Barcelona viu des de fa uns
anys una proliferació de mercats de tot tipus sobre la via pública. A la tradicional
Fira de Sant Ponç, la del Dia del Llibre o les fires de Nadal, als comerços sorgits al
voltant de molts mercats tradicionals, s'hi han afegit les fires de brocanters,
d'antiquaris, d'artesans, de col.leccionistes o de productes naturals. En certs aspectes,
el comerç sembla enyorar els seus orígens més remots i el que durant molt temps va ser
el seu escenari natural: el carrer. No és perquè sí que molts barcelonins diuen que van
"a plaça" quan es dirigeixen al mercat. Per copsar l'abast d'aquesta realitat
que envaeix passeigs i voreres, a Barcelona. Metròpolis Mediterrània hem fet un cens que
vol aplegar la totalitat de fires i mercats que, al llarg de l'any, es fan a la ciutat.
N'hi ha un centenar llarg. La raó del fenomen? Potser, com diu l'antropòloga Danielle
Provensal, autora de l'article introductori, cal buscar-la en la societat mateixa i en una
"sana complicitat entre tots els qui es resisteixen a ser les víctimes passives dels
estudis de mercat".
