I per fer tot això,
com estem i amb què comptem?

Prosseguir en les línies de gestió que han permès l'actual estabilitat econòmica i financera de la institució aporta un nivell òptim de solidesa per fer possible un marc d'inversions ampli, que continuï afavorint la modernització del conjunt de la gestió municipal, la cohesió social, la millora de la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans i, al mateix temps, donar suport a les principals línies estratègiques de creixement de la ciutat.

El manteniment d'unes finances municipals sanejades i del crèdit de la ciutat en els mercats financers internacionals és un objectiu general que es vol fer compatible amb les següents prioritats economicofinanceres per al període 2000-2003:

• Aconseguir l'estalvi corrent suficient per finançar un volum d'inversió directa i indirecta pròxim als 200.000 milions de pessetes, dels quals no menys de 124.000 milions de pessetes corresponen a inversió directa, destinada a infraestructures, ampliació de la base econòmica i millora de la qualitat urbana.
• Reduir un 5% la pressió fiscal mesurada com la variació anual existent entre els drets liquidats per ingressos tributaris i la taxa de variació del Producte Interior Brut (PIB) nominal de la ciutat.
• Disminuir, en un mínim d'un 10%, el deute financer durant tot el període, prenent com a base el deute viu existent el 31 de desembre de 1999.

Per materialitzar aquests objectius es preveu un marc pressupostari que s'ha de moure dins dels següents paràmetres:

• L'evolució de l'IPC considerat és del 2% per a l'any 2000 i per als següents anys (2001-2003).
• L'estimació del PIB real és del 3,7% per a l'any 2000 i del 3,3% per als següents anys (2001-2003), amb uns creixements nominals del 5,8% i del 5,4%, respectivament.
• S'ha considerat per al càlcul del cost financer uns tipus Euríbor a 6 mesos del 4% l'any 2000, 4,5% l'any 2001 i 5% en la resta d'anys.

Continuar amb el rigor pressupostari en l'administració dels recursos públics ha de permetre disminuir el deute, mantenir els serveis i autofinançar les inversions.
La previsió d'ingressos, despeses i l'evolució de l'endeutament que tot seguit es tracten ens permetran executar les inversions que en l'últim apartat d'aquest marc econòmic es detallen.

Ingressos

Es calcula que els ingressos tributaris (capítols 1, 2 i 3 -impostos, taxes i altres ingressos-) presentaran un creixement mitjà de l'1% anual acumulatiu, basat en la hipòtesi que no s'augmentaran els tipus impositius. El creixement vegetatiu estimat de l'1% anual equival al 50% de la taxa de creixement de l'índex de preus al consum.

Dins de les transferències corrents que rep l'Ajuntament és d'especial significació la procedent de l'Administració central en concepte de participació en els ingressos de l'Estat (PIE). Ateses les característiques d'aquest concepte pressupostari, que es regula anualment per la Llei de pressupostos generals de l'Estat, s'estima que assolirà la xifra de 79.205 milions de pessetes el 2000 i un increment anual pel període 2001-2003 d'acord amb l'evolució prevista del PIB nominal. La participació, en els ingressos, de l'Estat representa a l'entorn del 36% dels recursos de la hisenda municipal.

La resta de transferències provenen bàsicament de la Generalitat de Catalunya, destinades a educació i benestar social. L'evolució prevista és de l'1% anual acumulatiu durant tot el període.

La taxa anual acumulativa d'increment dels ingressos se situarà en un 2,2%, per sota del creixement esperat de l'economia.

Despeses

L'estabilitat en la despesa corrent es considera un objectiu prioritari durant tot el període, per tal de generar l'estalvi suficient per aconseguir, igual que en el darrer quadrienni, l'autofinançament de les inversions -directes i indirectes- i disminuir com a mínim l'endeutament un 10%.

El creixement mitjà de la despesa corrent se situa en un 1,8%, ja que l'evolució de les despeses financeres presenta una tendència a la baixa significativa, com a conseqüència de la política financera aplicada als últims anys i la disminució dels tipus d'interès.

Les despeses de personal augmenten un 2% durant l'exercici de l'any 2000 i s'estima que experimentaran un increment anual equivalent a l'1,8% en la resta d'anys. Aquest increment per sota de l'IPC previst per al període respon a la continuïtat del pla de jubilacions anticipades i incentivades recolzat sempre pel desenvolupament d'un ampli pla orientat a potenciar la qualitat i productivitat dels serveis a través de la formació del personal i l'aplicació de sistemes d'informació i tecnologies ofimàtiques.

Les despeses lligades al manteniment urbà, mobilitat i conservació experimenten una variació del 4% com a eixos prioritaris del període, que pretén donar resposta a l'objectiu d'aconseguir graus d'excel·lència en aquest camp. És a dir, dos punts per sobre de l'evolució prevista de l'IPC.

L'evolució prevista per a les altres despeses de compra de béns i serveis presenten una variació menor, i se situen dues dècimes per sota de l'IPC previst per a tot el període. Aquest creixement inferior en aquestes despeses es compensa amb millores d'eficiència per mantenir i millorar el nivell i la qualitat dels serveis.

El capítol de transferències corrents està condicionat significativament a les aportacions de l'Ajuntament als seus organismes autònoms. En aquest sentit, s'estima que la despesa per aquest concepte experimentarà un creixement del 3% anual, i les diferents aportacions s'assignaran d'acord amb els programes d'actuació de cadascun. Els eixos prioritaris seran les actuacions en cultura, projectes de millora i reestructuració de circuits i processos (tecnologia), producció de serveis personals i el manteniment de la ciutat.

Les previsions lligades directament a la despesa corrent no financera, d'acord amb els paràmetres explicitats, i a l'augment de l'eficiència i qualitat suposen que la taxa anual acumulativa se situï en un 1,6%, per sota de l'evolució dels ingressos i del creixement previst de l'economia.

D'aquesta manera, els pressupostos anuals d'ingressos i despeses corrents s'insereixen en un context plurianual econòmicament viable i, alhora, permeten un estalvi corrent per fer front a les inversions i una reducció progressiva del nivell d'endeutament.

Endeutament

La política financera continuarà basant-se en la desintermediació
-finançant-se en els mercats de capitals, en lloc del mercat bancari-, la diversificació de mercats -acudint a mercats exteriors- i les substitucions de deute.

La línia estratègica de contenció de la despesa corrent i autofinançament de les inversions que queda palesa en el marc pressupostari descrit implica una disminució neta de l'endeutament en un mínim d'un 10% durant tot el període.

El quadre que s'insereix a continuació resumeix el marc economicofinancer que es deriva dels objectius abans descrits i que serà la base per a l'elaboració dels pressupostos municipals de cadascun dels exercicis.

Quadre sobre evolució i previsions economicofinanceres 1996-2003 (en milions de pessetes)
	1996 Realitat	1997 Realitat	1998 Realitat	1999 Estimació	2000 Previsió	2001 Previsió	2002 Previsió	2003 Previsió
Total ingressos corrents	215.093	218.014	228.483	234.045	239.028	244.189	249.526	255.047
Total despeses corrents no financeres	-149.855	-143.951	-149.896	-155.632	-163.639	-166.779	-169.983	-173.252
Recursos generats abans d'interessos	65.238	74.063	78.587	78.413	75.389	77.410	79.544	81.795
Despeses financeres (interessos)	29.279	25.144	22.798	21.404	17.294	17.486	16.691	16.051
Estalvi corrent	35.959	48.919	55.789	57.009	58.095	59.924	62.853	65.744
Ingressos de capital	3.801	9.104	16.187	6.175	3.250	3.250	3.250	3.250
Recursos obtinguts	39.760	58.023	71.976	63.184	61.345	63.174	66.103	68.994
Inver. indir. (transf. de capital atorgades)	-18.418	-18.679	-19.139	-18.318	-17.171	-17.600	-18.040	-18.491
Inver. dir. finançades amb estalvi corrent	-9.784	-12.609	-18.442	-33.199	-30.000	-30.000	-30.000	-30.000
Inver. directes amb altre finançament	-3.801	-9.104	-16.187	-6.175	-3.250	-3.250	-3.250	-3.250
Total despeses de capital	-32.003	-40.392	-53.768	-57.692	-50.421	-50.850	-51.290	-51.741
Capacitat de finançament. Superàvit	7.757	17.631	18.208	5.492	10.924	12.324	14.812	17.253
Variacions de circulant i altres aplicacions	2.760	-1.322	-1.824	1.084	-2.500	-3.500	-4.500	-6.500
VARIACIÓ NETA DE L'ENDEUTAMENT	-10.517	-16.309	-16.384	6.576	8.424	8.824	10.312	10.753
Subrogacions d'endeutament	1.092		7.000	3.000	4.000	1.000	0	0
TOTAL ENDEUTAMENT A FINAL D'ANY	256.783	240.474	231.090	227.514	223.090	215.266	204.953	194.200

Programa d'Inversions 2000-2003

La capacitat d'inversió de l'Ajuntament de Barcelona per al període 2000-2003 tornarà a experimentar un creixement en termes reals respecte als nivells del període anterior, tenint en compte el creixement esperat del PIB i sempre que es compleixin les previsions d'ingressos externs i el comportament en les despeses ordinàries. Si és així, en inversió finançada amb estalvi corrent podria assolir la xifra de 197.902 milions de pessetes en aquest període i arribar als 215.035 milions segons els acords que puguin establir-se amb tercers, bàsicament Fons Europeus, per finançar més inversió. Això ens permet continuar mantenint el valor de la ciutat, i fins i tot augmentar-lo.

Del total d'inversió, 124.170 milions de pessetes es destinaran a inversió directa municipal. La resta seran les transferències de capital previstes destinades principalment a HOLSA (obligacions derivades del conveni entre l'Administració de l'Estat i l'Ajuntament), al finançament del transport públic (conveni entre l'ATM i l'Ajuntament), a Procivesa per a la seva liquidació i als Consorcis Culturals.

El Programa d'Inversions 2000-2003 preveu més de 500 actuacions concretes als diferents indrets de la ciutat. Una part d'aquestes actuacions suposen l'aplicació directa de recursos financers per part de l'Ajuntament, d'altres seran finançades fonamentalment per altres entitats, i en últim terme hi haurà actuacions que s'executaran mitjançant operacions urbanístiques.
Una part important d'aquestes actuacions estan destinades a la renovació dels espais públics i dels equipaments ja existents. I una altra, a la construcció de noves infraestructures, i també a l'obtenció i urbanització de sòl urbà.

Pel que fa a les inversions gestionades directament pels districtes, suposaran un total no inferior als 48.000 milions de pessetes, fet que significarà doblar un altre cop la inversió respecte a la previsió inicial del mandat anterior, i es destinaran majoritàriament a la renovació de l'espai públic i als equipaments. La resta d'inversions es gestionaran per part d'altres operadors municipals.

Els calendaris d'execució s'establiran segons les prioritats, ajustant les contractacions a la plurianualitat necessària, la disponibilitat econòmica, a les bases d'execució del pressupost i als circuits d'aprovació i execució previstos normativament.

Quadre de previsió d'inversions 2000-2003 (en milions de pessetes)
	2000	2001	2002	2003	TOTAL
Inversió directa
Ús general	20.000	20.000	20.000	20.000	80.000
Associada als serveis	10.000	10.000	10.000	10.000	40.000
Total inversions directes:	30.000	30.000	30.000	30.000	120.000
Transferències de capital:
HOLSA	8.279	8.610	8.954	9.313	35.156
Transports (*)	4.023	4.023	4.023	4.023	16.092
Procivesa	2.211	2.200	2.200	0	6.611
Tabasa	303	0	0	0	303
IMAS	513	453	300	300	1.566
Institut de Cultura (Consorcis)(**)	1.000	1.250	1.354	1.354	4.958
Altres	842	1.064	1.209	3.501	6.616
Total transferències:	17.171	17.600	18.040	18.491	71.302
TOTAL INVERSIÓ NETA:	47.171	47.600	48.040	48.491	191.302
Previsió de transferències de capital + venda d'actius	3.250	3.250	3.250	3.250	13.000
TOTAL INVERSIÓ	50.421	50.850	51.290	51.741	204.302

Actuacions d'inversió més significatives a realitzar
amb pressupostos municipals o per d'altres durant
els pròxims anys a la ciutat i l'entorn metropolità

• 2004: Plataforma. Depuradora. Port. Centre de les cultures del món. Zoo. Palau de convencions. Universitat.
• Sant Andreu-Sagrera: Nova estació. Vies perimetrals al parc. Parc lineal. Nous habitatges i equipaments.
• Pla Director d'Infraestructures en transport públic.
• Parc a les cotes altes de Montjuïc.
• Fira 2000.
• Portal del coneixement (Universitats Diagonal-Pedralbes).
• Poblenou: 22@BCN.
• Nous equipaments residencials per a gent gran.
• Renovació dels mercats municipals de Santa Caterina i la Boqueria.
• Ordenació Ronda del Mig de Sants-Monjuïc a Gràcia.
• Obertura Ronda del Mig entre Cartagena i la Sagrera.
• Nous dipòsits de regulació i sanejament d'aigües pluvials (jardins Doctor Dolsa, parc de l'Escorxador, avinguda de l'Estatut i Hospital Militar).
• Congost del Besòs (Vallbona-Torre Baró).
• Facultats de la Casa de Misericòrdia.
• Finalització PERI Diagonal-Poblenou.
• Ampliació Museu Picasso.
• Ciutat del Teatre.
• Nous aparcaments al subsòl.
• Pla de gestió integrada de la mobilitat de la ciutat.
• Informàtica i telecomunicacions per a la millora i qualitat dels serveis als ciutadans.
• Port: Ampliació de la ZAL. Depuradora del Llobregat.
• Aeroport: Tercera pista i nova terminal. Zona ciutat aeroportuària. Àrea per a transport de càrrega.