"Barcelona ofereix la mena de rica vida diürna i nocturna que abans s'associava amb París. Anomeneu-la el París de la Mediterrània i no us equivocareu de gaire. No és presonera d'Espanya, sinó lliure per regnar sobre la cultura múltiple d'aquest mar del mig del qual, al cap i a la fi, hem sortit tots".
Anthony Burgess (1978)
escriptor de Manchester

Barcelona exporta
arquitectura

L'arquitectura i l'urbanisme realitzats a Barcelona constitueixen ja un model exportable. Ho corrobora el fet que nombrosos arquitectes barcelonins treballen en la reconversió d'àrees urbanes a Europa i en altres llocs del món, així com en la realització d'obres i projectes de tota mena. Aquesta incidència en l'urbanisme internacional arriba després del reconeixement del "model Barcelona", confirmat per la recent concessió de la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects (RIBA) a la ciutat. El dossier que presentem recopila els projectes, públics i privats, que arquitectes de la nostra ciutat o que hi viuen han dissenyat per a l'estranger durant les tres últimes dècades. A l'annex complementari es detalla la totalitat de les obres que aquests professionals han signat en altres països des dels anys setanta.

Quina funció pot tenir
la Ciutat del Teatre?

Al final de 1999 es va presentar el projecte Ciutat del Teatre, elaborat per Lluís Pasqual, que proposa les línies de funcionament per al nou nucli escènic de Montjuïc integrat pel Mercat de les Flors i les noves seus del Teatre Lliure i l'Institut del Teatre. Quin paper hauria de tenir la nova Ciutat del Teatre en un context on el teatre públic i el teatre privat necessiten consolidar els seus espais? Com una contribució més al debat que s'hauria d'obrir sobre el projecte, hem plantejat aquesta pregunta a Hermann Bonnín, president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya; a Antoni Dalmau, comissionat adjunt del projecte Ciutat del Teatre, i a la directora teatral Carme Portaceli.

La ciutat del coneixement

Coneixement, ciències i noves tecnologies. Barcelona es prepara per a la revolució que marcarà el segle XXI amb la Ciutat del Coneixement, un projecte que vol convertir la ciutat en un punt de referència en el debat de les idees. Vladimir de Semir, regidor ponent de Ciutat del Coneixement, explica l'abast i els objectius d'aquest gran repte. Per la seva banda, Jaume Sosa, coordinador institucional del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya, fa un repàs històric dels vincles entre la nostra ciutat i la ciència. Aquest article està basat en la conferència que Josa va oferir a la jornada "Ciencia i Ciutat", celebrada a l'Ajuntament de Barcelona el novembre passat.

200 anys de navegació a escala

Són vaixells i es diuen "Barcelona", però mai no es faran a la mar. El World Trade Center inaugurarà aquest any, al mig del port, una sala amb 33 reproduccions a escala de tots els vaixells que durant els segles XIX i XX van ostentar el nom de la ciutat sobre el seu casc.

Marta Mata la casa del mestre

Va haver-hi un temps en què el nom de Marta Mata era el tòtem sagrat de la pedagogia activa catalana. D'aleshores ençà, generacions de mestres hi han dipositat la seva confiança, primer professional i després política, i han delegat les seves inquietuds a una dona que encara avui dia persegueix el somni d'un sistema escolar equitatiu, que faci homes lliures capaços de pensar amb autonomia i tenir set de cultura. Li agrada tant la seva feina que sovint s'oblida de parlar d'ella mateixa.

Rua de carnestoltes

Són entre cinc i sis milions d'imatges de totes les tipologies i amb una temàtica comuna: Barcelona.
Al fons de l'Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona destaquen els conjunts corresponents a esdeveniments com ara les Exposicions del 1888 i el 1929 o els Jocs Olímpics. També hi són presents autors i nissagues lligats a la ciutat des dels inicis de la fotografia fins avui. Com a mostra d'aquest ric patrimoni fotogràfic, presentem una selecció d'imatges de la celebració del carnestoltes durant la República (1931-1936).

Pintura italiana del MNAC
El llegat Cambó

Dels fons del Renaixement i el Barroc de la col.lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) cal destacar molt especialment el llegat Cambó, un conjunt sense precedents a Catalunya, que abraça la història de la pintura europea des del segle XIV fins al començament del segle XIX i que permet mostrar la perfecció del Quattrocento italià, la sensualitat dels grans mestres venecians del Cinquecento, la significació de l'auge econòmic dels Països Baixos al segle XVII i, sense oblidar la grandesa del Siglo de Oro espanyol, arribar a la plenitud del Rococó europeu.

El Museu dels Anys 30 de Boulogne-Billancourt (França)

Renault i Renoir, Le Corbusier, els diumenges de surrealisme i cubisme impulsats pel galerista Khanweiler, la presentació de la primera olla de pressió i del telèfon... La indústria i l'art s'encreuen a la història de Boulogne-Billancourt, "la ciutat dels temps moderns". El seu Museu dels Anys 30, on són representats els artistes figuratius lligats a la ciutat en aquella dècada, s'ha integrat ara a l'Espai Landowsky, primera pedra del nou conjunt urbanístic que s'ha de construir al voltant d'un centre urbà també nou.

La cultura al llindar del nou mil·lenni
L'opinió de 22 artistes i professionals

"Barcelona. Metròpolis Mediterrània" arriba al volum 50 en el primer número de l'any 2000. La coincidència de dos guarismes tan especials és una bona excusa per aixecar una talaia des de la qual observar quina és, avui, la situació de la cultura a Barcelona. Hem demanat a 22 personalitats de camps i pensaments molt diversos una visió retrospectiva sobre el món cultural en els últims deu anys, així com una prospectiva del que ens espera en un futur immediat.

Una dècada de fam i de reconstrucció

En començar els anys quaranta, la ciutat despertava a poc a poc del malson de la guerra, que havia deixat en els seus carrers i en la pell dels seus habitants unes marques indelebles. La repressió es va mantenir amb la màxima intensitat durant tota la dècada, amb afusellaments quotidians al Camp de la Bota que van durar fins al Congrés Eucarístic de 1952. La fam dels últims temps de la guerra es va perllongar durant tota la dècada següent, fins a l'eliminació dels carnets de racionament, també en vigílies del Congrés Eucarístic. La reconstrucció de la ciutat va marcar l'actuació municipal de la dècada, amb els alcaldes Miquel Mateu i Josep Maria Albert, i amb fites molt més interessants que la grisor que va marcar els anys posteriors.

Atraccions i ball a l'Apolo

Diuen que el cor del Paral.lel continua bategant a la cruïlla on l'avinguda es troba amb Nou de la Rambla. En aquest carrer, els neons també continuen anunciant el "Parque de atracciones y baile Apolo". Les atraccions van desaparèixer, però l'Apolo, amb més de mig segle a l'esquena, ha deixat enrere els balls de saló per consolidar-se com a espai de música electrònica d'avantguarda.

Richard Rogers "L'arquitectura catalana és una de les millors del món"

Amb el centre Georges Pompidou de París o la Cúpula del Mil.lenni que ha erigit a la vora del Tàmesi n'hi ha prou per situar-lo entre els grans de l'arquitectura de les darreres dècades. Richard Rogers és també un dels principals responsables de la transformació urbanística de Londres i president de la Urban Task Force, constituïda pel govern de Blair per revitalitzar les ciutats britàniques. Des d'aquesta tribuna, Rogers continua afirmant que "Barcelona és el millor exemple de regeneració urbana moderna". L'arquitecte acaba de ser nomenat membre del Consell Assessor d'Estratègies Urbanes de l'Ajuntament de Barcelona.

Lulu, Eduard i Francesc

Nou Barris
Lulú Hernández
artista de circ
Sants
Eduard Bosque
"casteller" i luthier
Gràcia
Francesc Valentí
gitano de Gràcia