Plans d'emergència per a les escoles municipals

Les escoles municipals han començat a preparar els seus plans d'emergéncia davant
situacions de perill. Abans que finalitzi l'actual curs, tots els centres docents hauran d'haver elaborat el pla i realitzat simulacres d'evacuació. Una forma més de millorar la seguretat dels alumnes.

Nombroses escoles de Barcelona pateixen alarmes de risc imminent que, tot i ser falses, obliguen a desallotjar l'edifici. En alguna ocasió, però, el perill pot ser real. Cal estar preparats.

Les 70 escoles municipals de Barcelona elaboren, des de mitjans d'octubre i durant l'actual curs docent, el seu propi pla d'emergències. El manual determinarà quins són els punts d'encontre i quines les vie d'evaquació a les quals hauran d'acudir els alumnes i els professors quan, per exemple, es produeixi un incendi, si hi ha o no il·luminació d'emergència, extintors manuals, alarmes o detectors de fums.

La intenció dels plans d'emergències és aconseguir l'evaquació ordenada i sense pànic dels edificis amenaçats per qualsevol risc imminent. Els plans s'inspiren en el model que des de fa temps funcionen als Estats Units i a nombroses ciutats europees. Com allà, es volen establir unes normes clares que totes les persones que es trobin en un centre escolar hauran de seguir, sense dilació, quan saltin les alarmes i es dongui l'ordre de desallotjar. Tot i que en la majoria dels casos es tracta d'alarmes falses, aquestes situacions serveixen als bombers per cronometrar el temps que es triga a abandonar l'edifici i per detectar possibles errors.

En el cas de Barcelona, la legislació obliga tots els centres a disposar del seu propi pla d'emergències. Però, en realitat, la majoria no en disposa, i, quan es tenen, són coneguts per poques persones. Es limiten a dir el que s'ha de fer quan hi ha una emergència i sols en comptades ocasions s'han portat a terme els necessaris simulacres de desallotjament.

Cada escola haurà d'elaborar, durant un màxim de dos mesos, el seu propi pla d'emergència, adaptat a les característiques arquitectòniques de l'edifici que ocupen i a les activitats que s'hi desenvolupen. L'equip de professors que realitzi aquesta tasca comptarà amb l'assessorament d'un grup de 25 bombers que també els ensinistrarà sobre nocions bàsiques de com actuar en aquestes situacions, revisarà el pla i supervisarà el simulacre. Aquests professors seran, precisament, els que després hauran de transmetre els seus coneixements als altres professors i al conjunt de l'alumnat.

Per tal de normalitzar la realització dels simulacres, els bombers premiaran els alumnes que surtin més ràpid del centre escolar.

En primera instància, els plans d'emergència es posaran en marxa en tots els centres educatius que depenguin de l'Ajuntament de Barcelona, que són 39 guarderies, tretze centres de primària, nou de secundària i nou d'especialitzats en adults.

Les previsions són que, l'any 2003, s'hagin adherit a la mesura els 1.072 centres que hi ha a Barcelona, tant els que pertanyen a la Generalitat com a institucions privades. A aquesta fita hi contribuirà la constitució del Consorci d'Educació de Barcelona, en el qual hauran d'estar representades totes les escoles que existeixen a la ciutat, tant les públiques com les privades.

La regidora de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament, Carme San Miguel, va presentar el manual que servirà de base per a la redacció dels plans d'emergència de les escoles. San Miguel va assenyalar que "l'actuació en un cas d'emergència s'ha de prendre com una rutina. La cultura de l'autoprotecció i la prevenció ha de formar part de la formació escolar, ja que els nens no només l'aplicaran a l'escola, sinó que la portaran a les seves cases".
Els plans es revisaran periòdicament i s'inclouran a la web de cada centre perquè es puguin consultar fàcilment.