Xavier Marcet, director general de Localret,
pronostica grans canvis en el funcionament de l'administració

Un historiador dirigeix Localret, el consorci que engloba 762 ajuntaments catalans i les quatre diputacions provincials. Xavier Marcet (Terrassa, 1961) s'ha format en la gestió pública i en lideratge i innovació de serveis públics. A ell s'ha encomanat dirigir una empresa que té com a objectiu aconseguir un desplegament equilibrat de les xarxes de telecomunicacions i en general de tot això que s'ha anomenat la societat de la informació". Marcet assegura que vivim una revolució, i pronostica grans canvis en el funcionament de l'administració.

Què significa un desplegament equilibrat?
Equilibrat vol dir que la tecnologia no sols arribi a les zones on el mercat li sembla interessant, sinó també al conjunt del país. I equilibrat socialment vol dir que no sols arribi a aquell sector de la ciutadania que per formació té més fàcil l'accés a les noves portes del coneixement, sinó al conjunt de la població.

Qui paga Localret?
Els ajuntaments, amb cinc pessetes per habitant, i a través de la nostra pròpia activitat. Localret va començar a funcionar el 1997, i els 762 ajuntaments representen el 98% de la població de Catalunya. El projecte va sorgir en el marc del concurs del cable creat per iniciativa de diferents alcaldes, procés en el qual l'Ajuntament de Barcelona hi va tenir un paper important. Als seus origens, Localret es movia bàsicament en el camp de l'operador del cable. L'escenari és, ara, molt obert, perquè com es veu caminant pel carrer no solament és Menta la que posa la nova xarxa a Catalunya, sinó que hi ha moltes altres empreses. Hem creat una societat anònima precisament per crear serveis de cooperació entre operadors i ajuntaments, per intentar reduir l'impacte de totes les infraestructures, que com es pot comprovar és alt.

Quins problemes plantegen les noves tecnologies?
En tots els canvis tecnològics, el problema és cada cop menys la tecnologia. El complex són els canvis que han de fer les organitzacions. El repte és important. És igual que quan un té cinquanta correus electrònics al dia. És complicat? No, gens, però has de distribuir el teu temps d'una forma diferent per respondre'ls tots. Passa exactament el mateix a l'administració. A mesura que fas més complex l'exemple t'adones que els punts difícils són com trenquem determinades inèrcies, i molt sovint també com l'entourage normatiu s'adequa a un món que realment permet un món totalment diferent del que ha estat fins ara pel que fa a la intermediació de l'administració.

El problema és moltes vegades com la societat assimila tots aquests canvis, perquè la tecnologia sempre va molt per davant de les nostres capacitats.
És essencial que les infraestructures arribin a tot arreu, i també ens hem de preocupar que hi hagi una demanda solvent a tot arreu. Sinó, ens podem trobar en una situació en la qual les infraestructures que construim no tinguin un ús intensiu, que tinguem un gran potencial però poc aprofitat. Localret fa un gran esforç en incentivar el pas de polítiques d'oferta a polítiques de demanda. Ens aquests moments és un element clau de la nostra feina.

Quines són les prioritats actuals en el camp de les noves tecnologies?
Un accés ràpid a Internet. Les màximes prestacions s'obtenen amb el cable, però han aparegut alternatives tecnològiques que donen unes prestacions menors però que tot i això multipliquen per deu la velocitat de connexió que actualment utilitza la major part d'usuaris. Mai haguéssim imaginat les possibilitats que donava la telefonia mòbil a través dels sistemes GPRS i l'UMTS.
La nostra missió és afavorir el desplegament de totes aquestes xarxes, però et trobes amb situacions bastant increïbles, com que totes les xarxes de telecomunicacions busquin el mateix mercat en el mateix territori. Si ens deixéssim portar, ens podríem trobar que tindríem moltes alternatives però totes en el mateix lloc. L'esforç de Localret és que totes les noves tecnologies vagin al conjunt del territori i no únicament a Barcelona i la seva conurbació i a les altres capitals de província. Si no ho aconseguim, hi haurà parts del país que una altra vegada pagaran un cost d'oportunitat elevat pel que fa a la modernització i a la societat de la informació. A Catalunya hi ha alguns alcaldes preocupats per les molèsties que genera el cable, i molts altres que estan preocupats perquè no poden tenir les molèsties que genera el cable. Actualment, no hi ha cap mena de dubte que per a la competitivitat d'una ciutat, pels seus actius, les xarxes de telecomunicacions han passat a ser un indicador essencial.

Comparable a...
Comparable amb el que han estat històricament les comunicacions per carretera o amb el que va ser als orígens de la industrialització la comunicació amb ferrocarril.

La societat de la informació de la que tant es parla, algú sap què és?
Ho veiem cada dia més. Quan un veu que tot el que són els grans grups econòmics estan apostant pel que se'n diu la nova economia, que és veritat que està en una fase molt inicial -segurament tindrem encara períodes de convulsió-, però que estan fent una aposta molt important pel món dels coneixements, pel món dels intangibles, pel món de la xarxa, és evident que una part essencial del que serà l'economia del coneixement, l'economia de la informació, l'estem veient néixer ara mateix. Crec que cada cop sabem una mica més què és la societat de la informació, cada cop la descobrim més, sobretot cada cop l'anem construint més. No es tracta de deixar que altres ens la liderin, sinó que, en la mesura que sigui possible, la liderem nosaltres. Des de Localret fem una contribució modesta, però el nostre treball està centrat en que nosaltres construim el nostre referent local d'això que és tan global que és la societat de la informació.

En aquest món de la tecnologia està clar que es va cap a algun lloc, però se sap cap a on?
Hi ha reflexions molt sòlides de cap on es va, la mateixa del professor Castells, per exemple. És evident que anem cap a un tipus de societat que més que substituir moltes de les dinàmiques que actualment existeixen genera noves oportunitats amb una configuració clarament diferent. Mai com ara una persona basant-se exclusivament en el coneixement havia pogut tirar endavant projectes empresarials. Mai com ara el capital havia començat a afluir cap als llocs on hi ha coneixement. Hi ha una sèrie d'indicis molt evidents que les coses estan canviat i estan canviant seriosament. I en el cas de l'administració em sembla que ens trobarem amb un tipus de relació entre l'administració i el ciutadà més divers però que no substituirà les formes que coneixem. La gent continuarà dirigint-se a l'administració presencialment, per telefon, per fax... però cada cop més la gent utilitzarà un accés obert les 24 hores del dia i set dies a la setmana, que podrà utilitzar des de qualsevol lloc i que generarà uns serveis que acabaran per crear bastant més valor públic.

Per exemple?
Comença a ser molt obsolet que les administracions demanem als ciutadans que ens facin de recaders. Comença a ser molt obsolet això de portar un certificat d'una institució a una altra. La tecnologia de la comunicació i la informació faran que aquestes pràctiques siguin molt aviat vistes com a patètiques, i el ciutadà dirà a les administracions: 'escolti, arreglin-s'ho entre vostès, no em facin anar a demanar a mi a la Seguretat Social una informació que vostè, només fent un clic, pot obtenir'. A canvi, nosaltres demanarem una altra cosa: que ens ajudin a fer una part del procés que ara es fa dins de l'administració, igual que quan un va a un caixer automàtic una part de l'activitat que abans feia una persona de l'entitat financera ara la fa ell mateix. Ens comprometem a reduir dràsticament les molèsties d'anar d'un lloc a l'altre. Això de la finestreta única, que fa tants anys que es parla, les noves tecnologies l'imposaran per sensatesa, perquè tot l'altra apareixerà com profundament extemporani.

Tota la tecnologia per portar a terme aquests canvis ja existeix. Tan complicat és implantar-la?
No, no. El complicat és adequar les nostres organitzacions a això. De vegades és més complex, però hem d'aprendre a fer les coses d'una manera diferent. Això és el que costa. Per exemple: imagina't que nosaltres a un ciutadà no sols li acceptem la possibilitat de tramitar un expedient telemàticament, sinó que anem més enllà, i li responem que d'acord, que li farem i li passem un codi que li permetrà, en qualsevol moment, comprovar en quin estat es troba el seu expedient. L'empresa privada ja ho fa.
Si tu compres a Amazon, et donen un codi per seguir com t'arriba el llibre des dels Estats Units, i quan entres allà visites la mateixa pàgina web de l'empresa de missatgeria que et porta el llibre. Els ciutadans, que es convertiran en clients d'aquestes empreses, ens reclamaran a l'administració que siguem igual de transparents. L'administració serà una mena de peixera de processos; se'ns veurà tot, i quan se't veu tot és més barat fer les coses amb qualitat. Això passarà en tots els nivells de la societat, però en les institucions el fenòmen serà més acusat perquè el ciutadà reclamarà el seu dret a la transparència.

Sempre l'ha reclamat.
Sí, però en aquests moments la tecnologia permetrà que sigui més estandaritzat i individualitzat. La citació a tal o qual senyor perquè un dia vagi a l'ajuntament a portar un document es resoldrà en minuts.

Falta que l'administració estigui disposada a ensenyar la peixera...
L'administració haurà de vetllar per la confidencialitat de la informació, serà essencial, però no tindrà massa arguments per no deixar veure com s'organitza per dins. Hi haurà un canvi notable en les cultures del nostre treball administratiu. I no parlo d'utopies, sinó de coses com el control d'un procés, una cosa absolutament inventada. No és aquest el problema. El problema, hi insisteixo, és la forma com a l'administració ens organitzem darrera del taulell, sigui aquest físic o bé virtual. El ciutadà no deixarà d'utilitzar les oficines d'informació que tant d'esforç han costat de crear o el 010. Utilitzarà un o altre segons li convingui. Som nosaltres que, des del darrera, hem de generar entorns complexes però molt integradors de les diferents formes de relacionar-nos amb el ciutadà i les diferents formes de relacionar-nos entre els departaments de la pròpia institució i entre les diferents institucions. Em preocupa més aquest aspecte, les relacions sector públic-sector públic, que les relacions amb el ciutadà o amb l'empresa privada. Caldrà trencar dinàmiques, perquè de vegades són necessaris processos més compartits del que ho han estat històricament.

I el paper del funcionari?
Som davant d'un nou món ple de possibilitats, però, diguem-ho clarament, aquest entorn exigeix un cert esforç personal a cadascun de nosaltres: entendre els canvis, adquirir noves habilitats, voler viure en una certa primera persona aquestes noves possibilitats.

Les reticències podrien frenar la implantació de les noves tecnologies?
Si no hi ha resistència vol dir que no hi ha canvi. Entenc que de resistències n'hi haurà. És evident que les reticències corporatives poden comprometre molt els processos de canvi. Ho hem viscut sempre.

Parlem d'aplicacions pràctiques de les noves tecnologies a l'administració?
Serviran per a la informació -a la qual ja hi estem bastant acostumats-, per als tràmits -un percentatge altíssim de les relacions ciutadà-administració és fer certificats- i la participació, perquè la gent faci arribar els seus suggeriments, les seves queixes. Així es faran els tràmits molt més còmodament, tindrem informació a la carta, individualitzada, i el diàleg entre les dues parts serà més fluid. Els ciutadans podran justificar la cadència amb què paguen els impostos, per exemple. Això generarà un vestit a mida de cada ciutadà.

Quan trigarem a poder pagar les multes des de l'ordinador de casa?
El coll d'ampolla és la normalització de la signatura electrònica. Els pròxims dos anys seran clau perquè aquesta possibilitat sigui factible.

Com afectaran tots aquests canvis en la feina del treballador municipal?
Progressivament anirem cap a un entorn de treball que aconseguirà estandaritzar i automatitzar les rutines però que en canvi tindrà molts més requeriments pel què fa a la comunicació dins de la comunicació i amb el ciutadà. La comunicació passa a jugar un paper central en el nou tipus d'organització. Podrem alliberar-nos de certes rutines i dedicar més temps al contacte humà, a l'aprenentatge o a donar respostes a noves necessitats. Ens espera un esdevenidor més creatiu. Ho veig molt clar. Les noves tecnologies tenen una gran capacitat per automatitzar rutines.

Parla d'automatitzar processos...
Des dels anys vuitanta no fem altra cosa, i el fenomen es multiplicarà en el futur. El problema és que, sovint, a més d'automatitzar cal redissenyar els processos. Si tens un procés A, B, C, D que no dóna les solucions òptimes, si l'automatitzes en la forma A, B, C, D multipliques les disfuncions, els errors. En el canvi que tenim al davant, alguns dels processos clarament han de ser redissenyats. Un cas molt concret en l'Ajuntament de Barcelona: les multes dels cotxes de lloguer. Cada cop que es posava una multa, la companyia arrendatària havia de fer un procés per traslladar la sanció al conductor que l'havia comès. Avui, amb un accés directe de les companyies a les bases de dades municipals estalvia una enorme feinada a l'administració i a les empreses.

Estem vivint una revolució?
Sens dubte, i molt rotunda.

Per què?
Perquè ha canviat i canviarà profundament la nostra forma de viure, de treballar, d'accedir al coneixment i de divertir-nos. I jo no sóc gens pessimista, o, més ben dit, no sóc més pessimista respecte a la condició humana del que ho era abans de la societat de la informació. Crec que hi ha realment possibilitats i que aquestes possibilitats, pel què fa a Catalunya i pel què fa a Barcelona, si les sabem aprofitar, ens situen en un lloc diferent de la graella de sortida del que havíem ocupat històricament, segurament lluny dels líders mundials, però amb possibilitats que no havíem tingut fins ara. Però no ens podem adormir.

Com afecta aquesta "revolució" a les administracions?
De diverses formes. Una, a través de l'esmentat canvi intern, i una altra per la capacitat de generar entorns emprenedors. Els ajuntaments no poden actuar com si les seves ciutats tinguessin fronteres. Vivim en un món global en el qual el local té un paper molt important. Saber trobar la baula per lligar aquestes dues dimensions és essencial. Les polítiques de promoció econòmica que es fan, i que no han estat mai capaces de trencar les fronteres de les pròpies ciutats, apareixen ara com absolutament obsoletes. Cal crear nous entorns emprenedors en aquest marc global, i que aquests generin activitat econòmica i llocs de treball.

Com es faran tots aquests canvis?
Les administracions es trobaran en una conjuntura en què o fan el canvi o els faran el canvi. La societat no permetrà que l'administració sigui una illa de privilegis que no vulgui canviar al ritme al qual canvia la resta. L'administració ha de coliderar aquest canvi, no pot ser un fre. Aquesta revolució no es pot fre malgrat l'administració. Les institucions han d'incentivar les oportunitats que dóna la societat de la informació.

Gabriel Pernau