El rellotge del Fòrum va a l’hora

Maig va marcar un punt d’inflexió per al Fòrum Universal de les Cultures. A un any de la celebració de l’esdeveniment, l’equip directiu del projecte va considerar aquest ‘aniversari’ com el moment ideal per adreçar-se a l’opinió pública i explicar de forma àmplia l’estat del projecte. Com va declarar el director general del Fòrum, Jordi Oliveras, en una definició gairebé de compromís públic: "Avui, podem afirmar que el rellotge del Fòrum va a l’hora".

Malgrat la campanya electoral, el mes de maig va resultar decisiu com a punt de sortida per a la campanya d’informació al públic barceloní. A partir de llavors trobar cada dia detalls que arrodoneixin, que enforteixin la visió conjunta, la percepció del Fòrum en un missatge constant adreçat a la ciutadania des dels mitjans de comunicació resulta familiar. Segons el conseller delegat, Jaume Pagès, “el 2003 és l’any de la comunicació, de la participació i de la complicitat”. Complicitat de la societat civil, de les institucions, empreses i organismes per donar vida a una gran, immensa trobada sense precedents a la història i que, per tant, no parteix d’un coneixement generalitzat, d’un background anterior que pugui servir com a referència. Mai no s’ha fet una trobada de 141 dies destinada a donar respostes a les preguntes que planteja el món, una variant de cimera que basa la seva raó de ser en tres eixos que resulten fonamentals en aquest començament del segle XXI: les condicions de la pau, la sostenibilitat i la diversitat cultural.
Al mateix temps, aquesta catedral de la reflexió aspira també a convertir-se en una festa popular fortament atractiva, capaç d’aplegar cinc milions de persones a la Plaça de nova creació on bàsicament se celebrarà. Hi ha una demanda creixent per trobar noves respostes davant la transformació de bona part dels actuals models de convivència i el Fòrum vol actuar com a espai on els ciutadans puguin establir ponts de diàleg, reflexió i innovació.
Ha arribat el moment d’anar explicant què és el Fòrum en tota la seva complexitat i diversitat. Fins ara, l’organització s’havia centrat en una primera fase que consistia a dotar l’esdeveniment dels continguts necessaris. En aquest procés no havien faltat incomprensions públiques vers el projecte i certa mancança de comunicació de portes enfora. Poc se’n sabia, que la zona d’influència, especialment degradada abans i que afecta 200 hectàrees, vivia la reforma urbanística més gran de la història de Barcelona.
Costava, i encara costa, fer-se a la idea de la magnitud i ambició del projecte endegat de comú acord per tres administracions sota el vistiplau de la Unesco, del que significarà per a la ciutat, per a les nostres vides com a ciutadans i de la projecció internacional que pot representar per a la capital catalana. N’hi ha prou amb una metàfora força gràfica i entenedora: si ja és comunament acceptat que els Jocs van servir “per col·locar Barcelona al mapa mundial”, el Fòrum valdrà per situar-la entre l’elit de les ciutats del món, donar-li una fortíssima empenta pensant en el 2005 i insistir en la idea que la ciutat comença a crear-se arreu com a punt de referència marcat per la capacitat de convivència, tolerància, amb una oferta cultural forta i de tota mena, com una gran capital mediterrània, sumament atractiva...
Expressar en aquest article una allau de xifres i números vinculats al Fòrum desvirtuaria fins i tot l’esperit actual del projecte. Queda un any per informar, per engrescar la ciutadania, per aconseguir que tothom —i que a tot arreu— faci seva i conegui una idea sense precedents que pot marcar història, una fita de les que suposen un abans i un després.

La direcció del Fòrum ha explicat les dimensions del certamen a la ciutadania. D’esquerra a dreta, Tomás Cuesta, Jaume Pagès, Jordi Oliveras i Mireia Belil.