BARCELONA. MEMÒRIA D'UN SEGLE

Una dècada de fam
i de reconstrucció 

TEXT: Josep M. Huertas i Jaume Fabre

En començar els anys quaranta, la ciutat despertava a poc a poc del malson de la guerra, que havia deixat en els seus carrers i en la pell dels seus habitants unes marques indelebles. La repressió es va mantenir amb la màxima intensitat durant tota la dècada, amb afusellaments quotidians al Camp de la Bota que van durar fins al Congrés Eucarístic de 1952. La fam dels últims temps de la guerra es va perllongar durant tota la dècada següent, fins a l'eliminació dels carnets de racionament, també en vigílies del Congrés Eucarístic. La reconstrucció de la ciutat va marcar l'actuació municipal de la dècada, amb els alcaldes Miquel Mateu i Josep Maria Albert, i amb fites molt més interessants que la grisor que va marcar els anys posteriors.

L'obra de la Lliga
a l'Ajuntament
dels anys quaranta

Els anys quaranta són plens de contradiccions. Mentre el franquisme no es consolidava, es produïen situacions impensables en les dues dècades següents. Un d'aquests aspectes és el paper que van jugar, en la vida política de Catalunya, homes que havien estat vinculats a la Lliga abans de la guerra civil i que van poder seguir portant a terme una certa tasca pública després de la contesa.

Les escoles municipals de Barcelona van ser un dels àmbits on aquesta presència va fer-se més evident. Tomàs Carreras Artau, filòsof i etnòleg de prestigi, que havia estat diputat al Parlament de Catalunya per la Lliga Regionalista, va ser tinent d'alcalde de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona entre 1943 i 1953, un període clau del règim franquista, el que va des de la derrota feixista a Europa fins a la signatura del pacte de les bases entre Espanya i els Estats Units. Artur Martorell, que els anys de la República havia tingut un important paper com a assessor d'ensenyament de la Comissió de Cultura, va exercir a la postguerra com a màxim responsable de les escoles municipals.

Tots els centres escolars dependents de l'Ajuntament van ser a la postguerra, fins que Porcioles arribà a l'alcaldia, un oasi pedagògic. Malgrat les depuracions de mestres i el control, el català no hi va ser bandejat de manera sistemàtica, i s'hi van seguir aplicant els principis de responsabilitat, amor a l'aire lliure, a la música i a la natura, que havien caracteritzat la pedagogia dels anys trenta.

L'escola 26 de gener inaugurada a l'any 1941 és una de les més representatives d'aquest plantejament, en què cal incloure també l'Escola del Mar (instal.lada després de la guerra en una torre del Guinardó, perquè la inicial de la Barceloneta havia estat destruïda per un bombardeig), la del Bosc, la del Parc del Guinardó i els parvularis Montessori i Forestier.

	Nens enviats a l'estranger els darrers anys de la guerra civil van ser repatriats per Auxilio Social, un organisme del Movimiento.
© AHCB-AF

Carreras Artau, que seguia vinculat a les restes de la Lliga després del naufragi de la guerra civil, es va convertir també en un veritable fabricant de museus. L'any 1945 va crear el d'Art Modern en l'edifici que havia ocupat el Parlament de Catalunya al parc de la Ciutadella, i el d'Història a la casa Padellàs, traslladada pedra a pedra des de la Via Laietana a la plaça del Rei. Alhora l'Ajuntament va comprar el Tinell i la capella de santa Àgata, que van ser incorporats al museu. El d'Art Modern partia d'algunes col·leccions d'art molt divers reunides en aquell edifici en començar la segona dècada del segle, i exposades sense gaire ordre ni concert fins que el Parlament va ocupar l'edifici. El mateix any 1945 es van reobrir els museus de geologia i zoologia del parc de la Ciutadella i el gabinet numismàtic, tancats des de la guerra. Els anys següents es va habilitar una part de l'antic palau reial per al Museu Marès i es va crear el Museu de la Música en el Conservatori i I'Etnològic a Montjuïc. També es va comprar el palau de la Virreina, es va restaurar i s'hi va instal·lar el Museu d'Arts Decoratives que havia estat a Pedralbes.

D'aquesta manera, Carreras Artau va posar en evidència, d'una banda, fins on podien tenir joc en la política les restes de la Lliga, i de l'altra les possibilitats de fer coses en aquells difícils anys quaranta. Va viure poc temps per veure el que vindria a la dècada dels cinquanta de la mà de l'alcalde Antoni Maria de Simarro: la filosofia del "A ningú no li passa res per no fer res".

Les ganes
de sobreviure

Manuel Vázquez Montalbán, al llibre Barcelonas, es refereix a la ciutat dels anys quaranta com una barreja de dolor, por i ganes d'evadir-se de la realitat: "La ciutat sobrevivia i pretenia no oir els trets dels escamots d'afusellament, no adonar-se de les cues a la porta de la Presó Model ni de la destrucció sistemàtica de la seva identitat".

Els vells rics i els nous rics volien oblidar els mals temps de la guerra (que per alguns no van ser tan dolents). Els treballadors volien oblidar un malson que s'havia endut familiars, amics i que havia deixat la seva dignitat convertida en una pelleringa. Les classes mitjanes miraven endavant amb esperança i fe en uns temps millors. Tots plegats es retiraven a l'espai privat perquè el públic havia quedat perfectament acotat. Aquells anys es van posar

de moda, enmig de la misèria generalitzada de la major part de la població, les sales de festes per a uns quants afortunats: els col·locats del nou règim, estraperlistes, cadells de l'aristocràcia, arribistes de tota mena que es deixaven fortunes acompanyats de complaents senyoretes.

AHCB-AF. Pérez de Rozas

El Rigat, inaugurat el 1942 a la plaça de Catalunya, El Cortijo i La Rosaleda a la Diagonal situada més enllà de la plaça rebatejada amb el nom de Calvo Sotelo, que el mateix 1942 començava a ser perllongada des del Palau de Pedralbes cap a Esplugues. Fernando Vizcaíno Casas descriu així el Rigat: "Respondiendo a una característica muy propia de los períodos de pobreza, los locales eran suntuosos, cargados de mármoles y de lámparas con colgajos y de espejos y de escaleras". Pel que fa a La Rosaleda, Ignasi Agustí descriu, en les seves memòries, les nits en aquell local com a "plàcides, dotades d'una estranya beatitud entre el treball i la tensió quotidiana". Els fills de les bones famílies i els qui, com Agustí, havien estat al costat dels guanyadors, podien ofegar, però, la seva mala consciència per aquella bona vida en una context desolador de misèria i repressió, pensant que l'orquestra de Bernard Hilda que hi tocava era "una manifestació viva de l'esperança aliadòfila" i que quan ballaven elegantment vestits el J'attendrai feien "una manifestació explícita d'adhesió a la Resistència francesa". Qui no s'enganya és perquè no vol.

Mentrestant, els qui havien de lluitar cada dia per aconseguir un tros de pa, tractaven també de trobar espais on oblidar. A les nits xafogoses s'asseien a la Diagonal a escoltar la remor llunyana de les orquestres que tocaven al Cortijo i la Rosaleda. Els diumenges anaven al zoo a veure l'elefant Perla, regalat el 1944 pel zoo de Berlín, que ja no sabia com alimentar-lo en una ciutat assetjada pels bombardeigs aliats, de la mateixa manera que l'antecessora de la Perla, l'elefanta Júlia, havia mort de gana en la Barcelona de la guerra civil. Es passejava per Montjuïc, on també el 1944 es van reconstruir les pèrgoles del Parc Laribal, i es llegia El Coyote que el mateix any va començar a publicar-se de la mà de Josep Mallorquí. Els cinemes s'omplien de caçadors de somnis i l'església aprofitava per multiplicar les processons que fornien una estona d'entreteniment gratuït.

A aquells esforços col·lectius per recobrar la normalitat els trobem ara un aire patètic, però els qui els protagonitzaven no n'eren segurament conscients. Buscaven paradisos artificials de la mateixa manera que ho fem avui. Les ganes de sobreviure s'imposaven a qualsevol altra consideració.

La reconstrucció
després de les bombes

L'avinguda que hi ha actualment al peu de les escales de la Catedral té ara un agradable aspecte procedent del maquillatge fet l'any 1990, després de crear-hi un aparcament subterrani. No és un espai gaire antic. Abans de la guerra civil era ocupat per habitatges. Els bombardeigs franquistes sobre l'entorn portuari van arribar fins a la Catedral i van deixar profundes ferides en les cases adossades a la muralla romana. Això va permetre als ajuntaments de la postguerra portar a terme fàcilment el segon pas de la Reforma prevista al pla Baixeras.

Si el primer pas havia estat l'obertura de la Via Laietana, al primer terç del segle, el segon pas es va donar al segon terç i la via C va començar a obrir-se pas transversalment als dos costats de la Via Laietana. Així van néixer l'avinguda Cambó i la de la Catedral, pensades per unir el Saló de Sant Joan amb la Rambla a través del barri vell i aturades, de moment, al costat del mercat de Santa Caterina i a la plaça Nova.

	Processó al barri de la Bonanova.
AHCB-AF. Pérez de Rozas

Per obrir la Via Laietana van caldre molts cops de pic. Per a les avingudes Cambó i de la Catedral, l'aviació italiana i la Legió Còndor van fer servir els avions com a maquinària d'obres públiques. Les bombes llançades durant la guerra van malmetre molt el mercat de Santa Caterina i fins i tot la Catedral, però sobretot les cases que eren al seu voltant. El primer Ajuntament del franquisme va aprofitar l'avinentesa per "proyectar urbanizaciones adecuadas en las zonas perjudicadas por la guerra, aprovechando los espacios libres producidos por el derrumbamiento de las edificaciones". Tot seguit va "declarar en estado de ruina inminente diferentes construcciones de la plaza Nueva y calles de Corribia, Arcos y Capellanes, y que las mismas sean derribadas" per tal d'obrir "la gran Via C, entre la Via Layetana y la plaza Nueva y poner de manifiesto las bellezas de la Catedral y de la Barcelona antigua". Es va aconseguir, però a quin preu!.

Canvis de monuments
i de noms de carrers

La lògica de les noves autoritats franquistes era aclaparadora: calia esborrar qualsevol rastre dels republicans. I calia fer-ho, en allò més visible, el que hi havia a la via pública carrer, en primer lloc. Pel que fa als carrers, i deixant de banda alguns canvis de curtíssima durada que es van portar a terme immediatament després de l'entrada dels nacionals i que no van arribar a tenir cap plasmació real ni van ser reconeguts oficialment, el que es va fer bàsicament fou "retrotraer el nombre de todas las vías y plazas de nuestra ciudad al que tenían antes del 14 de abril de 1931" i retornar al nomenclàtor dels temps de Primo de Rivera. A més, prop de quaranta noms nous, relacionats amb el Movimiento, des del Generalísimo fins a l'Alcázar de Toledo, van anar sent introduïts en començar els quaranta en nous espais urbans o en carrers de nom d'origen antic però considerat poc convenient, com Revolució o Autonomia.

	L'alcalde Miquel Mateu inaugura l'estàtua al bisbe Manuel Irurita davant un grup selecte de representants de l'Esglèsia i de l'Exèrcit, l'any 1943.
© Archivo Huertas

Quant als monuments, algun escultor afavorit pel franquisme, com Marés, van tenir feina abundant els primers anys quaranta per restaurar o fer reproduccions de monuments retirats durant la guerra. Tal es el cas dels del general Prim, Antoni López o Güell i Ferrer. Alguns monuments significatius de la part de la història de Catalunya que no agradava al franquisme, com els del doctor Robert, Layret, Casanova i quasi tots els del Saló de Sant Joan van ser retirats sense contemplacions. Altres van ser mistificats, com el de la República, transformat en homenatge a la victòria franquista també per obra i gràcia de Marés. Els canvis han de considerar-se com un esforç despersonalitzador o, al contrari, com una voluntat de retornar a Barcelona allò que els franquistes consideraven que havia de ser la seva personalitat políticament correcta? És una pregunta de difícil resposta, perquè la veritat és que van ser més les mostres de retorn a l'Antic Règim que les d'introduir novetats relacionades amb els nous temps. La idea fonamental, com deia un acord municipal de febrer de 1939, era "borrar el recuerdo del paso de la horda", però en realitat la mentalitat feixista imperant els primers anys va anar molt més enllà d'aquest principi, i si no hi va anar més va ser perquè la intervenció d'algunes autoritats amb una mica més de seny va poder salvar alguna cosa de la crema.

Un nou espai urbà
dóna el senyal de sortida
al canvi d'aires

S'acabava la dècada quan la creació d'un nou espai urbà va enlluernar els barcelonins i va donar el senyal de sortida per a les transformacions que s'havien de registrar en els dos primers anys de la dècada següents, amb vista a la celebració del Congrés Eucarístic. On hi havia hagut el Palau Marianao, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via, va començar-se a aixecar el gratacels del Banc Vitalici, una desmesura d'alçada a la qual no estaven acostumats els barcelonins. Fins aleshores no coneixien cap altre gratacels que el molt discret que s'havia aixecat els anys de la República a la cantonada del carrer de les Jonqueres amb el de Trafalgar.

A l'altra cantonada del Passeig de Gràcia va començar-se a aixecar a la mateixa època un altre gratacels, en l'últim pis del qual s'instal.laria la Terraza Martini, un lloc de cita obligat per a innombrables actes de societat.

Alhora, es començava a construir l'Hotel Avenida Palace al costat del cinema Comèdia i es feien els jardinets de la Gran Via situats a davant seu, amb el monument a Soler i Rovirosa i els dos brolladors a cada extrem, un de menut a la Rambla de Cata-lunya i un altre de més espectacular al Passeig de Gràcia.

La façana del gratacels del Banc Vitalici, obra de l'arquitecte Lluís Bonet Garí,va ser decorada amb relleus d'Enric Monjo, l'escultor oficial de l'entitat financera. Als baixos de l'edifici s'hi van habilitar les Galeries Comtal, un nou model comercial que ja havia estat assajat amb èxit, en els anys anteriors, en les galeries Maldà, en els baixos del que havia estat el palau del Baró de Maldà, al carrer del Pi, venut pels seus propietaris i compartimentat en habitatges per pisos, i en les galeries Manila, al baixos de l'hotel del mateix nom -ara Ramada Renaissa-nce- construït immediatament després de la guerra en una part del solar que havien ocupat els magatzems El Siglo, incendiats el 1932.

Els gratacels, l'hotel, els jardinets, els brolladors i les galeries comercials de la cruïlla del Passeig de Gràcia i la Gran Via eren el símbol de la fi de l'època més fosca de la postguerra. Començaven temps nous en què la ciutat s'embelliria, la gent podria comprar i els estrangers podrien venir.

1940

Gener Mossèn Joan Cortina arriba a les Cases Barates Milans del Bosch, nom que canviarà pel del Bon Pastor, que és com es deia la parròquia. Es farà famós com "el pare Botella"
26 de gener Instituïts els Sindicats Verticals.
26 de gener Inaugurada la nova estàtua de la Victòria a la cruïlla de Passeig de Gràcia i la Diagonal, en lloc de la de la República que hi havia. Són retirats altres monuments com els del doctor Robert, Casanova, Pau Claris i Layret.
8 de febrer Afusellat a Montjuïc el general Antonio Escobar, un dels caps de la Guàrdia Civil fidels a la República.
1 de març Aprovada la Ley de Represión de la Masonería y del Comunismo.

7 de març Acord per canviar alguns noms de carrers de regust republicà o catalanista. També són esborrades algunes plaques.
27 d'abril Mor el pintor Joaquim Mir. El Tribunal de Responsabilidades Políticas li va obrir expedient per catalanista.
1 de juliol Neix el Col.legi d'Aparelladors de Barcelona.
Octubre Obren les termes municipals a la plaça Espanya.
1 d'octubre Comencen les restriccions elèctriques, al mateix temps que neix la targeta del fumador.
15 d'octubre Afusellat a Montjuïc el president de la Generalitat, Lluís Companys.
23 d'octubre El cap de la policia alemanya, Heinrich Himm-ler, visita Barcelona. La ciutat és guarnida en honor seu.

30 d'octubre Inaugurada l'avinguda de la Llum.
24 de novembre Reapareix el Diario de Barcelona.
1 de desembre Primer monument als caiguts franquistes, obra dels germans escultors Manuel i Llucià Oslé, aixecat al Fossar de Santa Helena, al castell de Montjuïc.
24 de desembre Antonio Correa Véglison, nou governador civil.
Es crea a l'ajuntament la ponència de reconstrucció, que vol fer del 1940 al 1945 un total de 2.014 edificis nous, per pal.liar els 1.808 destruïts durant la guerra civil.
Tornen de l'estranger nois i noies evacuats de zones republicanes als darrers temps de la guerra.

 

1941

18 de gener Inaugurat el Museu Marítim, impulsat ja en plena guerra civil.
26 de gener Inaugurada al carrer Arc de Sant Martí (Guinardó) l'escola 26 de Enero.
1 de febrer Es crea la Renfe.
16 de febrer Josep Maria
de Sagarra estrena Les llàgrimes d'Angelina en una casa, per la prohibició de representar en català als teatres.
18 de febrer Primera Santa Misión.
28 de febrer Mor a Roma el rei exiliat d'Espanya, Alfons XIII, que havia abdicat en el seu fill, Joan de Borbó.
24 de març Processó a Barcelona "para purificar sus calles".
2 d'abril Obre el teatre Comèdia al palauet Marcet amb l'obra de Benavente Aves y pájaros. El 1965 es convertirà en cinema.
8 d'abril Missa clandestina a l'església de Montsió per l'ànima de Carrasco i Formiguera.
12 d'abril Obre el cinema Roxy a la plaça de Lesseps.
12 d'abril Reobre el Museu d'Art de Catalunya.
15 de maig Afusellen Otili Alba, secretari del PSUC a l'interior. La família l'enterra en una tomba clandestina al Fossar de la Pedrera.
21 de maig Obre el restaurant Amaya a la Rambla.
28 de maig Neix el diari falangista La Prensa. Surt cada tarda.

3 de juny Inaugurat el monument als Màrtirs de la Independència en la Guerra del Francès, a la plaça Garriga i Bachs. És obra de Josep Llimona, amb un afegit de Vicenç Navarro.
24 de juny Vetllada necrològica en record del bisbe Irurita a l'Ateneu Colón del Poblenou, on va ser condemnat a mort. S'hi posa una placa de desgreuge.
5 de juliol Surt de l'estació de França el primer tren amb voluntaris de la División Azul cap a Alemanya.
15 de juliol Multats uns banyistes a la Mar Bella per infringir les noves normes de vestuari.
17 de juliol Inaugurat a Montjuïc l'Institut Botànic.
18 de juliol Inaugurada a Sant Andreu l'Escola de Formació Professional Domèstica Teresa de Jesús, avui escola Turó Blau.
22 de juliol Comença a emetre la clandestina Radio Pirenaica.
11 de setembre Neix l'Obra Sindical del Hogar.
Octubre El gasogen s'imposa davant la manca d'altres carburants.
6 d'octubre Estrena del primer llargmetratge de dibuixos animats, Blancanieves y los siete enanitos, de Walt Disney, al Kursaal.

 

7 d'octubre Primers
trolebusos a Barcelona,
que cobreixen la ruta a Sant Andreu.
12 d'octubre Inaugurats
els col.legis República Argentina (carrer Balmes),
Luis Antúnez (Can Tunis), Emili Juncadella (Clot-Camp
de l'Arpa) i Pare Manjón (Poblenou).
22 d'octubre Inaugurada la sala d'Alemanya a la nova Residencia de Oficiales de la Diagonal.
7 de novembre menjador d'Auxilio Social al carrer Sant Oleguer, del Raval. N'hi ha d'altres a diferents barris.
20 de novembre El col.legi de les Cases Barates
de Baró de Viver passa
a dir-se José Antonio Primo
de Rivera.
22 de novembre Monòlit a la Legión Cóndor, a la Diagonal.
7 de desembre Mor Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Català.
Inaugurats els parvularis de la plaça de la Unificación, a Gràcia. Abans es deia plaça de la Revolució.

1942

25 de gener Franco visita Barcelona.
26 de gener Nou col.legi Cristóbal Colón al Bon Pastor.
29 de gener Obre la sala de festes Rigat a la plaça de Catalunya.
15 d'abril Cau una casa al carrer Berenguer el Vell, del Raval: cinc morts.
28 d'abril El riu Llobregat inunda Can Tunis.
1 de maig Primera revista musical dels Vienesos al Paral.lel.
7 de maig Inaugurat un menjador d'Auxilio Social a la Ciutadella.
12 de juny Inaugurat el Museu d'Arts i Tradicions Populars al Poble Espanyol, amb material recollit per Ramon Violant i Simorra.

26 de juny Inaugurat al carrer del Pintor Fortuny un monument a aquest artista, obra dels germans Oslé.
1 de juliol El Banc Espanyol de Crèdit es queda la banca Arnús.
22 de juliol Comencen les obres de prolongació de la Diagonal, des del Palau de Pedralbes fins a Esplugues.
8 de setembre Primera Fira de Mostres després de la guerra civil.
8 de setembre Inaugurat
l'edifici Olivetti, a la plaça de les Glòries.
31 de octubre Obren
les Galeries Maldà al carrer
del Pi.

 

7 de novembre El carrer Tuset, urbanitzat després que l'Asil Duran marxi a la torre Vilana, a Sant Gervasi.
18 de novembre L'Institut Balmes estrena edifici al carrer Consell de Cent.
30 de novembre El Banc Hispano Colonial absorbeix la banca Marsans.
17 de desembre A la Casa Bloc de Sant Andreu s'inaugura una residència per a vídues i orfes de militars.
17 de desembre Es crea el NO-DO.
Inaugurats els jardins del final del carrer Balmes.
Es crea el viver dels Tres Pins, a Montjuïc.

 

1943

Gener El Banco Hispanoamericano es queda l'Urquijo Català.
1 de gener Obre el cinema Avenida de la Luz.
4 de gener Estrenat el primer NO-DO al cinema Publi.
30 de gener Canalitzada la Riera d'Horta.
27 de març Gregorio Modrego, nou bisbe de Barcelona.
14 d'abril Inaugurat el nou Museu d'Història de la Ciutat a la Casa Padellàs.
18 de maig El teatre Urquinaona canvia el nom pel de Borràs, en rebre l'actor Enric Borràs la medalla d'or de la ciutat.
18 de juny Crèdit municipal de 360.000 pessetes per fer pisos al carrer de Lleida del Poble Sec: serà el grup Sant Cristòfol.
Setembre Neix l'editorial Selecta per fer llibres en català.

19 d'octubre Primera recapta del Domund.
25 d'octubre Obre l'Institut Britànic al passeig de Gràcia.
27 d'octubre Intercanvi de presoners de la Segona Guerra Mundial al port de Barcelona, en ser Espanya país neutral.
29 d'octubre L'Espanyol posa el seu monument a los Caídos al camp de la carretera de Sarrià.
Novembre Detinguts 40 militants del Front Nacional de Catalunya.
9 de desembre És instal.lada una estàtua del bisbe Irurita, obra de Vicenç Navarro, al carrer del Bisbe, que des d'aleshores es dirà del Obispo Irurita. El 1979 recuperarà el nom primitiu.
15 de desembre Inundacions a Barcelona. El Besòs s'estén per les Cases Barates i el Llobregat pels barris de Port i Can Tunis.

 

17 de desembre Decret pel qual Barcelona s'annexiona 109 hectàrees de Santa Coloma de Gramenet, concretament els barris de Cases Barates, de Baró de Viver i Bon Pastor. Barcelona paga, com a indemnització a Santa Coloma, mig milió de pessetes.
Obren al passeig de Gràcia les botigues Loewe i Gales. La primera mutila els baixos de la Casa Lleó Morera, de Domènec i Montaner.
Inaugurat l'Alberg Nocturn per a indigents.
Recuperat el Tinell, en marxar el Convent de Santa Clara.
Presència alemanya a la vida quotidiana: setmanes de cinema, medicaments que lloen l'eficàcia germànica, monuments...

 

1944

25 de gener Inaugurada la plaça de Gal.la Placídia, a Gràcia.
25 de febrer Noves
inundacions a la Zona
Franca en sortir de mare
el Llobregat.
Març Primera novel.la de El Coyote, obra de Josep Mallorquí.
Març Josep Palau i Fabre edita clandestinament la revista catalana Poesia.
15 de març Es prohibeix que els ramats passin pels carrers.
1 d'abril Fundat el Club Natació Montjuïc.

1 de maig Neix el Seguro Obligatorio de Enfermedad.
2 de maig Es crea el Documento Nacional de Identidad, que ve a substituir la cèdula blanca.
17 de maig Plantats 2.000 nous arbres als carrers.
19 de maig Debuta Victoria de los Angeles al Palau de la Música.
2 de juny S'acorda enderrocar el vell Teatre Circ Barcelonès.
17 de juny Inaugurat un nou pont sobre el riu Besòs, que substitueix el destruït durant la guerra.
18 de juliol Inaugurades les primeres cases de l'Obra Sindical del Hogar, a la Sagrera, al costat de la Meridiana.

6 d'agost Paorós incendi
a Roger de Flor, 167: 16 morts.
11 de setembre Penjada una senyera al transbordador del port per reivindicar la Diada prohibida.
15 d'octubre Afusellats sis anarquistes per atracar la fàbrica de cervesa Moritz.
18 de novembre Inaugurat el mercat de la Sagrada Família.
20 de novembre Reinaugurat el cinema Verdi, menjador infantil durant la guerra i d'Auxilio Social a la postguerra.
2 de desembre Aprovat el pla d'accessos a Barcelona, que inclou l'autovia de Castelldefels.

 

1945

6 de gener La novel.la Nada, de Carmen Laforet, guanya el primer premi Nadal.
14 de gener El Moviment Socialista de Catalunya neix a França.
3 de febrer Concedit el monopoli del tabac a Tabacalera.
16 de febrer Obre a la Rambla de Catalunya el teatre Calderón, que durarà fins al 1967.
4 de març Mercè Güell, filla del comte de Güell, cedeix el Palau Güell, obra de Gaudí, del carrer Nou de la Rambla, a la Diputació de Barcelona a canvi d'una pensió vitalícia.
7 de març Obre el cinema Atlanta al carrer de Trafalgar.

31 de març Obre el cinema Montecarlo al carrer de Provença.
31 de març S'autoritza la nova línia de tramvia 49. Els tramvies van plens de gom a gom.
18 d'abril Josep Maria Albert, baró de Terrades, nou alcalde.
23 d'abril És penjada clandestinament de les torres de la Sagrada Família una senyera de grans dimensions.
20 de maig El Barça guanya la Lliga de Futbol.
5 de juny Es crea el Museu d'Art Modern, instal.lat a l'edifici del proscrit Parlament de Catalunya.
22 de juny Obre l'hospital
de l'Esperança al barri de la Salut.

2 de setembre Acaba la Segona Guerra Mundial
11 de setembre La salutació feixista deixa de ser obligatòria a Espanya.
9 d'octubre Grups catalanistes posen una senyera al Palau de la Música en la primera actuació de l'Orfeó Català des del 1939.
21 de desembre Es forma el clandestí Consell Nacional de la Democràcia Catalana, presidit per Josep Pous i Pagès.
Aigües de Barcelona trasllada la seva seu al palauet del marquès de Santa Isabel, al passeig de Sant Joan.
Es fabriquen a Barcelona les primeres motos Montesa.

 

1946

7 de febrer Bomba a la universitat en el Dia del Estudiante Caído, efemèride falangista. Estudiants catalanistes són torturats com a represàlia.
21 de febrer Manifestació d'estudiants a favor de Franco davant la condemna del règim per l'ONU.
12 d'abril Es creen les travesses.
23 d'abril Primera trobada d'escoltes a la postguerra, organitzada per mossèn Batlle.
1 de maig Surt la clandestina revista Ariel, en català.
1 de maig S'instal.la a l'antiga Hispano Suiza la factoria ENASA, que fabrica el camió i els cotxes de curses Pegaso.

5 de maig Benedicció de la creu de terme posada a Pedralbes en record de la Santa Misión de 1942.
10 de maig Primera representació pública en català a la postguerra: El ferrer de tall, a l'Apolo.
28 de maig Inaugurat el Museu de la Música.
4 de juny Obre el Museu Marès.
20 de setembre Agustí Montal, pare, president del Barcelona.
17 d'octubre Josep Maria de Sagarra estrena per primer cop després de la guerra: El prestigi dels morts, al Romea.
27 d'octubre Tornen les curses de Penya Rhin, ara a Pedralbes.
11 de novembre Inaugurat el cinema Windsor amb Enrique V.

15 de novembre Apareix el setmanari de cinema Fotogramas.
19 de novembre Inaugurat el cine Niza, al carrer de Provença.
29 de novembre Atemptat contra el diari Solidaridad Nacio-nal: moren tres persones. La bomba va ser posada pel PSUC.
Lluís Bonet Garí fa el gratacels del Banc Vitalici, a la cruïlla de la Gran Via amb el Passeig de Gràcia. Als baixos obren les Galeries Comtal.
Enderrocada la plaça de braus del Torí, a la Barceloneta.
La nova Escola del Mar entra en funcionament al Guinardó.

 

1947

25 de gener Inundacions al Somorrostro: un mort.
28 de gener Centenari de La España Industrial, una de les principals fàbriques espanyoles.
Abril Creada l'Associació de Veïns del carrer Petritxol.
5 d'abril Estrena del film Mariona Rebull, sobre la novel.la d'Ignacio Agustí.
26 d'abril Es crea l'Institut Barraquer d'Oftalmologia.
27 d'abril El catalanisme fa la seva primera festa popular des del 1939 amb l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat.
29 d'abril Mor a Buenos Aires el polític Francesc Cambó.
Maig Obre el bar Pastís al carrer de Santa Mònica.

8 de maig Eduardo Baeza Alegría, nou governador.
17 de maig Tercera visita de Franco a Barcelona.
18 de juny Inaugurat a Montjuïc el tir al colom.
23 de juny Eva Perón visita Barcelona. Un barri de barraques que es forma aleshores a Sant Martí agafarà, per aquesta raó, el nom de La Perona. Desapareixerà el 1989.
6 de juliol Referèndum de la Llei de Successió.
8 de juliol Obert al públic el parc del turó de Monterols.
8 de juliol Inaugurada la font de Blancaneus, obra de Josep Manuel Benedicto, a la plaça Gal.la Placídia.

12 de juliol La CNT dóna mort a Eliseu Melis, un confident de la policia. Serà l'any de màxima activitat de la guerrilla urbana i també de la caiguda de molts militants seus.
18 d'agost Es creen els jurats d'empresa.
21 de setembre Obre l'església dels Mercedaris, a la nova plaça de Castella. Abans formava part de l'Hospital Militar.
30 de novembre Primer concert de la Coral Sant Jordi, dirigida ja per Oriol Martorell.
Desembre Josep V. Foix publica Sol, i de dol.
31 de desembre Neix MACOSA, hereva de la fàbrica Can Girona.

 

1948

Febrer Els temporals s'emporten 50 metres d'escullera i deixen sense casa 80 famílies dels barris de barraques de Pekin, Somorrostro, Marbella i Bogatell.
2 de febrer Cèlia Suñol guanya el primer premi de novel.la en català Joanot Martorell amb Primera part.
16 de març Jaume Vicens Vi-ves, catedràtic d'història moderna a la Universitat de Barcelona.
2 de maig Es posa la primera pedra del nou edifici del Banc d'Espanya, a la plaça de Catalunya.

27 de maig Alexander Fleming, inventor de la penicil.lina, visita Barcelona.
10 de juny Primeres proves de televisió a la Fira de Mostres.
26 de juny El maquis anarquista Raúl Carballeira, acorralat per la policia, se suïcida a Montjuïc.
27 de juliol Primeres monedes que porten la inscripció "Franco, Caudillo de España por la Gracia de Dios".
29 d'agost El Júpiter estrena nou camp de futbol a la Verneda.

22 de setembre Reobre com a parròquia el santuari del Coll.
21 d'octubre Exposa obres el nou grup artístic Dau al Set.
27 d'octubre S'asfalten els voltants de la Meridiana.
10 de novembre Primer vol comercial de Barcelona a Nova York.
Desembre Salvador Espriu publica Primera història d'Esther.
Es comença a fer la nova plaça del Canonge Colom, al Raval.

 

1949

11 de gener Assassinat de la prostituta Carmen Broto al carrer de la Legalitat.
Aquesta mort inspirarà Juan Marsé la novel.la Si te dicen que caí.
3 de febrer Inaugurats el Museu Etnològic a Montjuïc, i el de les Arts Decoratives al Palau de la Virreina.
15 de febrer Descarrila l'exprés Madrid-Barcelona: 27 morts. Es dóna la culpa al maquis.
17 de febrer Afusellats el director de Treball, Joaquim Puig Pidemunt, i altres tres militants del PSUC, com a represàlia per l'atemptat del tren.
3 de març Atemptat mortal contra el secretari del Frente de Juventudes, Josep Maria Piñol.
30 de març Tanca el cafè restaurant Suizo.

 

25 d'abril Joaquim Buxó, marquès de Castellflorite, nou president de la Diputació.
1 de juny Franco visita durant 15 dies Barcelona.
6 de juny Primers estudis
de Radio Nacional a Barcelona, instal.lats a
Gran Via/Bruc. El 1952 es traslladaran al Passeig de Gràcia.
6 de juliol Inaugurat el nou aeroport Muntadas.
24 d'agost Al.locució del bisbe Modrego, davant l'aparició de "modas exóticas e inmorales".
8 de setembre Inaugurada la font de Ruth, de Josep M. Camps Arnau, a la plaça de la Virreina, de Gràcia.
21 d'octubre Augmenten les restriccions elèctriques. Només es disposa de llum de dos quarts de 7 de la tarda fins a les 2 de la matinada. És l'època de Berenàveu a les fosques.

 

28 d'octubre Primera exposició individual d'Antoni Tàpies.
29 d'octubre Nova seu de les Mutualitats.
26 de novembre Obre el nou reformatori de menors al carrer de Wad Ras, ara presó de dones.
Ramon Puig Gairalt aixeca la torre Muñoz al costat del Palau Robert. La torre du el nom del financer Julio Muñoz Ramonet.
Els Martí Codolar cedeixen la seva finca d'Horta als salesians.
Creat el Servicio de Represión del Barraquismo, que consisteix bàsicament a posar una xapa numerada a cada barraca. Durarà com a tal fins al 1973.