Tothom coneix aquesta dita. Parla d'una ciutat amena per a tothom, pobres i rics, però la seva formulació ens indica indirectament que els diners són una de les preocupacions bàsiques dels ciutadans, els diners que guarden provisionalment en una bossa perquè estiguin immediatament disponibles per a qualsevol tipus de transacció; en suma, diners fets per circular. Una altra dita tan coneguda com la primera en reafirma el sentit: "Roda el món i torna al Born". El Born com a cor de la vella ciutat i plaça de mercat, des de temps immemorials, simbolitza la ciutat sencera i la seva principal vocació: ser el nexe central de xarxes comercials terrestres i marítimes.

Per bé que al llarg de la història la ciutat hagi tingut altres vocacions econòmiques com ara ser centre industrial i més recentment esdevenir capital de serveis, la primera continua sent summament important i constitueix una de les més entranyables senyes d'identitat de la ciutat, ja que compleix múltiples funcions. En efecte, a més del seu evident rol econòmic, tots aquests espais mercantils responen a altres funcions profundament imbricades entre elles que s'actualitzen en les pràctiques quotidianes o periòdiques de la gent i que, d'alguna manera, reflecteixen l'afecció dels ciutadans vers el seu entorn urbà. Fins i tot els mercats quotidians que compleixen necessitats trivials no deixen de ser llocs eminentment culturitzats: n'hi ha prou amb veure la magnificència de les parades de fruites i de verdures al passadís principal de la Boqueria, la profusió de colors a la rotonda central reservada a les parades de peix i marisc o la fila de parades de carn de caça abans de les festes nadalenques per comprovar que el menjar i el beure són un pretext per a molts altres plaers, on l'estètica i el bon gust del paladar es barregen amb l'afany d'exotisme i amb certa capacitat lúdica. A més, els mercats són, com ho era l'àgora, espais de trobada i de circulació de la informació, sobretot d'aquelles notícies locals o tafaneries entre veïns que no interessen al gran públic i no surten a la premsa, però que contribueixen a forjar una comunitat viva i activa dotada de la seva identitat pròpia.

Els mercats quotidians

Avui dia, Barcelona té 41 mercats coberts disseminats pel teixit urbà que constitueixen una referència ineludible per als habitants del barri. D'una banda, són una referència topogràfica; de l'altra, arquitectònica, com és el cas dels mercats de l'època modernista, i finalment, simbòlica, que es trasllueix a través d'algunes designacions familiars com ara el Ninot o la Boqueria. La plaça, com s'anomena familiarment el mercat cobert d'aliments a Barcelona, és alhora el ventre i el cor del barri; però, a més, a l'imaginari popular és testimoni de l'últim vincle visible que la nostra societat conserva amb la natura, en aportar, davant la producció alimentària industrial, certa referència ecològica. Finalment, una de les funcions dels mercats coberts, el valor dels quals ha augmentat els últims anys, ha estat el seu potencial lúdic. Hi influeixen, per cert, els bars o altres comerços de venda al detall pròxims, que donen als voltants molta animació; però sobretot hi contribueixen els actes festius que s'organitzen en el mateix recinte: la loteria de Nadal, les botigueres i els botiguers disfressats per carnaval, les roses amablement regalades per la compra el dia de Sant Jordi o el cava repartit entre venedors i clients la vigília de Sant Joan en alguns mercats.

Dos grans cicles conformen el ritme dels mercats al detall: un cicle curt, de cadència nocturna i diürna, i un de més llarg, més imperceptible, que inclou el primer i que segueix el canvi de les estacions. És així com es retroben encavalcades en un doble moviment les alternances de la natura i la cadència de les activitats humanes, a les quals es superposen periòdicament, com notes de crescendo, tant l'efervescència de les festivitats religioses o profanes com els descansos deguts al calendari laboral i a les grans migracions estiuenques.

La trama contínua de la quotidianitat i de les seves diferents seqüències (seqüència de la distribució i del consum, cicles relacionats amb les funcions alimentàries) coexisteix amb un altre periple més capritxós que tot i no estar vinculat a necessitats bàsiques no és menys imperiós perquè està impulsat per una passió tan secreta com irresistible: la del col.leccionista. A Barcelona, com a qualsevol altre gran urbs, tot, o pràcticament tot, és adquirible o intercanviable: vells segells i monedes, com a la Plaça Reial els diumenges al matí; vells discos o cassets, vídeos, llibres i postals antics al mercat de Sant Antoni els diumenges al matí; mobles i objectes antics els dijous al matí a l'avinguda de la Catedral, un altre dia de la setmana a la plaça de Sarrià i els dissabtes i diumenges al Moll de les Drassanes. Però el lloc més emblemàtic en aquest sentit és la Fira dels Encants, el nom propi de la qual ja és tota una promesa d'aventura. Ens evoca, a més, aquells horitzons llunyans o llocs exòtics que potser hem travessat durant algun viatge o aquelles èpoques remotes tal com les han configurat les nostres lectures infantils. Alternativament soc magribí, basar oriental, mercat africà o fira de principi de segle, els Encants són una font inesgotable d'ocasions per meravellar-se i inventar-se, a través d'objectes inútils però commovedors -velles joguines, fotografies esgrogueïdes de sers desconeguts, vestits de núvia, barrets antiquats-, un altre passat, uns altres records plens de nostàlgia. A l'hora del regateig, quan els curiosos aniran a voltar pel laberint dels Encants a la recerca d'un tresor, el seu tresor, d’un fragment de la vida de persones desconegudes i probablement desaparegudes, aquesta apropiació imaginària tindrà el seu preu, que el venedor sabrà calcular hàbilment i que no és més que el preu de l'emoció que ha suscitat en el comprador.

Hi ha altres periples setmanals tan lúdics com els del col.leccionista, tot i que no fan frisar tant el possible comprador, perquè no són animats per l'obsessió de trobar, apropiar-se i conservar. Són periples que introdueixen en els plaers dels sentits, en particular de l'olfacte, del paladar i de la vista, en recórrer fires artesanals instal.lades en diversos punts de la ciutat on es ven mel, formatge fresc, melmelada i dolços casolans, herbes aromàtiques, curatives o culinàries. Algunes són recents, perquè cada barri vol tenir la seva, i altres són tradicionals, però totes aporten el testimoni de l'època en què els pagesos duien directament a la ciutat els productes dels seus camps i de la seva mestria casolana. El retorn a la natura és un tema de moda que està envaint progressivament les modalitats del consum alimentari i que s'associa amb el desig de convertir la compra diària en un plaer ple de sensualitat. Això explica perquè cada 11 de maig la fira de Sant Ponç, la més antiga de les fires artesanals, atrau cada vegada més gent, i gent més variada, tant de tots els sectors socials, turistes i estrangers que viuen a la ciutat, com persones de qualsevol edat.

Rituals i fires

Finalment hi ha les fires religioses o profanes, el poderós simbolisme de les quals fa que s'assemblin a veritables ritus col.lectius. La fira de Santa Llúcia, associada oficialment al cicle nadalenc, està tradicionalment dedicada a la venda de tots els accessoris imprescindibles per a unes festes rutilants: arbres de Nadal, tires de bombetes de colors, estrelles de pessebre i ornaments diversos. El seu origen és probablement més antic i es vincula al solstici d'hivern, a aquells rituals estacionals de les antigues societats agràries els cultes de les quals servien per assegurar la reproducció de les condicions naturals, de les estacions i del grup.