Frank Gehry va néixer a Toronto, Canadà, el 1929. Va estudiar arquitectura a la Universitat del Sud de Califòrnia i urbanisme a Harvard. El 1963 va crear el seu primer estudi, Frank O. Gehry and Associates, convertit a Gehry & Krueger Inc. el 1979. El caràcter de les seves obres va evolucionar des d’un inicial convencionalisme comercial fins a un estil escultòric d’estètica fragmentada. En un article publicat el novembre de 1989 a The New York Times, el crític d’arquitectura Paul Goldberger va escriure: “Els edificis de Gehry són grans experiments sobre formes geomètriques i materials primaris i, des d’un punt de vista estètic, es troben entre les obres arquitectòniques més profundes i brillants del nostre temps”.

quadern central
  Frank Gehry  
   tornar al sumari / b.mm 62 | tardor 03
   

 

 

Entre els seus projectes més destacats dels últims vint anys es poden esmentar el Hollywood Bowl, a Hollywood, EUA (1982); el Museu del Disseny de Vitra International, a Weil am Rhein, Alemanya (1989); el Walt Disney Concert Hall, a Los Angeles, EUA (1989); l’escultura del Peix a la Vila Olímpica de Barcelona (1992); el Laboratori de Tecnologies Avançades de la Universitat de Iowa, EUA (1992); el Centre de les Arts Visuals de la Universitat de Toledo, EUA (1992); el Museu d’Art Frederick R. Weisman, a Minneapolis, EUA (1993); la seu de Vitra International, a Basilea, Suïssa (1994); el Centre Americà de París (1994); el Centre de Comunicació i Tecnologia d’EMR, a Bad Oeynhausen, Alemanya (1995); l’edifici d’administració de Team Disneyland, a Anaheim, Califòrnia, EUA (1995); el Museu Guggenheim de Bilbao (1997); el Centre d’Estudis Mol·leculars Vontz de la Universitat de Cincinnatti, EUA (1997); l’Experience Music Project, a Seattle, EUA (1999), i l’Stata Complex de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, EUA (2003).

 
 
 


A Barcelona, Frank Gehry té previst construir un edifici d’oficines i el Museu de la Mobilitat a l’àrea de la nova estació de la Sagrera i el Nexus III, un immoble d’oficines per a empreses relacionades amb la investigació, per encàrrec del Consorci de la Zona Franca i la Universitat Politècnica de Catalunya, a la plaça Eusebi Güell.

 

OFICINES i museu de LA MOBILITAT a LA SAGRERA
En projecte

La construcció de la nova estació intermodal de la Sagrera, al triangle ferroviari de Sant Andreu-la Sagrera, contribuirà a la transformació de la zona que ha començat els últims anys. La reestructuració urbanística permetrà la consolidació dels eixos cívics tradicionals dels barris de Sant Andreu i Sant Martí i la creació d’altres de nous, amb l’eliminació de la històrica barrera representada per les vies del tren. Les instal·lacions, que inclouran l’estació del tren d’alta velocitat, seran subterrànies, i el seu entorn estarà constituït per un parc lineal de més de cinc quilòmetres, a més de 8.500 nous habitatges i 60.000 m2 d’oficines i serveis.
Aquest marc ha estat triat pels responsables municipals d’urbanisme per acollir les primeres construccions de Gehry a la ciutat. L’encàrrec consisteix en dos edificis contigus, el primer d’oficines i el segon destinat a acollir el Museu de la Mobilitat. Frank Gehry es troba actualment desenvolupant els estudis previs de tots dos edificis, dels quals es prediu el caràcter espectacular i emblemàtic de l’estil de l’arquitecte.

VILA OLÍMPICA. ESCULTURA DEL PEIX
1992

Des del començament de la seva trajectòria professional, Frank Gehry ha investigat sobre les llibertats expressives que permet l’anàlisi formal del peix. Els anys 80 va dissenyar alguns objectes que exploraven aquestes possibilitats. En aquest cas, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, se li encarrega una intervenció –gairebé escultòrica– a l’àrea del port entre la torre Mapfre i l’Hotel de les Arts. Gehry proposa una gran estructura d’acer en forma de peix, els reflexos daurats del qual marquen l’inici del passeig del port olímpic.



Espanya

MUSEU GUGGENHEIM
Bilbao. 1997

Aquest edifici està situat a la riba de la ria Nervión, a manera de porta de Bilbao, donat que part de la seva volumetria abasta un pont vehicular pel qual s’entra i se surt de la ciutat. L’organització del programa es desenvolupa en diferents elements que se superposen i que no permeten que s’obtingui una lectura única del volum de l’edifici. Al mateix temps les façanes es componen de manera diversa: si des de la ria es divisen la lleugeresa i la versatilitat de les pells de titani, des de la façana principal es descriu una volumetria rigorosa revestida de pedra que conté les oficines del museu. L’àmplia varietat espacial de l’interior permet una atractiva dinàmica a les exposicions que s’hi organitzen.
Des de la seva obertura, el 1997, aquest edifici s’ha convertit en un dels símbols de la revitalització de la ciutat, i ha estat visitat per milions de persones els darrers anys.



Obra internacional destacada

MUSEU VITRA
Weil-am-Rhein, Alemanya. 1987-1989

Aquest edifici de dues plantes es va construir per a la reconeguda marca de mobiliari Vitra, i al seu programa funcional hi havia previstes sales d’exhibició dedicades a les cadires. En aquest projecte es comprova la continuïtat en les anàlisis formals de l’autor. Aquí, una volumetria descomposta en diferents elements fa difícil una lectura única de l’edifici. Aquest grup de formes exteriors crea un espai interior dinàmic i atractiu, on les cadires es disposen als murs per organitzar un recorregut fluid.

EDIFICI DG BANK
Berlín. 1995-2000

L’edifici està ubicat al costat de la porta de Brandenburg, a la Pariser Platz de Berlín. La normativa urbanística d’aquest emplaçament imposava des del començament una organització de façana basada en finestres en vertical amb un ritme específic. No obstant això, un cop acomplert aquest condicionant exterior –que té com a resultat una volumetria discreta de proporcions cúbiques–, els espais interiors canvien la seva dinàmica organitzant-se al voltant d’un pati interior cobert que es converteix en la sala de conferències de l’edifici.

AUDITORI WALT DISNEY
Los Angeles, Estats Units. 1987

La construcció de l’edifici va ser asignada a Gehry a través d’un concurs restringit i representa el seu primer gran projecte a la ciutat. Com a conseqüència de la importància de l’acústica en un programa d’aquesta mena, l’edifici va ser projectat des de l’interior cap a l’exterior. Així, des de la concepció espacial interior s’usen materials que afavoreixen l’acústica, com ara la fusta. No obstant això, a mesura que el projecte s’acosta a l’exterior, va canviant fins a convertir-se en pells corbes d’acer inoxidable.

CASA GEHRY
Santa Monica, Estats Units. 1978

Un dels primers projectes coneguts de Frank Gehry va ser la seva pròpia casa, construïda a Califòrnia durant els anys 70. A través d’aquest habitatge s’han analitzat els inicis de la seva obra i el seu desenvolupament posterior. Segons les necessitats espacials dels seus habitants i dissenyada des d’una concepció de superposició per capes, a la volumetria original s’hi van afegir nous elements recoberts en xapa ondulada i filferro que donen una imatge peculiar al conjunt.

NOU EDIFICI DE LA DUANA
Düsseldorf, Alemanya. 1994-2000

El conjunt d’oficines està situat a l’antiga zona portuària de la riba del Rin i es compon de tres torres, diferents unes de les altres, que al seu torn s’organitzen a partir de volumetries corbes. Més enllà de la solució específica del programa d’oficines, el projecte entra en relació amb la ciutat a través de l’espai, de caràcter urbà, que es crea entre les torres. El tractament formal de cada un dels edificis cap aquest espai és diferent: un en totxo vermell, l’altre en estuc blanc i un tercer recobert de xapes d’acer inoxidable.

 

      Quadern Central

tornar al sumari   
  barcelona metròpolis mediterrània   /   actualització desembre 2003                                   contacte _ @       imprimir