Gent de la Casa Gran

Ramon Jiménez no parla a les plantes: "Jo les escolto, la qual cosa és diferent". I les plantes, explica, li transmeten la seva saviesa. "Em van fascinar des que vaig descobrir com funcionen. Les plantes són sàvies. Tenen una capacitat d'adaptació que les persones no tenim. Nosaltres som molt complicats, les plantes, no". Després de deu anys a l'Escola de Jardineria Rubió i Tudurí, aquest enginyer tècnic agrícola va esdevenir cap del Departa-ment de Formació Interna de Parcs i Jardins a principi del 2000. Mig any més tard, es va instal·lar a la masia de Can Cadena, al districte de Sant Martí, per on passen els professionals que creen els espais verds de Barcelona i en tenen cura. Dels nostres jardins públics, grans o petits.

"Un jardí és una obra d'art feta amb éssers vius", assenyala Ramon Jiménez. "En dissenyar un jardí, has de tenir en compte quins són els seus usuaris i quina sensació vols transmetre. Busques una situació i una sensació en cada lloc". Pot ser un racó per al recolliment, protegit per la vegetació, on se senti els ocells. O un passeig entre el perfum d'un roserar i l'ombra d'una pèrgola. "Rubió i Tudurí, als seus jardins -continua-, volia donar una sensació de profunditat i descoberta: els camins no s'acaben mai."
Quan estudiava Enginyeria Tècnica Agrícola, Ramon Jiménez volia viure al camp. Però al viver de Parcs i Jardins, i com a monitor per a estudiants, va descobrir una altra passió: "Em vaig adonar que també m'agradava compartir allò que m'agradava, ensenyar jardineria. Porto gairebé tota la vida donant classes".
Avui, com a cap del Departament de Formació Interna, no només s'encarrega de la formació dels jardiners, sinó també de la de tot el personal de Parcs i Jardins.
Cada setmana, per l'aula de Can Cadena passen 25 persones. Aprenen assignatures com ara Producció de plantes, Aplicació de plantes al jardí, Fitopatologia (malalties de les plantes), Medi ambient o Geometria aplicada, que permet calcular, per exemple, quants quilos de llavors calen per a un parterre de gespa. "El viverisme és un dels pilars de la formació de jardineria", diu Jiménez. Per això la Producció de plantes és una matèria destacada: explica què és un viver, com es produeix una planta i com s'ha de mantenir des que neix fins que està preparada per sortir al carrer. Un cop al parc, allò que s'ha de conèixer són les tècniques de manteniment: reg, adob... A més de la formació bàsica, també s'imparteixen cursos monogràfics. A principi de maig en feien un de poda, per preparar la campanya de l'any vinent.
Segons Ramon Jiménez, per ser un bon jardiner cal ser també un bon observador, "si no, no t'adones que una planta necessita aigua o té alguna malaltia. No és una feina mecànica, o no ho hauria de ser", afirma. "També s'ha de dir que és un ofici dur, perquè treballes al carrer, tant si fa fred com si fa calor". Ferm amb aquest plantejament antimecanicista, Jiménez insisteix a explicar a classe no només com es fan les coses, sinó també per què. Ara prepara unes classes de nomenclatura per tal que els jardiners coneguin millor les plantes més significatives dels nostres parcs.
Ell considera que a Barcelona tenim uns magnífics jardins històrics, com ara el Laberint d'Horta. "Els jardins històrics -diu- tenien un sentit més artístic. Ara, un jardí, un parc, són una necessitat. Tenim una densitat de població més elevada, fan falta espais d'esbarjo, on els nens puguin jugar." Però els espais verds no són respectats per una part dels seus beneficiaris directes. Jiménez explica que el gran problema de Parcs i Jardins és el vandalisme. Per això es programen activitats per sensibilitzar els infants. Mentrestant, Ramon Jiménez diu que "et poses com una moto" quan troben uns cactus fets malbé als jardins Costa i Llobera o uns arbres pelats amb una navalla, quan tot just s'acaben de plantar. A la saviesa de les plantes responem, nosaltres, amb mostres de la millor irracionalitat.