El "novíssim" perd alçada

El "novíssim", l'edifici municipal de la plaça Sant Miquel construït en l'etapa Porcioles, serà sotmès a una remodelació que eliminarà les seves quatre últimes plantes. Diuen que Josep Maria de Porcioles volia un gratacel com el de l'ONU a Ciutat Vella, i que per això es va construir un edifici les dimensions del qual sobrepassaven la normativa urbanística de l'època i l'arquitectura petita i històrica del cor barceloní. Una mena de banderola grisenca enmig de campanars gòtics i cases com a mínim centenàries. Aquesta és la història d'un gratacel que ofereix un panorama esplèndid de la ciutat des d'aquestes plantes que ara desapareixeran.

El "novíssim" serà rebaixat els propers mesos. Així es posarà fi a un vell afront urbanístic que ha durat tres dècades. L'edifici té dotze plantes, algunes més de les que contemplava el projecte original. La raó, diuen, és que el llavors alcalde Josep Maria de Porcioles volia un gratacel com el de les Nacions Unides al Casc Antic. Així el va qualificar, com a "petita ONU", el 1964, quan ja s'havia iniciat la construcció. Un símbol de modernitat, però de la modernitat mal entesa que va provocar tants excessos urbanístics a la Barcelona dels últims temps del franquisme. El resultat va ser un bloc rectangular, voluminós, completament aliè al llenguatge arquitectònic del centre històric de la ciutat. Un minigratacel grisenc que treu el cap entre les edificacions veïnes, com si volgués entrar en competència amb les torres del de la Catedral o amb el campanar de l'església del Pi.

La intervenció que està a punt de començar deixarà a l'edifici una alçada de vuit pisos. Segons explica Salvador Sarquella, Director de Serveis Generals de l'Ajuntament, la retallada de les quatre plantes superiors farà que l'edifici s'ajusti a la normativa urbanística de Ciutat Vella, que permès un màxim de nou pisos. Un cop finalitzat l'enderrocament, al terrat resultant s'instal·laran plaques fotovoltaiques com les que ja hi ha damunt l'edifici "nou". Aquesta darrera iniciativa forma part del programa d'estalvi energètic de l'Ajuntament, que gràcies a la utilització de sistemes de captació d'energia solar -les plaques esmentades- disminuirà considerablement la despesa elèctrica municipal.

Està previst que les obres finalitzin cap la primavera del 2001. Hauran passat 43 anys d'ençà que el 4 de març del 1958 es va fer pública la convocatòria del "Concurso de anteproyectos de Edificios Complementarios del Palacio Municipal" per a la construcció del "novíssim". El van guanyar els dos arquitectes municipals, Lorenzo García-Barbón Fernández de Henestrosa -molt famós a l'època i autor d'El Corte Inglés de plaça Catalunya- i Enrique Giralt Ortet. La seva proposta apareix a l'expedient del concurs sota el lema "Vayacaló" i alguna vegada, coses dels errors tipogràfics, com "Vayacaldo". En segon lloc es va classificar un projecte on figuraven, entre d'altres arquitectes, Oriol Bohigas i Josep M. Martorell.

Les bases del concurs, que es conserven a l'Arxiu Municipal Administratiu, expliquen que el seu objecte era bastir un "nuevo edificio municipal complementario de los actuales y destinado a instalación de oficinas administrativas y técnicas, con emplazamiento en el solar limitado por la plaza de San Miquel; calle de los Gigantes; calle de los Templarios, edificio anejo al Palacio Municipal y calle de la Fuente de San Miguel y que solucione la comunicación con el mismo". Es considerava com a mèrits de les propostes que no es perjudiqués "la iluminación y soleamiento de la fachada del edificio municipal nuevo", que es donés lloc a un nou "pulmó verd" quan s'enderroqués l'illa d'habitatges on s'havia d'aixecar el bloc i que permetés la organització del nombre màxim d'aparcaments, necessitat que ja llavors començava a urgir.

A l'informe enviat al jurat per la Ponència Tècnica, es considerava que el projecte de García-Barbón i Giralt Ortet resultava, quant a la seva composició, una "solución correcta del problema, aunque sin destacada personalidad, y quizás excesivamente alambicada con el intento de penetración del cuerpo auxiliar en el volumen principal, no totalmente solucionado". També es llegeix que els dos arquitectes destinaven part de la planta baixa de l'edifici a sala d'exposicions. I així es va utilitzar durant un temps, però després es va modificar per acollir el Registre, que més tard es transformaria en l'Oficina d'Atenció al Ciutadà.

Per bastir l'immoble es va haver d'enderrocar l'illa de cases situada entre els carrers "Paso de la Enseñanza, calle Fuente de San Miquel, calle del Mico y plaza de San Miguel". El projecte de construcció es va aprovar el febrer del 1961 i es va adjudicar a l'empresa Huarte y Cía., S.A. Es va portar a terme entre el 2 d'abril del 1962 -dia d'inici de la primera de les tres fases del projecte- i l'any 1969. L'acta de recepció provissional de les obres està datada el dia 31 de desembre del 1971.

De manera que el municipi va estrenar dècada i edifici gairebé al mateix temps: al "vell" i al "nou" es va afegir el "novíssim". La denominació del nouvingut ja estava consolidada el 1967. Un projecte dels "Servicios Técnicos y Servicios de Instalaciones" municipals d'aquell any parla de la "Casa Nueva" i la "Casa Novísima".

Mar i muntanya

"El 'novíssim' té una concepció una mica vella. Està plantejat linealment, amb un bloc de comunicacions vertical a un extrem i dues bandes. La part de mar estava pensada per situar les oficines. I la de muntanya, per a l'accés i atenció del públic", explica Jesús López, Cap de Departament de Pla de Locals. A cadascuna de les plantes encara es pot veure, al terra, la faixa de paviment més fosc que delimita la zona on s'atenia als ciutadans. Zona on, per cert, també es van fer les finestres més altes, amb l'objectiu que els ciutadans poguessin gaudir de l'esplèndida perspectiva de Barcelona que ofereixen els pisos superiors de l'edifici. Potser un del millors panorames de la ciutat que es pot albirar des del Casc Antic.

El toc decoratiu del gratacel es troba a la façana principal. Entre finestra i finestra es van col·locar unes plaques d'alumini fos que reprodueixen diferents composicions de l'escut municipal. Hi ha trenta plaques per cada pis, tot i que de diferents tamanys. Són obra de l'escultor Josep Maria Subirachs, qui també va ser l'autor de la gran barana escultòrica, de pedra artificial i amb diversos motius, que corona el cos auxiliar del vestíbul.

La torre, però, no va agradar mai. "Los vecinos lo detestaron siempre (al mastodonte y al alcalde). Pidieron que se derribara", explicava el periodista Pedro Madueño a La Vanguardia (2 de novembre del 1997). A més, va començar a donar maldecaps al municipi als pocs anys de la seva entrada en funcionament. L'octubre del 1976, tres anys després que Porcioles deixés l'alcaldia, un grup de funcionaris que treballaven al "novíssim" van presentar una instància on denunciaven l'existència de "graves anomalías" relacionades amb la seguretat de l'immoble: la capacitat de resistència de les estructures davant el pes del material emmagatzemat a l'edifici, una impermeabilització deficient que provocava "goteras y desconchados", una escala d'incendis que no s'ajustava a les normes de seguretat o el mal funcionament dels ascensors són alguns dels punts que s'enumeraven al document.

Alguns mesos més tard, el maig del 1977, una nota del Cap tècnic del Gabinet de Programació, llavors instal·lat a la planta 12 de l'edifici, assenyalava que, a causa de "las recientes lluvias", s'havien produït "abundantes goteras con charcos" i que "varios paneles aislantes del techo, al impregnarse de humedad, se han reblandecido y, concretamente, uno de ellos se ha desprendido y ha caído justo a la espalda del técnico D. José M. Asensi Farrujia, sentado ante su mesa de trabajo". En aquell moment ja s'havien fet diversos estudis corroborant els problemes. L'assumpte va concloure amb un requeriment del municipi (19 de juliol del 1977) a l'empresa Huarte y Cía. per a que solucionés les deficències detectades. Els treballs es van iniciar a mitjans d'agost i van comportar, entre d'altres mesures, l'adequació de l'escala d'incendis per al seu funcionament correcte en cas d'emergència.

Aquesta i la renovació dels ascensors, fa uns quinze anys, han estat les dues intervencions fortes que ha experimentat el "novíssim" fins ara. Jesús López considera que, tot i que és un espai que no té cap atractiu des del punt de vista urbà, les seves instal·lacions "han aguantat molt bé els embats del temps. I també les redistribucions dels usos i del personal, ja que no té parets interiors, només pilars que deixen les plantes netes". De totes formes, el trànsit de gent pel immoble ha minvat molt. A final dels seixanta, hi treballaven unes 1.200 persones. Ara, només 700. Abans, allotjaba les dependències d'Urbanisme, Hisenda... gairebé tot allò relacionat amb llicències i impostos, el que atreia inevitablement un considerable volum de ciutadans. Avui, el procés de descentralització ha acabat amb l'època de les cues a la plaça de Sant Miquel.

L'enderroc

El projecte de retallar el "novíssim" era una idea llargament acariciada pel municipi. Es va posar en marxa definitivament fa dos anys. Manuel Brullet és l'arquitecte responsable de les obres, que s'aprofitaran per tornar a canviar els ascensors. L'enderroc tindrà un cost de 210 milions de pessetes. Desapareixeran quatre pisos, i les plaques de Subirachs que es retirin dels mateixos s'emmagatzemaran a l'espera de la seva nova destinació, encara no decidida, com assenyala Jesús López.

Òbviament, la de les plaques escultòriques no és l'única reubicació que comportarà aquest procés. S'hauran de reatllojar prop de 120 persones, la qual cosa implica al seu torn la reorganització i adequació d'altres edificis municipals. És el cas, per exemple, dels Serveis Personals, que es traslladen al número 233 de l'avinguda Diagonal.

La fase crítica de l'execució de les obres seran els quatre mesos que durarà, aproximadament, l'enderroc dels sostres. Per portar-lo a terme, es muntarà una grua de més alçada que l'edifici. "L'obra serà espectacular", explica Jesús López. No només l'obra, sinó també l'impacte que suposarà el trasllat de la runa. Durant aquest període, el trànsit de camions per les places de Sant Miquel i Sant Jaume serà continu. L'Ajuntament ja ha organitzat reunions amb el districte per informar els veïns i concretar les mesures de seguretat que s'adoptaran. Per exemple, s'instal·laran semàfors per facilitar la circulació dels vehicles i hauran zones de seguretat per al pas dels ciutadans. El Departament d'Imatge i Producció Editorial està rodant tot el procés, que finalitzarà quan a la primavera del 2001 el "novíssim" estreni, per fi, la seva nova silueta.

Felicia Esquinas.