Salvar el paper

La Gemma Valls té una llista de milers de pacients potencials. Presenten característiques molt diverses, com acostuma a succeir en grups tan amplis. Alguns d'ells tenen uns quants segles d'edat i moltes xacres. Quan hi ha un quadre clínic preocupant, se'ls baixen a la seva sala d'operacions. La Gemma Valls fa servir bisturí, però no és cirurgiana. És la restauradora de documents gràfics de l'Arxiu Històric de la Ciutat. I els seus pacients són llibres i pergamins, manuscrits i diaris, gravats i plànols... tots els documents que formen part d'aquest valuós fons que té la seva seu a la Casa de l'Ardiaca. La tasca del Departament de Restauració no es limita a l'Arxiu Històric. També ofereix un servei gratuït d'assessorament tècnic obert a tothom: particulars, empreses o qualsevol institució que el necessiti.

Treballa amb plegadora -una eina d'os "que serveix per a tot", per manipular documents o marcar plecs-, pinces, bisturí, espàtules, premses i burro d'enquadernació. La seva és una feina manual, artesana, i, segons explica la restauradora, consisteix en "recuperar la integritat física i funcional de l'obra". Obres que poden ser des d'un pergamí del segle XV a un diari de la setmana passada. Tant se'n fa. "Quan estàs treballant -diu- te'n oblides de la càrrega històrica del document. El suport és el suport, i el que haig de salvar jo és el paper". El paper és el suport majoritari d'aquestes peces, tot i que també hi ha teles d'enquadernar, pells o papers encolats sobre fusta.

El Departament de Restauració de l'Arxiu està situat a la planta baixa de la Casa de l'Ardiaca. Una sala blanca, com un hospital. Sobre una taula allargada hi ha un rotllo de cotó i el Comité de la Catalogne et des Baleares. Catalogue de la Exposició Universal de París del 1889, amb una goma Milán a sobre, com les que es fan servir al col·legi. Avui, la Gemma Valls està relligant un llibre. Els quadernets del volum estan col·locats a un cosidor, on els va unint als nervis -dos cordills de cànem que són la columna vertebral del llom del llibre- amb fil i agulla. La restauradora, de 29 anys, tot just ha acabat l'especialitat d'enquadernació a l'Escola Llotja d'Arts i Oficis, la mateixa on anteriorment va iniciar els estudis de restauració de document gràfic. Fa dos anys que treballa a l'Ajuntament, fent la substitució d'una excedència que finalitzarà el proper setembre.

Cada dia li porten, de les diferents seccions de l'Arxiu, els documents que necessiten una intervenció. Amb el pacient a la llitera, es fa un diagnòstic de la peça i dels seus desperfectes. La brutícia, els estrips, els fongs, els llibres desllomats són les malalties més freqüents. El punt següent és dissenyar un projecte de restauració. Encara falten un parell de pasos previs: desinfecció, si el document té fongs; i les proves de solubilitat -comprovar si les tintes del document són solubles a l'aigua- i de PH, que determinen el grau d'acidesa del suport i si cal una desacidificació posterior. "El paper hauria de tenir un PH neutre -assenyala Gemma Valls-. Però el problema és que, a causa de la seva composició, es va esgrogueint, es torna àcid i trencadís".

A partir d'aquí, comença la cura pròpiament dita. Un procés amb etapes que recorden el món de la tintoreria: neteja en sec, neteja en humit i fins i tot planxat final, amb planxes, sí, d'aquelles que s'utilitzaven a casa abans que apareguessin els models de vapor. El primer de tot és netejar el document. La neteja en sec es fa amb gomes d'esborrar o pinzells per treure la pols superficial. Després arriba el torn del bany, que es porta a terme al laboratori. Dues cubetes, una amb aigua i sabó neutre i una altra només amb aigua per esbandir, on s'introdueix successivament el document.

Un cop sec, al document se li dóna aprest, és a dir, consistència i flexibilitat amb una capa de Tylose, una cola molt suau a base de cel·lulosa i que s'asseca amb un toc de planxa. El pas següent es col·locar la peça a la premsa, per aplanar-la. Ara, el document està llest per ser consolidat. Si hi ha un estrip, s'arregla. Si li falta un fragment, es fa una reintegració amb un paper especial, el paper Japó, que s'encola i es pega al document. Gemma Valls explica els criteris que guien la seva feina. El principal, intervenir el mínim possible sobre el document. Però també pensar que la restauració no és eterna, per la qual cosa s'utilitzen materials reversibles. Altra norma és que, davant del dubte, el millor és "l'abstenció, no fer res". Tres maneres d'expressar una mateixa idea: ser el màxim possible de fidel a l'original.

Felicia Esquinas