“(...) no pocos barceloneses pretenden hacer de ella la Ciudad -así, con letra mayúscula-, la civitas,  algo orgánico y vivo en su unidad específica (...), asiento de civilización".
Miguel de Unamuno (1906),
escriptor (Bilbao)

 

L'educació, futur de la ciutat.

L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut d'Educació, ha impulsat el Projecte Educatiu de Ciutat, un pla estratègic que pretén definir el paper que ha de tenir l'educació en el futur. Aquest treball es va sotmetre a debat el passat mes d'abril, en el congrés internacional “Barcelona, pel coneixement i la convivència”. Els autors dels articles -una sociòloga, un arquitecte, dos urbanistes, un enginyer i economista, un consultor ambiental de la Unesco i dos psicòlegs- plantegen els reptes que haurà d'afrontar l'educació en una futura societat del coneixement i de la informació, però també de la solidaritat i de les noves tecnologies

Carlota Soldevila.
Entrevista de Núria Escur.
Carlota Soldevila podria ser també paradigma de la discreció, elogi de seriositat, garantia de teatre compromès. Presència que omple fins i tot el més terrorífic silenci. Però el destí va voler que fos, per a diverses generacions de gent del teatre, el triomf del prestigi "versus" l'èxit social.

El ciutadà i el barri
- La Verneda
Ana Lebrón, graduada escolar als cinquanta.
- Barceloneta
Antoni Albiol, pescador
- Sant Gervasi
Rogelio Pérez, porter des de fa 42 anys

Cal construir més habitatge públic
La manca d'habitatge assequible apareix en un dels primers llocs a les llistes de temes que més preocupen els ciutadans. Hem plantejat a dos experts de l'Administració una pregunta que, tot i que sigui òbvia, cal no deixar de plantejar als responsables de gestionar el sòl públic i les polítiques d'habitatge.

Dues vegades art
"Dobles vides" ha obert per primer cop les portes dels museus municipals de Barcelona a l'art contemporani. L'exposició, produïda per l'Institut de Cultura, ha portat a quinze centres museístics les intervencions de 23 artistes de dotze països.

L'empremta urbana de la dictadura
Espanya va quedar marcada per la dictadura de Primo de Rivera, durant la tercera dècada del segle XX. Amb la seva política repressiva sobre els sindicats, va posar fi, per innecessari, al pistolerisme patronal i així es va acabar també la violència dels grups obrers d'acció directa. Amb la seva política antidemocràtica i anticatalanista va frenar els progressos que en el terreny cultural i de l'ensenyament havia posat en marxa l'Ajuntament de Barcelona.