|
|
b.mm monogràfic núm.2 novembre 02 | |
|
|
|
|||
| *Tots
els drets reservats. Els articles de col.laboraciķ que publica B.MM expressen l'opiniķ dels seus autors, que no ha de ser necessāriament compartida pels responsables de la revista. |
|||||||||
| barcelona metròpolis mediterrània contacte _ @ actualització gener 2003 |
| Joan Clos |  |
| El transport públic metropolità, intermodal i eficient, una clau de futur | |
| Redacció |
|
| L'ATM, responsable d'una xarxa que serveix 4,5 milions de persones | |
| Manuel Villalante | |
| La ciutat real com a escenari de la mobilitat | |
| Albert Busquets | |
| Configuració i evolució de la xarxa metropolitana | |
| Francesc X. Ventura | |
| El sistema tarifari integrat | |
| Jordi Prat | |
| El
PDI 2001-2010, una resposta consensuada a les necessitats d'infraestructures en transport públic |
|
| Emilio López Bailón | |
| Els contrates-programa | |
| Pelayo Martínez Bauluz | |
| Un procés dinàmic, ple de reptes i oportunitats de futur | |
| Marc Andreu | |
|
Dos segles de transport col·lectiu al servei de barcelona |
|
| Manuel Villalante | |
| Conèixer per millorar: el projecte best | |
| Xavier Casas | |
| Un element fonamental de la transformació urbana | |
| present i futur del transport metropolità |
 |
| núms. anteriors |
 |
| La mobilitat a la regió metropolitana s'ha de planificar de manera homogènia per aconseguir un transport racional, còmode, assequible i sostenible. |
 L'increment
de llocs de treball, la creació de noves àrees de centralitat
i la redistribució de la població incidiran en un creixement
de la mobilitat a la regió metropolitana. |
Cobertura territorial, velocitat de desplaçament
competitiva,limitació de transbordaments i freqüència de pas són elements que defineixen la bonesa d'una xarxa de transport públic col·lectiu. |
 Barcelona
participa en el projecte best, començat el 2000 a les quatre capitals
nòrdiques, i que té com a objectiu compartir informació
i experiències entre professionals del transport públic. |
les primeres línies d'òmnibus i de tramvia de cavalls, la
construcció del tren de sarrià i les inauguracions del gran
metro i el transversal són algunes fites destacades d'una història
que va començar el 1848. |
 |
| Una visió general i més qualitativa que no pas quantitativa de la situació del transport a l'àrea metropolitana, amb propostes sobre les qüestions pendents. |
|
El bitllet únic, que va donar resposta a una demanda social molt arrelada, afavoreix la percepció per part dels ciutadans dels esforços dedicats a la millora del transport públic. |
 |
| El Pla Director d'Infraestructures vol donar resposta a la mobilitat quotidiana de volum elevat mitjançant una sèrie d'intervencions, bàsicament ferroviàries, valorades en 7.300 milions d'euros. |
 |
El servei de transport públic està sotmès a preus polítics. el criteri que inspira els contractes-programa és que l'administració ha de fer-se càrrec del cost del transport que no és sufragat per l'usuari. |
 |
Planificar infraestructures, establir les relacions amb els operadors, proposar convenis de finançament i aplicar un nou sistema tarifari són funcions de l'Autoritat del Transport Metropolità. |
 |
La potència econòmica de la regió metropolitana, que comprèn 3.000 km2, és un fet que demana el disseny d'un sistema de transport viable a causa de les necessitats creixents d'interrelació. |