El
patrimoni fotogràfic
de l'Arxiu Històric de
la Ciutat de Barcelona
L'Arxiu
Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona,
des de la seva creació cap a l'any 1920 fins avui, ha desenvolupat
una valuosa tasca: recollir i custodiar el patrimoni fotogràfic
de la ciutat. El resultat és un arxiu fotogràfic
molt ric, tant per la quantitat com per la qualitat i singularitat
dels seus documents que, sovint, esdevenen veritables peces de
museu.
A tall d'exemple, aquest article s'il·lustra amb unes fotografies
del carnestoltes durant la República (1931-1936). En el
decurs d'aquests anys, la rua de carnestoltes se celebrava al
passeig de Gràcia i mostrava els divertiments públics
i l'enginy dels diversos grups en la construcció de les
carrosses. La càmera fotogràfica d'alguns fotògrafs,
com ara la nissaga Pérez de Rozas, detectà i fixà
l'ambient de llibertat i transgressió propi del carnaval
dels anys 30 a Barcelona.
 |
Durant
la República, la rua de carnestoltes se celebrava al passeig
de Gràcia, per on desfilaven carrosses com aquesta que
apareix a la fotografia (1933).
|
|
Pérez de Rozas |
|
Es pot afirmar que a l'Arxiu Fotogràfic es conserven entre
cinc i sis milions de fotografies de totes les tipologies, suports,
formats, procediments, continguts i autories des dels inicis de
la fotografia fins als nostres dies. Així podem trobar
tipologies ben diverses que van des de daguerreotips, ambrotips
o ferrotips fins a positius sobre pel·lícula de
plàstic passant per autochromes o papers a l'albúmina.
La temàtica d'aquestes fotografies és, essencialment,
la ciutat de Barcelona, i entre elles destaquen alguns blocs temàtics
de gran volum que corresponen a esdeveniments com ara l'Exposició
Universal de 1888, la reforma de la Via Laietana de 1909, l'Exposició
Internacional de 1929 o els Jocs Olímpics de 1992; alguns
d'aquests conjunts estan aplegats en àlbums. Pel que fa
a l'autoria de les fotografies, la varietat i la notorietat dels
fotògrafs és ben destacada. Hi ha fotografies d'autors
i nissagues lligats a la ciutat de Barcelona des dels inicis de
la fotografia fins avui: C. Clifford, A. Esplugas, P. Audouard,
J. Laurent, J. Postius, la nissaga Pérez de Rozas, F. Freixa,
A. Espejo i un llarg etcètera.
Les línies de treball de l'AHCB-AF es concreten en l'adquisició
de fons, el treball d'arxiu i preservació, i l'accés
a la informació. Pel que fa a l'adquisició de fons,
l'Arxiu es nodreix a través de les vies d'ingrés
ja tradicionals: les transferències de fotografies d'altres
dependències de l'Ajuntament de Barcelona, la pròpia
producció fotogràfica per part de l'Arxiu, els encàrrecs
puntuals a reconeguts fotògrafs barcelonins, les donacions
dels ciutadans i, sobretot, les compres de fons i col·leccions
que completen i enriqueixen els conjunts fotogràfics ja
existents a l'Arxiu. Però l'ingrés de fons no es
fa de forma indiscriminada, sinó seguint sempre uns mateixos
criteris establerts per l'Arxiu.
 |
Ball
infantil a l'antic
Teatre Novetats (1935).
|
|
Pérez de Rozas |
|
Fer el treball d'arxiu i preservació equival a realitzar
les tasques necessàries perquè les fotografies passin
a formar part del que podríem anomenar un arxiu organitzat
i, per tant, puguin ser objecte de consulta pública i d'una
òptima difusió.
La premissa és treballar per agrupacions documentals, siguin
fons o col·leccions. A cada agrupació documental
se li dóna el tractament tècnic establert per l'Arxiu:
estudi de multiplicitats, avaluació, registre, signaturització,
tractament de preservació, documentació i descripció
(inventari i/o catàleg). Per poder desenvolupar aquesta
tasca correctament es fa una feina d'investigació basada
en els tres nivells o valors de les fotografies: l'artístic
o l'anàlisi formal de les fotografies contextualitzat amb
dades històriques i biogràfiques, el documental
o la recerca sobre els conceptes i la iconografia representada
en les imatges, i el tècnic o la identificació i
peritatge dels materials fotogràfics.
L'accés a la informació es concreta en dos aspectes:
la consulta pública i la difusió. Exposicions i
publicacions són els principals eixos de difusió,
però es preveu la possibilitat d'altres formes de difusió
que contribueixin a fer de l'AHCB-AF un punt de referència
obligat en el món de la fotografia a la ciutat de Barcelona.
En definitiva, aquest interessant, singular i magnífic
conjunt fotogràfic que forma l'AHCB-AF, dotat d'una correcta
organització arxivística, ajuda a reconstruir i
seguir l'evolució de la història de la ciutat i
de la fotografia catalana i es converteix en una eina bàsica
d'anàlisi per construir el futur.
