innsbruck, Àustria Client: Rathauspassagen GmbH, Stadt Innsbruck Arquitecte: Dominique Perrault, París Arquitectes associats: RPM Architekten, Munic

Encàrrec: projecte bàsic, projecte d’execució i construcció. Concepte del disseny interior per a l’Ajuntament actual. Reorganització de l’Adolf Pichler Platz Àrea de planta: 35.000 m2 Àrea del lloc: 12.960 m2 Àrea de construcció: 48.000 m2 Cost: 50.000.000 euros Programa: millora i ampliació de l’Ajuntament actual, hotel i centre comercial, i disseny urbà per a l’Adolf Pichler Platz

VELÒDROM OLÍMPIC I PISCINA
Berlín. 1999

Concurs internacional: projecte guanyador el 1992 Inici del projecte: 1992 Inici de les obres: velòdrom, juny de 1993; piscina, novembre de 1995 Finalització de les obres: velòdrom, setembre de 1997; piscina, novembre de 1999 Emplaçament: Landsberger Allee, Berlín - Prenzlauer Berg, Alemanya Client: Stadt Berlin, Bau-und Wohnbauabteilung vertreten durch Olimpia 2000 Sportstättenbauten GmbH Arquitecte: Dominique Perrault

Arquitectes associats: RPM, Hans-Jürgen Schmidt-Schicketanz Architekt S.S.P Àrea de planta total: 53.780 m2 (piscina: 23.980 m2; velòdrom: 29.800 m2) Cost: 276.000.000 euros (1997) Programa: Piscina: de 2.000 a 4.500 espectadors (2.136 seients); 2 espais olímpics, 1 per a submarinisme. Velòdrom: 11.420 espectadors (5.583 seients), ús multifuncional: ciclisme, atletisme, tennis, concerts... El projecte està situat en un parc públic.

      Quadern Central