Paco Longo, director de l'Institut de Gestió Pública d'ESADE, analitza els reptes de l'administració

Paco Longo és conegut -i recordat- a l'Ajuntament. Hi va treballar molts anys: del 85 al 92. Anys d'empenta modernitzadora. Anys de canvi, de construir municipalisme. Ara és, des de fa temps, director de l'Institut de Gestió Pública d'ESADE, un espai de formació, bàsicament, peró també de debat, d'anàlisi i de consultoria referencial per a tota l'administració pública del país. Molts dels directius de l'Ajuntament s'hi han format. Després d'un llarg curs de canvis organitzatius, repensar on som i quin és el futur de l'administració amb les idees de Paco Longo per coixí, pot ser un òptim exercici de fi de curs. Un exercici per situar-nos en la millor sintonia per on avencen les millors administracions

 

Com veu l'administració pública, especialment la municipal, des d'aquesta talaia que és la Direcció de l'Institut Públic d'ESADE?

La pregunta és massa àmplia. La veig avançant, en general. Retrocedint de vegades. La veig, sobre tot, amb una gran quantitat de reptes per endevant.

En que està retrocedint? En què tenim un aprovat justet?

En la capacitat per fer reformes estables i duraderes. En la capacitat per consolidar avanços. Fa uns anys es publicava en una revista francesa, molt coneguda, que es diu Politiques et Management Publique, un article amb un títol molt suggeridor: L'administració pública, entre l'aprenentatge i l'amnèsia. Encara continuem movent-nos, en bona part, entre aquest aprenentatge, que no s'acaba de consolidar, i l'amnesia de coses ben fetes oblidades. Potser és una mica abstracte, dit així, peró crec que mostra el moment actual de l'administració.

Tema clau: l'amnèsia. Per què es dona tant a l'administració? Per què no podem consolidar els avenços que hem fet, per exemple, durant aquests vint anys d'ajuntaments democràtics?

Et donaria dues raons objectives. Una primera, que és una condició. Per tant, una variable fora de control: són les característiques específiques del cicle polític. El canvi imposat pel cicle polític fa que existeixi una tendència a consolidar poc. Això ho enten quansevol persona: Cada quatre anys es comencen moltes coses. Però aquesta és només una part de l'explicació. L'altre part són les dificultats per construir realment una administració professional, a l'alçada del que necessitem. Aquesta mancança, que es manifesta sobretot en els déficits de direcció, de gerència pública consolidada, fa que el cicle polític ens afecti més del compte.

Per avançar cap a aquesta administració professional, en què haurem d'insistir els pròxims anys?

Jo crec que una de les assignatures pendents és la consolidació d'una direcció pública professional estable, capaç de mantenir i consolidar dinàmiques de canvi, d'una manera més consistent i a llarg del temps.Això passa, en bona part, perquè arribi als grans decisors polítics, la consciència que una administració forta és un signe de bona salut democràtica de les societats. I, per tant, que la incorporin en l'agenda política. No hi estan, normalment, gaire disposats.

Sé que últimament -i des de ja fa temps- està molt interessat en els temes de la gestió de personal de l'administració pública. Dins d'aquesta professionalització de la gestió pública a més a més dels directius, no creu que ha arribat l'hora que els treballadors i les treballadores municipals ocupin el centre de l'administració, de l'organització?

Sí. He posat menys ènfasi en el personal en general perquè crec que el nivell de professionalització del que en diem, en termes genèrics, la funció pública, és a dir, el conjunt dels empleats públics és més alt, en general, que pel que fa a aquesta parcel·la fronterera dels directius, on els riscs de politització i de feblesa institucional són més acusats; però no és perquè no cregui que més enllà dels tòpics, la gent, i, en definitiva, la gestió de les persones és l'element clau perquè l'administració funcioni.

És realment tan crucial... la gestió de les persones?

Sí. Sens dubte. Fer funcionar bé els serveis públics suposa, en la major part dels casos, posar la gestió de les persones en el centre de les preocupacions de qui dirigeix. Especialment, en les organitzacions públiques, on l'element humà és clau. Ara està molt de moda parlar de "capital humà", es diu en coses com: "Les persones són el nostre principal actiu". Però vivim èpoques absolutament paradoxals. Al mateix temps que, en alguns casos es gestionen les persones com un "recurs escàs" i determinant d'avantatges competitius, al mateix temps, i potser al mateix sector, la mateixa empresa, la mateixa organització està gestionant una part de les persones com si fòssin peces amb un baix valor de reposició. Superar aquesta paradoxa dins de visions més riques, més integrades, de la gestió de personal és un dels reptes de l'èpòca, no només dins del sector públic sinó també en el sector privat.

Per tant, sector públic i sector privat, aquí hem d'aprendre mútuament com en d'altres temes hem aprés.

I tant. És més, a mi m'agrada pensar que ja comença a haver-hi experiències de sector públic dignes de ser apreses al sector privat. I, de fet, en una institució com la meva, ESADE, cada vegada tinc més ocasions d'adonar-me d'això. Hi ha certes parets que són més culturals que reals.

En quins temes pensa que hem avançat molt en aquests anys, a l'administració pública?

Els avenços són molt irregulars i repartits de manera molt heterogenia. Des del punt de vista de la gestió hi ha avenços. Però em costaria dir que hi han unes materies específiques en que els avenços es concentren. El que és la relació directa amb el ciutadà, amb l'usuari dels serveis ha millorat significativament. Aixó, però, si no diem res més es queda pobre, en allò que s'anomena la "modernització de finestreta" i que no deixa de ser més aviat cosmétic. Quan s'intenta aprofondir, trobes organitzacions que han millorat força els seus sistemes d'informació, que han desenvolupat sistemes de direcció i de responsabilitat directiva d'un cert nivell, trobes experiències de desenvolupament de pràctiques de qualitat rellevants. Però em costaria dir que existeix un tema en el qual es concentrin els grans avenços.

Grans avenços: què hem de fer en aquests anys, més enllà del tema de la direcció més professional? En quins pensa que ens hauriem de centrar més per millorar les nostres administracions?

Un dels grans reptes és construir nous marcs de responsabilitat per a la gent que treballa en el sector públic. Marcs que han de combinar els requeriments que la societat planteja de seguretat jurídica, de respecte a la legalitat, de tractament igual dels ciutadans, amb exigències de responsabilitat per la eficacia i la qualitat de les coses que es fan. Això planteja la necessitat de reformes significatives i profundes. Reformes que han de donar a l'administració més flexibilitat, sense perdre seguretat i estabilitat. Que han de donar possibilitat de exigir resultats, però també regularitat i respecte a les normes, que han de donar més discrecionalitat sense perdre la protecció de valors que ens afecten a tots. La construcció d'aquests nous marcs de responsabilitat exigeix canvis organitzatius, jurídics, culturals i polítics d'ampli abast.

No creu que l'etapa -són més de quinze anys- de parlar de modernització està acabant? No convindria plantejar alguns temes d'innovació, alguns canvis, inclús alguns canvis legislatius, i de grans marcs de referència?

És possible. Crec que al final les reformes per consolidar-se exigeixen reformes de les regles de joc. Però pensar que els canvis es fan canviant les regles de joc també seria incorrecte. En aquest canvis hi ha molt substracte cultural. I, de vegades, la millor manera de trencar models mentals i de fer canvi cultural és canviar les coses abans de canviar les normes. Depen. Hauríem d'estar oberts a diferents models de canvi.

La seva estada a l'Ajuntament de Barcelona li ha donat punts de referència per pensar o repensar des de la direcció de l'Institut de Gestió Pública? Què va aprendre a l'Ajuntament de Barcelona que li serveixi per passar-ho a les administracions del nostre pais?

Tinc la sensació que la major part o al menys una bona part del que vam fer-hi em serveix per la feina que faig. Però em costaria concretar-ho. L'Ajuntament de Barcelona, a l'etapa que vaig tenir la sort de viure, va ser una autèntica escola i un privilegi. Estic parlant dels anys 85/92. Tothom pot identificar punts de referència claus.

L'Institut de Gestió Pública encara no es coneix suficientment. Ens pot explicar què és, en aquest moments, i quins són els seus reptes per als propers anys?

L'Institut és la part d'ESADE que integra tota la activitat en el camp de la gestió pública. Fem bàsicament formació. L'educació és el centre de l'activitat de l'escola. També de l'Institut de Gestió Pública. I el nostre focus és la formació directiva. Fem programes llargs, curts, activitats més estandaritzades o més a mida en el camp de la formació. A part, intentem fer investigació, publicar recerca i estudis. Fem, limitadament, consultoria institucional que ens ajuda a estar al dia. Aquesta és la nostra activitat. La nostra filosofia és un compromís amb els innovadors. El que ens agrada fer, i on realment pensem que aportem valor, és quan un innovador del sector públic ens demana que col·laborem amb ell per canviar coses. Penso que és el que sabem fer millor.

Han fet, durant molts anys, un curs bàsic sobre gestió pública. Aquest any no el fan. Què ha aportat aquest curs, que és memorable al nostre pais, i quina és la perspectiva de la formació nova que estan engegant ara?

Hem obert un parèntesi perquè hem fet 16 edicions al llarg de 10 anys. Han passat gairebé 500 persones, només a Catalunya, per aquest curs, i lògicament s'ha produit un cert efecte de saturació. Hem fet el que diríem, en termes agrícoles i en castellà, barbecho. Hem pensat que donar-nos un parell d'anys ens ajudarà també a millorar el mateix programa. Però, de fet, el producte manté la seva vigència i tenim la intenció de tornar-lo a posar en marxa i renovat el proper mes d'octubre. A més, sobre aquest producte, hem dissenyat un altre dirigit a antics alumnes i a participants que tenen una formació bàsica en gerència pública. L'hem anomenat "Lideratge i Innovació en els Serveis Públics". L'hem estrenat aquest any. Ens cobreix el segment de la gent que, a partir d'una formació gerencial bàsica, vol aprofondir-la.

Les dues paraules que acaba de pronunciar, lideratge i innovació, creu que són una de les claus de futur en el treball del sector públic?

Sens dubte. Les dues. Cal avençar en la innovació com a lema de futur. Innovar suposa liderar processos de canvi, i això exigeix desenvolupar lideratges a l'alçada de les necessitats. Quan parlo de lideratge, parlo de professionals, parlo de directius, parlo de polítics. No faig distinció.

En el tema polític, que ESADE no hi ha entrat gaire, no creu que com a d'altres païssos -Itàlia o França- necessitem una escola, un espai de formació pels nostres dirigents polítics, millor abans d'elegir-los, per incrementar la política en el sentit més ampli de gestió emprenedora, eficaç i compartida de la ciutat? No creu que els manca, també, alguns coneixements tècnics professionals?

Cada cop veig més clar que hi ha espais de necessitat formativa compartits entre entre gent que considerem polítics i gent que considerem directius. I si els espais de necessitat són els mateixos, possiblement els productes i les institucions podrien ser-lo també. A la Escola de Govern Kennedy de la Universitat de Harvard, hi assisteixen, indistintament, polítics i gestors professionals. Necessiten formació els polítics per fer bé la seva tasca al davant dels serveis públics? Sense cap mena de dubte. Però, segurament, el primer de tot és que ells en siguin conscients.

Vostè va ser el pare de La Municipal, una revista que semblava que no tindria continuitat. Té molts números i sembla que som més ja uns clàssics. Què li va empènyer a fer una revista i com la veu ara que ens hem fet grans?

El que ens va moure al grup de persones que vam impulsar la revista va ser la idea que les organitzacions, i especialment les organitzacions grans, complexes i diversificades com l'Ajuntament de Barcelona, necessiten instruments de comunicació més enllà dels que espontàniament són capaces de produir. I que calia plantejar-se aquests intruments de comunicació per facilitar procesos de canvi, d'innovació. El primer sorprès de la continuïtat sóc jo mateix. Crec que La Municipal és un molt bon exemple de com les bones idees tirades endavant amb il·lusió acaben consolidant-se. Perquè acaben responent molt bé a les necessitats que serveixen. Al marge de que uns números puguin ser més brillants o reeixits. La potència de l'instrument és el que acaba contant. La veritat és que és un exemple molt infreqüent. Cal felicitar a tots els que han fet i fan possible aquesta continuïtat.

Em podria dir tres o quatre temes que en aquest moment han de bastir l'administració pública d'aquest país?

M'agradaria que la palabra que marqués l'administració pública fos futur. El futur està, cada cop més, incert, però és un territori d'oportunitats. M'agradaria que la societat canviés, que veiés l'administració com un espai en el qual invertir en futur. Perquè una administració moderna i eficaç és clau per a un progrés efectiu i sostenible. Fa poc, els europeus patíem la primera gran crisi política des què tenim la Unió Europea. Crec que el deficients dissenys institucionals i la gestió són els que estan en la base d'aquesta crisi de la Comissió. Una de les persones que a la Unió Europea es dedica a supervisar els processos d'integracio dels païssos de l'Est, em deia fa poc que està considerant cada cop més com a clau de l'èxit d'una possible adhesió, no el creixement del PIB, ni els grans indicadors econòmics, sinó la capacitat dels païssos per construir sistemes administratius que funcionin. Perquè, cada cop més, l'administració que té un país és un requisit per a la seva competitivitat, la seva capacitat de tirar endavant en el marc de la globalització. Treballar en l'administració és clarament, més que mai, treballar pel futur.

Després de vint anys d'ajuntaments democràtics, quin és el seu punt de vista, valoració, sentiment...?

Si una cosa tinc clara, després de molts anys mirant a l'administració, des de dins i des de fora, és que cada cop em sento més municipalista. Cada cop crec més que la proximitat afegeix valor i que, possiblement, és això el que explica que els ajuntaments siguin administracions d'una vitalitat i d'una sensibilitat a la demanda social extraordinaries. El canvi és més fàcil als ajuntaments. També és cert que són més fàcils les tentacions de fer les coses sense tot el rigor, sense acabar de consolidar-les i que s'han de posar equilibris. Però en tot cas, és perfectament raonable dir que el canvi comença en allò local.