Xavier Casas, primer tinent d'alcalde,
presenta el Programa d'Actuació Municipal

Deu anys de PAM. Són molts. Però sembla que el d'aquest quadrienni ve amb més força: hi ha un renovat impuls de l'organització per a donar-lo a conèixer i perquè sigui l'eix vertebrador de tot el que fem. I del que farem. Xavier Casas, primer tinent d'alcalde, traça, a l'inici d'aquesta La MUNICIPAL monogràfica, els eixos, el significat, la manera com s'ha elaborat i, també, ens diu com veu Barcelona. Més enllà de llegir amb atenció allò que apunta respecte a l'excel·lència en la feina pel lloc de treball de cadascú i cadascuna, cal llegir-lo tot per entendre'l a fons: el PAM és l'Ajuntament. Avui. És la nostra feina per Barcelona.

Dediquem La Municipal al Programa d'Actuació Municipal. Podria resumir-lo en les seves línies d'interès clau?

Barcelona és una ciutat gran i dinàmica, plena d'idees i de propostes per a avançar, per a fer-la millor, més còmoda pels qui hi viuen i més agradable i interessant pels qui vénen a visitar-la. El Programa d'Actuació Municipal és precisament l'instrument que ens serveix per a organitzar tot això.

L'actual PAM 1999-2003 es basa en tres eixos. La qualitat i l'espai urbà; la cohesió i la igualtat; la innovació i el creixement. Aquests elements volem projectar-los a la Regió Metropolitana, com a marc real de ciutat a on desenvolupar polítiques per a garantir la sostenibilitat, però també a Catalunya i Europa.

De tota manera, a més dels projectes de l'Ajuntament, no podem oblidar que, en matèria d'infraestructures, hi ha tot una sèrie de projectes en marxa, com ara l'ampliació de l'aeroport, la transformació de la desembocadura del riu Besòs o tot el pla del Delta del Llobregat que van a càrrec d'altres administracions, però que també serviran per a millorar la qualitat de la nostra ciutat.

Com s'ha elaborat el PAM?

El Programa d'Actuació Municipal és fruit de la participació. De l'aportació d'idees per part de tots els organismes municipals. Ja fa gairebé una dècada que elaborem aquests mecanismes d'actuació de l'Ajuntament. A partir dels programes electorals dels grups de govern s'elabora l'acord bàsic que ja marca les grans línies d'actuació. Després comença un procés de consulta amb tothom qui pot fer aportacions: els diferents sectors de gestió municipal, els districtes, les associacions de veïns, les entitats ciutadanes, vaja, tothom. D'aquesta manera es poden quantificar partides precises per actuacions concretes a desenvolupar durant el mandat.

Com es financia el PAM?

El Programa d'Actuació Municipal se sustenta en els Pressupostos ordinaris de l'Ajuntament de Barcelona i amb els programes del Pla d'Inversions Municipals que són l'instrument financer per a executar els diferents projectes d'obres o d'adquisició de sòl. Cada una de les actuacions previstes en el PAM tindria la seva quantificació de costos i programació en els pressupostos, per a poder-se executar en funció de les disponibilitats econòmiques de cada any.

El Comitè de Govern aprova el Pla d'Inversions Municipals que, per aquest mandat (1999-2003) suposa destinar uns 150.000 milions de pessetes a l'execució dels prop de 500 projectes inclosos en el PAM.

Com veu el moment actual i futur de Barcelona?

Barcelona està en un moment excepcional des del punt de vista estratègic. Ens hem plantejat organitzar el Fòrum Universal de les Cultures, l'any 2004. Un esdeveniment que ens suposa el més important repte, des dels Jocs Olímpics, per a donar un nou impuls a la qualitat urbana, la millora de les infraestructures, la projecció internacional i la cohesió social de la ciutat.

A més, estem passant per una fase expansiva econòmicament i, des del govern municipal, estem convençuts que aquesta situació de bonança econòmica l'hem d'aprofitar.

És per això que ens hem de concentrar i esmerçar tots els esforços en activar totes aquelles actuacions que poden tenir un valor afegit pel futur de la ciutat. El 22@BCN al Poble Nou, el Pla Director d'Infraestructures del Transport Públic o l'arribada del Tren d'Alta Velocitat, junt amb el Pla de Biblioteques, la dotació d'equipaments per a la gent gran, les noves escoles bressol o els pisos de lloguer per a joves, són clars exemples de projectes que tindran una repercusió positiva per a Barcelona i la seva àrea metropolitana en els propers anys.

Per a aquesta Barcelona, el PAM què significa?

És justament l'aposta municipal per a fer possible tot això que acabo de dir. Si anéssim tirant endavant projectes sense ordre ni concert no aconseguiriem els resultats de re-equilibri, cohesió social i millora de la qualitat que ens hem marcat com a filosofia d'actuació del govern municipal. Per tant, el PAM respon a tota una estratègia de planificació i programació integral sobre el territori, adaptant cadascun dels projectes a les necessitats concretes del moment i del lloc, i sempre mirant cap al futur.

Creu que el conjunt de treballadors i treballadores municipals coneix suficientment què és i què comporta el PAM com a programa quotidià de treball?

Els responsables dels districtes i dels diferents sectors de gestió, no només el coneixen, sino que participen activament en la seva elaboració i el tenen com a referent de la seva feina diària. Justament, aquest és l'objectiu del PAM. De fet, de Programes d'Actuació Municipal aquest Ajuntament fa pràcticament una dècada que n'elabora i executa. Es un model de gestió municipal molt consolidat en aquesta casa.

Ara, les noves teconologies també permeten un accés més ràpid i directe a tota la informació per part tant del col·lectiu de treballadors i treballadores municipals com de la ciutadania en general. En aquest sentit, vull recordar que el PAM, igual que d'altres documents estratègics municipals, es pot consultar a través de la xarxa informàtica de l'Ajuntament.

L'Ajuntament, com a organització, ha experimentat una important reestructuració política i gerencial. Què subratllaria d'aquest nou plantejament?

El que hem fet és donar un pas més en el procés de descentralització per a millorar encara més la gestió de l'Ajuntament, apropar-la als ciutadans i ciutadanes, i fer-la més eficaç i efectiva.

I és amb aquest esperit que hem dibuixat una nova estructura gerencial que combina la descentralització, a través dels gerents de districtes, amb la necessària coordinació de serveis de cadascuna de les cinc grans àrees centrals de l'Ajuntament: Serveis Personals, Manteniment, Via Pública, Urbanisme i Infraestructures, i Serveis Generals.

El PAM 1999-2003 és el primer que s'aplica d'acord amb la nova Carta Municipal. Com va el desplegament de la Llei Especial de Barcelona?

Estem pendents de l'aprovació per part de les Corts Generals de tots aquells articles de la Carta que comporten modificacions de lleis d'abast estatal. També estem pendents de la Generalitat per a la creació d'alguns consorcis molt importants per a l'execució del PAM, com ara el de l'habitatge, el de serveis socials, l'agència de salut pública o el consorci d'educació. No obstant això, la Carta Municipal ja s'està aplicant i ho podem comprovar en l'agilització de bona part dels tràmits urbanístics o bé en els districtes.

Els treballadors i treballadores de l'Ajuntament, què creu que hem de potenciar d'aquí fins al 2003?

Barcelona està en un moment decisiu de cara al futur. Tenim nous reptes i objectius que podrem assolir amb l'esforç i l'empenta de tots i totes. El treball en equip és fonamental per a fer que tot l'engranatge funcioni. Hem de prendre consciència, entre tots, que el paper que ha de jugar l'Ajuntament en els propers anys és fonamental com a impulsor i pal de paller del que s'ha anomenat segona transformació de Barcelona. I aquesta és una tasca que ens ha de servir a tots per tenir una ciutat de més qualitat, més bonica i més amable.