portada


Cronologia
50 dates de la història
municipal de Barcelona

A cura de Daniel Venteo


1249 El 7 d'abril Jaume I nomena quatre prohoms de la ciutat com a paers (homes de pau), assistits per vuit consellers. És l'inici del sistema del govern municipal de Barcelona.
El 27 de juliol del mateix any, el Rei confirma el nomenament anterior i estableix un sistema a través del qual aquests càrrecs poden ser renovats anualment.


1258 Té lloc el reconeixement oficial per part de la Corona de l'agrupació d'armadors i mercaders que residien en el barri marítim, agrupada sota la denominació Universitat dels Prohoms de Ribera.

1265 Jaume I estableix en cent el nombre de membres del Consell de Cent, que des d'aleshores variarà al llarg del temps el nombre de jurats, però no la denominació.

Suposat retrat de Jaume I
© MNAC. Servei Fotogràfic
(Calveras, Mérida, Sagristà)		  

1266 Jaume I atorga el privilegi pel qual el Consell de Cent rep la potestat per participar en el nomenament dels cònsols de catalans, encarregats de la protecció dels mercaders de la Corona d'Aragó en les places mercantils d'ultramar.

1282 S'inicien els treballs de construcció de les Drassanes.

1284 L'11 de gener, Pere II el Gran, fill de Jaume I, atorga a la ciutat el privilegi anomenat Recognoverunt proceres, que significa la consolidació de la institució de govern del Consell de Cent.

1299 Es col.loca la primera pedra de la nova Catedral gòtica.

1330 S'inicia la construcció de l'església de Santa Maria del Mar, que s'inaugura l'any 1380, sota la direcció de Berenguer de Montagut.

1339 Es crea el càrrec del mostassaf, oficial encarregat de l'avituallament dels mercats públics.

1347 Es funda el Consolat de Mar, segons el model valencià.

1350 S'inicia la construcció de l'edifici de la Llotja.

1359 S'inicien els treballs de construcció de les terceres muralles durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. També s'inicia la construcció del Saló del Tinell, sota la direcció de Guillem Carbonell, al Palau Reial Major.

1373 S'inaugura el Saló de Cent a la nova Casa de la Ciutat.

Escut neogòtic de Barcelona que precideix el Saló de Cent.
© Pere Vivas  

1386 Pere el Cerimoniós atorga el privilegi que estableix en sis el nombre de consellers, amb representació de mercaders i menestrals amb el mateix nombre que ciutadans honrats, assessorats pel Consell de Cent jurats.

1388 Joan I revoca el privilegi concedit pel seu pare Pere III i atorga als ciutadans honrats les cinc conselleries del govern de la ciutat.

1391 El Call és assaltat. La destrucció física del barri jueu, l'assassinat i la conversió forçosa dels seus membres va suposar la desaparició de la comunitat jueva a Barcelona.

1401 El govern de la ciutat crea el banc anomenat la Taula de Canvi i Comuns Dipòsits de Barcelona davant de la necessitat de disposar de recursos i de lluitar contra el deute municipal. El mateix any, també es crea l'Hospital de la Santa Creu.

1453 Alfons el Magnànim suspèn el sistema tradicional d'elecció de consellers i nomena directament els cinc magistrats entre els membres del partit popular de la Busca.

1455 Alfons el Magnànim atorga un nou privilegi que estableix en cinc els consellers, amb representació dels ciutadans honrats a la primera i la segona conselleria, un mercader a la tercera, un artista a la quarta i un menestral a la cinquena. Amplia el nombre de jurats del Consell de Cent a 128.

Detall de les pintures localitzades casualment al carrer Basea.
© Museu d'Història de la Ciutat.
Pere Vivas 		 

1462 Esclata la Guerra Civil catalana, que durarà fins al 1472, en la qual el Consell de Cent i la Generalitat, un altre cop en mans de l'oligarquia (la Biga), es rebel.len contra Joan II, que és desposseït de la corona.

1487 S'estableix el Tribunal de la Inquisició a Catalunya.

1493 Ferran el Catòlic redueix a cinc el nombre de consellers (tres ciutadans honrats, un mercader i, per torns, un artista o un menestral). El Consell de Cent s'amplia a 144 jurats.

1498 S'introdueix el sistema insaculatori per a tots els càrrecs i magistratures municipals.

1527 S'inicien les obres de construcció de la muralla de mar.

1640 En el context de la Guerra dels Segadors, el govern municipal amplia a sis el nombre de consellers, fent realitat així una reivindicació dels estaments populars des dels temps de Pere el Cerimoniós.

Detall del llibre
"Dels dits i fets memorables"

© Pere Vivas  

1663 Felip IV de Castella concedeix un nou privilegi que ratifica el nombre de sis consellers i dóna entrada a un militar entre els seus membres.

1716 S'ordena el Decret de Nova Planta, que suposa entre d'altres la supressió del règim de govern del Consell de Cent i la implantació d'un sistema d'administració de la ciutat de transició cap a la instauració de l'Ajuntament segons el model castellà.

Escuts reial i municipal que presideixen l'antiga entrada a l'Ajuntament pel carrer Ciutat.
© Eva Guillamet  

1760 Es presenta al rei Carles III el memorial de greuges, amb la participació destacada de l'Ajuntament de Barcelona, en el qual es reivindica la inspiració política de les institucions abolides amb la Nova Planta.

1812 La promulgació de la primera Constitució a Cadis suposa la instauració d'un règim de govern municipal, vigent durant uns quants mesos abans del restabliment del règim absolutista de Ferran VII.

1820 Amb l'inici del Trienni Liberal, es restableix la Constitució de Cadis i Barcelona torna a gaudir d'una institució municipal potent fins a la restauració del sistema absolutista el 1824.

1831 S'inicien els treballs de reforma i ampliació de la Casa de la Ciutat, sota la direcció del mestre d'obres municipal Josep Mas i Vila. Els treballs es prolonguen durant vint anys.

Antiga entrada a la Casa de la Ciutat abans de la construcció de l'edifici neoclàssic de la plaça de Sant Jaume.
© MHCB  

1833 S'implanta la divisió provincial a Espanya.

1834 Es promulga l'Estatut Reial, que inaugura un nou marc polític a Espanya. Amb l'inici de la revolució liberal, l'Ajuntament de Barcelona experimenta un període d'efervescència municipalista lligada als consistoris progressistes, que porta l'any 1840 a la revolució de les ciutats espanyoles contra la promulgació de la llei municipal conservadora.

1844 Amb l'ascens al poder del partit moderat, s'aprova la llei municipal conservadora de 1840, que suprimia el caràcter representatiu dels municipis i establia un sistema d'elecció censatari en comptes del sufragi universal indirecte.

1854 Se celebren eleccions municipals durant el mes de novembre, segons la llei electoral liberal de febrer de 1823, restablerta arran de l'ascens al govern del partit progressista.

El Saló de Cent, on el 17 d'agost de 1373 es va celebrar el primer Consell
de Cent.
© Pere Vivas  

1870 Es promulga la llei municipal del Sexenni revolucionari, que dota els consistoris de les grans ciutats, com Barcelona, d'una àmplia representativitat popular i més competències executives.

1877 Es promulga la llei municipal conservadora que regeix el marc polític local durant el període de la Restauració. Les competències i la representativitat democràtica dels consistoris queden sensiblement reduïdes, subjectes a les pràctiques caciquistes dels dos partits que s'alternen en el poder. Es potencia la figura de l'alcalde (per nomenament del govern) davant del consell plenari.

1890 S'instaura el sufragi universal masculí en el sistema electiu.

1899 Es neteja el cens electoral durant l'alcaldia del Dr. Robert.

1901 Els republicans i els catalanistes vencen davant dels partits caciquistes en les eleccions municipals de novembre. Dos anys després, el partit republicà triomfa àmpliament en les noves eleccions municipals, tot i que l'alcalde és nomenat per reial ordre.

1923 Després de la instauració de la dictadura militar de Primo de Rivera se suspèn el consistori democràtic. Són nomenats regidors els membres del partit de la Unión Patriótica creada pel dictador.

1931 Amb les eleccions del 14 d'abril, els republicans accedeixen al govern de la ciutat i proclamen, des del balcó de la Casa de la Ciutat, la República catalana.

1939 Immediatament després de l'ocupació franquista de la ciutat, els consistoris democràtics són suspesos i els seus membres són elegits, a partir d'ara, governativament.

© Pere Vivas

1960 S'aprova la Carta Municipal en temps de l'alcaldia de Josep M. de Porcioles, que serveix de marc legal per a l'expansió urbanística durant els anys del desarrollismo.

1974 Es crea la Corporació Metropolitana de Barcelona, que es dissol el 4 d'abril de 1987.

1979 El 3 d'abril se celebren les primeres eleccions municipals després del restabliment de la democràcia a Espanya. Vencen els partits d'esquerres. Narcís Serra és nomenat primer alcalde de Barcelona durant la democràcia.

1998 S'aprova la Carta Municipal, llei especial per a la ciutat de Barcelona.