Una vegada al mes, des del maig fins al desembre, es pot pujar al campanar de la plaça Rius i Taulet. Una activitat quek a més de donar-nos a conèixer la història de la torre a través de les explicacions de Carolina Chifoni, del Taller d'Història de Gràcia, ens permet contemplar des del seu mirador unes vistes panoràmiques magnífiques dels terrats de la vila i de tota la ciutat.

L'entrada al campanar és gratuïta i no és recomanable pujar els 133 graons de la torre si es pateix vertigen. Els menors de 12 anys han d'anar acompanyats d'un adult. Encara queden 4 visites per comprovar, des de l'estret balcó i gairebé a 90 metres sobre el nivell del mar, les vistes que ofereix de Barcelona, del mar, de la Collserola, de Sant Adrià i de l'Hospitalet. Les persones que vulguin inscriure-s'hi (dies: 21 de setembre, 19 d'octubre, 16 de novembre i 21 de desembre) han de fer-ho a l'Arxiu Municipal de Gràcia (c/ Camèlies, 36-38), telèfon 93 285 03 57.

Història de l'emblemàtica torre del rellotge
La torre del rellotge, coneguda popularment amb el nom de campanar de Gràcia i símbol inqüestionable del barri, va ser construïda ara fa aproximadament 140 anys.

L'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l'artífex de l'aixecament d'aquest campanar civil exempt al davant de l'edifici de l'Ajuntament. La idea de fer una torre al mig de la plaça va ser deguda al fet que cap de les parròquies de Gràcia d'aquells temps no tenia un campanar alt, i a més estaven situades fora del nucli antic de la Vila.

La torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes amb la idea que pogués ser vist des de qualsevol punt de la vila. Va construir la maquinària el suís Albert Billeter, autèntic precursor dels rellotges elèctrics a Espanya. Prova de la inauguració del campanar és la làpida situada damunt de la font que hi ha a la base de la torre.

A l'interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. Pel que fa a la campana gran, coneguda popularment com la Marieta, està decorada amb frisos molt treballats, l'escut de Gràcia i relleus de Sant Isidre, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Sagrament.

El campanar de Gràcia es va fer cèlebre en les revoltes populars de 1870, 1873 i 1874, i es va convertir en l'emblema de la llibertat i de la democràcia. Aquest sentiment es va fer encara més fort després de 1929, quan la pressió popular va fer restituir les campanes al seu lloc, després d'un intent de fondre-les per a la torre rellotge de l'Exposició Universal a la plaça d'Espanya.

És considerat monument d'interès artístic pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia.

En una primera etapa, els dos primers anys, la informació que s'oferia tractava bàsicament de la història dels barris, el consell municipal, equipaments, monuments, empreses, entitats, associacions i algunes dades estadístiques.

Però, des de fa dos anys, diàriament es milloren els continguts ja existents i se n'afegeixen de nous. Així doncs, el web ofereix un directori de les entitats i els equipaments del districte, la guia estadística amb una sèrie d'indicadors amb dades globals del districte i també per barris, l'agenda de totes les activitats que s'hi organitzen, actualitzada diàriament, les festes majors de tots els barris, les possibles alteracions de trànsit, l'agenda administrativa, les convocatòries i l'ordre del dia dels plenaris o les audiències públiques del districte. La base de dades és amb la que periòdicament s'elabora la guia del ciutadà, per això és molt important que, mitjançant l'apartat del web anomenat Participa, es col·labori perquè la base de dades sempre estigui al dia; d'aquesta manera tant la informació que s'ofereix des del web, com des de Barcelona Informació, com la que constarà a la següent guia del ciutadà, estarà actualitzada. També a través de la bústia de correu, el ciutadà pot expressar les seves queixes i suggeriments.

Des del web del districte, hi ha accés directe a altres webs específics, com el web d'El Punt, un servei d'assessorament acadèmic i professional pensat, especialment, per ajudar els joves a prendre les seves decisions acadèmiques i professionals. I d'altra banda, es creen webs específics per a temes d'especial rellevància per al districte, com la Mostra d'Entitats del Poble-sec, o les festes majors de Sants, Poble-sec i Hostafrancs.

Altres continguts destacats d'aquest web són els resums mensuals de les notícies que s'han presentat a la pàgina principal des de juny de 2001 fins ara, i que els podem trobar pitjant la icona Sants-Montjuïc Notícies. També s'hi pot trobar un excel·lent arxiu fotogràfic amb més de 1.000 fotografies. Destaquen les 500 fotografies del guarniment dels carrers durant les diverses edicions de la festes majors de Poble-sec i Sants. La fotografia més antiga és de l'any 1905, del carrer Vallespir.

Des de juny de l'any 2001, la imatge del web de l'Ajuntament i dels districtes va fer una gran transformació. Els districtes i Barcelona Informació van definir conjuntament quines necessitats tenien els webs dels districtes de la ciutat. El districte de Sants-Montjuïc es va implicar totalment en aquesta definició dels serveis i informacions que ha d'oferir el lloc web d'un districte. El web del districte de Sants-Montjuïc s'actualitza diàriament i ofereix una gran diversitat d'informacions municipals, d'agenda, d'actes organitzats per les entitats i equipaments del districte, en definitiva, tot el que fa referència a la vida ciutadana del districte. Gràcies a aquesta contínua actualització, el web ha assolit uns resultats espectaculars quant a consultes i visites realitzades pels usuaris d'Internet.

Aquest web és el que rep més consultes de tots els districtes. L'any 2001, va tenir una mitjana diària de 101 consultes, i a l'any 2002, en el moment d'escriure aquest article, ja s'ha arribat a les 177 diàries, tot i que encara no hem arribat a l'època que el web del districte rep més consultes, durant els dies de la festa major de Sants. Per tant, estem parlant que a l'any 2001 va haver-hi 36.899 visites i 237.067 pàgines consultades, i aquest any, el mes de juny ja s'han arribat a 33.387 visites i a gairebé 170.000 pàgines consultades. La pàgina principal i els temes d'actualitat diària han estat els més visitats.

Els barris de la Collserola guanyen nous equipaments públics

Des d'aquest estiu, els barris i nuclis urbans de la Collserola compten amb dos nous equipaments que incrementen notablement l'oferta de serveis culturals i de lleure en aquesta zona del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Es tracta de la Biblioteca Collserola-Josep Miracle i del Centre Cívic Vallvidrera, integrats en un mateix edifici, situat al carrer Reis Catòlics, 16-34.

La nova Biblioteca Collserola-Josep Miracle ocupa la planta semisubterrània de l'edifici, amb 460 metres quadrats d'espai on posa a disposició dels seus usuaris un fons inicial de 8.000 llibres, una trentena de títols de revistes de diferents temàtiques, la subscripció de diaris en diversos idiomes, una variada selecció amb més de 700 discos compactes de música i, aproximadament, 350 vídeos documentals. El centre ofereix als visitants punts d'accés a Internet i serveis de préstec gratuït a particulars i entitats. La biblioteca també organitza activitats culturals i de foment de la lectura com ara conferències, exposicions, tallers i narracions de contes per a infants.

L'altre equipament situat al mateix edifici és el nou Centre Cívic Vallvidrera, un nou espai que contribuirà a promoure l'oci i el desenvolupament d'activitats socials i culturals per a tothom. Ocupa una superfície de 500 metres quadrats distribuïts en una sala d'actes polivalent, que ofereix la possibilitat d'actuacions a l'aire lliure, les zones destinades a la realització de tallers, les oficines del centre i el bar. La seva programació ens permet gaudir, entre d'altres possibilitats, d'exposicions artístiques, espectacles de música i teatre i sessions de cinema. Un altre dels serveis que ofereix el Centre Cívic Vallvidrera i que cal destacar és la cessió d'espais a grups i entitats del territori, amb l'objectiu d'afavorir la dinamització i la participació ciutadanes.

La presència d'aquestes noves instal·lacions que es caracteritzen pel seu entorn singular, en plena naturalesa, s'afegeix a la resta d'equipaments culturals ja existents en aquesta zona de la Collserola, el Centre Cívic l'Elèctric i la recentment inaugurada Ludoteca infantil Puput.

A Nou Barris creiem que la informació és un dels principals recursos per fer més fàcil la convivència i la integració dels col·lectius d'immigrants al nostre districte. Per això, des de fa dos anys la Guàrdia Urbana del Districte ofereix xerrades adreçades al col·lectiu d'immigrants de l'Amèrica Llatina, una experiència pilot que, amb el temps, podria estendre's a d'altres col·lectius.

El motiu pel qual s'ha escollit el col·lectiu dels llatinoamericans és perquè es tracta del més nombrós a Nou Barris. L'any 2000, el nombre d'equatorians residents al districte era de 1.393. En aquests moments aquesta xifra pot haver-se duplicat. Fins al moment, s'han portat a terme diverses sessions durant els anys 2001 i 2002 que han estat seguides per 70 persones, aproximadament.

Les xerrades informen del funcionament i desenvolupament dels serveis de la ciutat i de les normes de convivència, amb la intenció de millorar l'adaptació i l'apropament de tots els ciutadans. Les sessions es porten a terme utilitzant diferents recursos audiovisuals i escrits i tenen una durada aproximada de dues hores.

Durant les xerrades s'ofereix informació sobre la ciutat de Barcelona (terme municipal, població, organització política) i sobre la Guàrdia Urbana, i s'expliquen d'una manera entenedora les ordenances municipals referents a espais públics, medi ambient, paisatge urbà i circulació de vehicles i vianants. A més, es comenten els hàbits i costums propis de la nostra ciutat i es parla de les associacions ciutadanes existents i dels principals recursos i serveis que, com a persones immigrades, els pot ser d'utilitat conèixer.

El projecte ha comptat amb la implicació de Barcelona Solidària, la Guàrdia Urbana de Nou Barris i el Districte de Nou Barris, i amb la col·laboració de l'Associació Catalana d'Equatorians.

El juny de 2001 veia la llum el primer número de Fahrenheit 451, la revista dels Bombers de Barcelona. La iniciativa, impulsada des del Sector de la Via Pública, tenia -i continua tenint- la vocació, tal com afirmava el seu primer editorial, "de ser una eina útil per a la comunicació i un element de trobada per a les persones implicades en la tasca que du a terme Bombers de Barcelona". La publicació, de periodicitat bimestral i de la qual s'han publicat ja cinc números, reuneix en les seves pàgines, i a través de les seves diferents seccions, informacions que van des del relat d'aquelles intervencions més destacades protagonitzades pels bombers fins a les activitats esportives i culturals que es realitzen en el si del col·lectiu passant per entrevistes a personatges vinculats a aquest món, sense deixar de banda l'actualitat més immediata, com va ser en el seu moment l'atemptat contra les Torres Bessones de Nova York. Fahrenheit 451, tot i comptar amb només un any de vida, ha evolucionat molt des dels seus inicis i la seva qualitat estètica i utilitat informativa ha anat millorant fins a aconseguir uns estàndards de qualitat molt alts comparables als de les millors publicacions corporatives. En l'era de les noves tecnologies, la revista tampoc no podia restar al marge d'un canal de comunicació tan potent com Internet. D'aquesta manera, tothom que estigui interessat a consultar els continguts de la revista pot fer-ho a través de l'adreça www.bcn.es/bombers, així com a través d'intranet.
Recollint l'experiència iniciada per la revista dels bombers, el desembre de 2001 apareixia GuB, la revista de la Guàrdia Urbana, amb els mateixos objectius que Fahrenheit 451 però traslladats a la Guàrdia Urbana: la comunicació interna, la cohesió i la implicació dels agents i comandaments de la nostra policia municipal en les polítiques d'actuació sectorial que duu a terme l'Ajuntament. GuB, que ja prepara la seva quarta portada i que combina informacions d'interès professional amb notícies pròpies del col·lectiu -activitats esportives i culturals, formació, organització del cos-, és, igual que la seva homòloga del bombers, consultable per intranet a l'espera de la propera inauguració del web de la Guàrdia Urbana on la revista també tindrà el seu espai.

L'Ajuntament de Barcelona impulsa el Pla Director de Montjuïc, un ambiciós projecte que marca les directrius per a la reordenació del parc quant a usos, accessos, comunicació amb la ciutat, mobilitat interior i paisatge, tenint sempre presents els criteris de sostenibilitat. Per tirar-lo endavant, ara fa una any es va crear el Centre Gestor del Parc de Montjuïc.
El Pla estableix que Montjuïc quedi reordenat en tres cotes: la baixa, dedicada a la cultura; la mitjana, a l'esport, i l'alta, a la natura i la vegetació. Un doble eix de recorreguts a l'interior del parc permetrà connectar tots els sectors: un sistema d'accessos a les cotes mitjanes i altes, utilitzant el transport públic des de les portes d'accés a Montjuïc -n'hi haurà cinc-, i un altre de recorreguts per a vianants que, des del Castell, enllaçaran els parcs temàtics i els principals equipaments i permetran redescobrir la història de la muntanya.
Durant el 2001 i al llarg d'aquest any s'han executat ja una part de les obres i millores previstes. Les primeres actuacions s'han centrat en la generació d'una nova identitat per a Montjuïc. S'ha dissenyat un logotip per a la difusió del parc i de les nombroses activitats que s'hi organitzen -hi operen a la ratlla de 80 instal·lacions de tota mena que reben una mitjana de 12 milions de visitants anuals- i s'ha editat la publicació mensual Newsletter Montjuïc, que explica tot el que s'esdevé a la muntanya.
Urbanísticament, entre d'altres actuacions s'han restaurat els històrics Jardins Laribal, s'han enderrocat les construccions de l'antic Parc d'Atraccions i del Tir al Vol per ubicar-hi un jardí temàtic, han entrat en funcionament les infraestructures per a l'aprofitament de les aigües freàtiques, s'ha restaurat l'edifici de la Font del Gat i s'han iniciat les obres per construir un hotel a Miramar, fet que comportarà la reordenació d'aquest sector i l'arranjament dels jardins públics que comprèn. També s'ha reforçat el transport públic per tal de consolidar-lo com a alternativa al vehicle privat, amb la prolongació de les línies d'autobusos 50 i 55, la integració tarifària i horària del funicular i la creació d'una línia de bus interna. A més, s'ha dotat el Parc de senyalitzacions modernes que marquen itineraris per a vianants.
El futur més immediat passa per continuar aquesta línia de treball i aplicar noves propostes per solucionar aspectes que preocupen el Centre Gestor en matèria de seguretat, mobilitat interna -eliminació de la circulació de vehicles privats a la zona- i coordinació entre els diferents operadors que tenen la seu al parc. Tres comissions assessores (cultura, natura i esport) es reuneixen periòdicament per aportar idees i avaluar totes les actuacions que s'hi duen a terme.

Conscient d'aquesta realitat, l'Ajuntament, mitjançant l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), està impulsant un canvi qualitatiu, tant pel que fa als equipaments com als serveis que ha d'oferir per satisfer les noves demandes de consum.

L'Ajuntament aposta per uns mercats municipals competitius, que afegeixin a la seva oferta tradicional propostes culturals i lúdiques, noves tecnologies, instal·lacions modernes..., amb l'objectiu de convertir-los en centres cívics comercials i en punts de referència social, cultural i comercial del barri on estan ubicats.

Amb aquest objectiu estratègic, en el període 2000-2003 s'inverteix un total de 47.999.000 € en la modernització dels mercats municipals com a espais comercials del segle XXI.

En aquests moments, dels 13 projectes d'actuació previstos per a aquests quatre anys ja se n'han realitzat 5: Boqueria, Felip II, Ciutat Meridiana, Provisional de la Barceloneta i Sant Gervasi; 6 projectes més estan fase d'execució i hauran acabat en el termini màxim d'un any: Santa Caterina, Illa del Peix de Boqueria, Trinitat, Hostafrancs, Fort Pienc, i Port i urbanització Plaça Marina, i els altres 2 estan pendents d'inici: Barceloneta i Sant Martí.

Tot i respectant la singularitat de l'oferta, l'entorn i les característiques pròpies de cada mercat, les actuacions per a la seva modernització es basen en els paràmetres comuns següents:

· Adequació de l'oferta comercial a la demanda potencial de l'entorn.
· Millores generals en les infraestructures: serveis (aigua, llum...), estructurals (pintura, pavimentació, cobertes....).
· Introducció de nous serveis: aparcament, quiosc d'Internet, servei a domicili, producte especialitzat, oferta de restauració...

INVERSIÓ TOTAL: 47.999.000 €
* Actuacions procedents del PAM 1995-1999

Els objectius de la iniciativa són múltiples. D'una banda, que aquestes persones es percebin a si mateixes com a subjectes protagonistes del seu propi canvi i siguin capaces d'inserir-se laboralment. De l'altra, dinamitzar aquest grup mitjançant l'ocupació i aconseguir que la gent dels diferents territoris els valori pel seu treball comunitari.
La feina principal consisteix en el manteniment d'espais públics del districte (pintar bancs, pintar tanques, enjardinament...). Les activitats duren tres hores i es fan dos dies a la setmana. La feina la proposa i la supervisa un responsable del Departament de Manteniment del Districte d'Horta-Guinardó. Durant l'any 2001 s'han pintat 259 bancs i ha seguit el programa una mitjana de 7 persones al dia.
Iniciar una dinàmica de treball afavoreix els processos de canvi cap a la recerca de feines. Així es va facilitar que una de les noies pogués entrar a la Brigada de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona on actualment continua. Hi ha dues noies que també han buscat feina i ja estan treballant. Un dels usuaris va ser derivat a petició pròpia a un centre d'inserció (APIP), interessat en la realització d'un curs de paleta.
L'experiència ens mostra que aquest col·lectiu és capaç de fer una feina ben feta i continuada en benefici de la comunitat i que aquest treball els fa sentir com a persones valorades i no excloses. També es detecta un canvi positiu en la percepció que els veïns tenien d'aquest col·lectiu.

La mediació intercultural a Ciutat Vella: una eina per a la integració dels immigrants

Les intervencions de l'Administració per a la integració de la població immigrant tenen dues vessants complementàries. D'una banda, s'ha d'intervenir en el col·lectiu de població que arriba a la comunitat, que té una situació socioeconòmica sovint precària derivada de les dificultats que, per lògica, té qualsevol persona que es veu obligada a marxar del seu país d'origen per millorar aquesta situació (necessitat de trobar un lloc de treball, un habitatge, una escola per als seus fills...).

A aquestes problemàtiques pot unir-se, en ocasions, el desconeixement del territori on s'ha arribat, de les normes legals o de les normes de convivència social establertes dins de la comunitat d'acollida. De l'altra, s'ha d'intervenir sobre la població autòctona que acull la immigració i que pot tenir una visió esbiaixada de la comunitat immigrant que s'instal·la als seus barris, una visió mediatitzada per la manca de coneixement o per imatges estereotipades que la societat de rebuda té sobre altres cultures.

Moltes vegades, les dificultats de relació se superen a través del contacte diari, a través de les relacions interpersonals entre veïns, que trenquen les barreres del desconeixement i les visions estereotipades. Però, quan la manca de diàleg i la manca de coneixement entre les comunitats persisteix, és quan s'han de plantejar polítiques d'integració capaces de preveure el conflicte i de resoldre'l quan aquest ja s'ha produït.

Dins d'aquest marc d'actuació, el Districte de Ciutat Vella ha estat pioner en posar en marxa actuacions de mediació intercultural. En un moment inicial aquestes intervencions han estat programes de mediació individual, és a dir, plantejats davant de situacions personals i concretes. Aquests programes de mediació s'han desenvolupat a través dels centres de serveis personals dels diferents territoris que conformen Ciutat Vella, i han estat posteriorment posats en pràctica a altres districtes de Barcelona en els quals també hi ha un fort component de població immigrant que hi ha arribat de manera recent.

Mediació a través de l'Oficina d'Atenció als Ciutadans
Un altre programa de mediació intercultural desenvolupat a Ciutat Vella és el que es porta a terme a través de l'Oficina d'Atenció als Ciutadans del Districte de Ciutat Vella. En aquesta Oficina, un bon nombre de les atencions que es realitzen tenen com a destinataris població immigrant que, quan arriba, es veu obligada a fer tot un conjunt de tràmits administratius sovint relacionats amb el Padró d'Habitants. Moltes vegades, l'Oficina d'Atenció als Ciutadans de Ciutat Vella és la primera relació amb una administració que tenen els immigrants, i la tasca dels informadors-tramitadors va més enllà de la simple realització del tràmit: els usuaris demanen informacions i orientacions que són bàsiques per conèixer les normes legals i socials establertes. A més, s'ha de tenir en compte que molts usuaris tenen problemes lingüístics per expressar-se o per comprendre, ja que poden haver arribat a la nostra ciutat molt recentment, la qual cosa afegeix dificultats al procés de diàleg i d'entesa en la seves demandes de tràmits o d'informació. Davant d'aquesta situació, es va plantejar la necessitat de disposar d'un mediador intercultural, una persona que conegués la llengua i la cultura de les comunitats immigrants amb més presència al districte, i també les de la comunitat d'acollida. D'aquesta manera, es pot facilitar i fer més fluida la relació amb les persones d'origen immigrant que s'adrecen a l'Oficina. Les seves tasques estan molt centrades en la traducció, però d'altra banda fan també un treball amb els informadors-tramitadors de l'Oficina, als quals proporcionen elements i eines per facilitar la seva relació amb la població immigrant d'usuaris. També, en la seva relació amb els immigrants, els informen dels drets i deures que tenen com a ciutadans i ciutadanes residents a Ciutat Vella.

Mediació comunitària
A més de les intervencions de caire individualitzat, la mediació intercultural a Ciutat Vella té també una vessant comunitària i col·lectiva. És a dir, una intervenció que va més enllà dels casos particulars per adreçar-se a grups que poden concentrar-se en determinades zones del districte, ja sigui per viure-hi o per desenvolupar la seva activitat econòmica. Aquesta concentració de població immigrant és la que pot esbiaixar més la visió de la població autòctona, ja que les diferències físiques, de manera de vestir, o de costums que fan que alguns col·lectius desenvolupin molta part de la seva vida quotidiana al carrer evidencien la seva presència. Un exemple d'aquesta mediació comunitària es va fer fa tres anys al carrer dels Carders, del Casc Antic, on hi ha un gran nombre de població d'origen dominicà i d'establiments comercials regentats per persones d'aquesta nacionalitat. En aquest cas, es va establir una comissió en la qual, a banda dels mediadors de l'Administració municipal, hi van col·laborar també representants dels comerciants d'origen immigrant, representants veïnals i, de manera destacada, membres de l'Associació de Dominicans a Catalunya. Entre tots es va fer una tasca informativa, en la qual s'explicava als comerciants les seves obligacions de tenir tota la documentació i els permisos dels seus locals en regla, així com de la normativa sobre ocupació de via pública, horaris, respecte al descans dels veïns... La valoració dels resultats d'aquesta iniciativa va ser tan positiva que, a més de les actuacions davant d'algunes situacions aïllades, actualment està a punt d'iniciar-se un projecte de mediació intercultural comunitària en alguns carrers del barri del Raval.

Tots aquests programes que es desenvolupen a Ciutat Vella compten amb el suport, els recursos i la coordinació del Sector de Serveis Personals de l'Ajuntament de Barcelona.

Èxit del cicle Jazz a l'Hivernacle

Parcs i Jardins de Barcelona, com a institució responsable de la gestió i promoció dels espais verds de la ciutat, va començar a promoure ara farà set anys, concretament l'estiu del 1995, un programa d'activitats culturals que tenien com a marc d'actuació un incomparable recinte que aquell any havia estat restaurat: l'Hivernacle del Parc de la Ciutadella. D'aleshores ençà, aquest espai ha acollit multitud d'esdeveniments de tota mena: exposicions botàniques, d'escultures, conferències, xerrades, cicles de música clàssica i també, per descomptat, sessions de jazz.

Durant els tres primers anys de vida, el cicle "Jazz a l'Hivernacle" es va celebrar a l'estiu. Va ser l'any 1998 quan, davant la demanda que es va fer per part dels músics, es va programar per a la tardor i l'hivern d'aquell any. Va començar a celebrar-se a l'interior de l'Hivernacle, i va tenir una acollida molt favorable per part del públic assistent, donada l'encertada combinació que suposa la bellesa de l'espai i el nivell musical dels grups de jazz.

Va ser l'any 1999 quan novament aquest cicle es va tornar a traslladar, aquest cop a la tardor, i es va ampliar així l'oferta de serveis i de concerts respecte als anys anteriors.

Els canvis, però, no acaben i novament els cicle es modifica i s'amplia el seu període de concerts, ja que es programa des del mes de maig fins a octubre. Es cobreix així un cicle de sis mesos de música ininterrompuda, en un indret emblemàtic i cèntric com és l'Hivernacle i a prop d'un barri on la música està present i impregna els seus carrers.

Enguany el cicle de jazz compleix els seu setè aniversari amb una vitalitat i consolidació evidents dins del programa jazzístic. L'èxit del cicle, que es va iniciar a principi de maig d'aquest any, és avui una realitat dins de la programació musical de la ciutat i un punt de referència obligada per als afeccionats a aquest gènere musical.

Tant èxit ha tingut el cicle que per primer cop, i durant el mes d'agost, els concerts no tan sols s'han fet els dimecres, dia habitual de concert, sinó també tots els divendres d'aquest mes; aquest ha esta el dia escollit per donar resposta a l'elevada demanda d'audicions en un mes on l'oferta musical es redueix. Aquest nova oferta permet donar resposta als amants de la música i als residents i visitants de la nostra ciutat.

El mes de setembre, els concerts tornen a recuperar el seu dia habitual d'actuació i tots els afeccionats i amants de la música podran gaudir de la interpretació i mestria de les formacions, que tancaran un nou cicle el darrer dimecres del mes d'octubre al qual es preveu que hauran assistit més de 3.500 persones.

Ja en van dos i aviat vindrà el tercer!

Què, heu tingut ja l'oportunitat de gaudir del primer circuit esportiu urbà impulsat des del districte de Sant Martí que està situat entre la ronda de Sant Martí i la rambla de Prim i que vam inaugurar ara fa un any? Val la pena, oi! Doncs ara tenim tots una nova oportunitat de gaudir de la ciutat i més concretament de l'històric barri del Clot-Camp de l'Arpa practicant esport, esport no competitiu.

Des del passat estiu, està a disposició de tothom el segon circuit esportiu urbà d'aquestes característiques que, en aquesta ocasió, s'ha senyaltizat dins de l'incomparable i agradable marc del parc del Clot. Es tracta d'un circuit de 700 metres, atractiu i de fàcil recorregut, que es pot fer tranquil·lament, corrent o passejant, i sense la pressió del cronòmetre o de la competició sol, amb la família o amb els amics.

Aquest nou circuit urbà forma part d'un ambiciós projecte que promou el Districte de Sant Martí i que pretén senyalitzar diferents espais urbans com a llocs idonis, adequats i oberts permanentment a tothom, per fer esport. Es tracta en definitiva de potenciar, impulsar i facilitar la pràctica de l'activitat esportiva a tots els barris del districte per fomentar aquest saludable costum.

Dins d'aquest projecte, des del Districte de Sant Martí es continua treballant de valent per senyalitzar a d'altres barris nous circuits esportius urbans.

La nova biblioteca Ignasi Iglésias al Centre Cultural Can Fabra

El passat 28 i 29 de setembre va obrir les seves portes, amb una gran festa d'inauguració, el nou Centre Cultural Can Fabra. Un gran Centre Cultural que ofereix tot un seguit de serveis per a la cultura i la participació. Hi destaca la nova biblioteca Ignasi Iglésias, que ocupa una part important de l'edifici, uns 3000 metres2. Una biblioteca que compta amb importants innovacions, tant des del punt de vista tecnològic, com de contingut, per a la recerca i per a l'accés a la lectura de documents. Un conjunt de serveis que s'integren en el conjunt de l'oferta cultural del Centre Cultural Can Fabra.

La biblioteca disposa d'una col·lecció inicial de 60.00 documents. Es preveu un creixament anual de 5.000 documents, que en un termini de 10 anys, permetrà arribar als 100.000 documents que formaran el fons documental de l'equipament. D'aquest 100.000 documents, 75.000 són de lliure accés i 25.000 de dipòsit.
El fons documental està especialitzat en arts visuals principalment en fotografia i còmic i en el fons Ignasi Iglésias. El fons documental de la biblioteca està format per llibres, revistes, discos compactes, cintes de vídeo, CD_Rom, transparències, plànols, mapes, cartells, fullets i partitures musicals, entre d'altres materials

La biblioteca està distribuïda en vàries plantes, la planta baixa es dedica a un ús més informal i disposa, entre altres serveis, de la sala de revistes i diaris i el punt d'informació general i préstec.
La primera planta de l'edifici combina una part dedicada al fons general principalment de música, amb l'àrea infantil, que conté informació en tota mena de suports; llibres, cds, vídeos… i accés a internet. La segona planta, també amb fons general, té, a més sales de tallers o les trobades dels clubs de lectura, aules de formació i autoaprenentatge, i disposa de sales d'estudis d'accés independent a la resta de l'edifici, que permet obrir també en horari nocturn.
La tercera planta està pensada com un espai polivalent, entés com un gran espai sociocultural per a la creació en les arts escèniques contemporànies.

La biblioteca té un horari molt ampli, dilluns, dimecres i divendres de 10 a 21.00 hores, dimarts i dissabte de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 21.00 hores, i els diumenges de 10.00 hores a 14.00 hores
A més, el centre disposa de sales d'estudi obertes de dilluns a divendres de les 21.00 hores i fins a la 1 de la matinada.
La bibilioteca està gestionada pel Consorci de Biblioteques de Barcelona.

Us convidem doncs, a gaudir d'aquest equipament que respon a un nou model de biblioteca, pensat per ser un centre dinamitzador de la vida cultural del districte i de la ciutat de Barcelona. Un espai públic, viu i actiu, dotat amb les més noves tecnologies per a la informació.

L'art i les antiguitats surten al carrer de les Corts

El districte de les Corts té l'objectiu de dinamitzar i promoure projectes de col·lectius de caire cultural. D'aquesta manera, dins l'àmbit de les arts i el món de l'expressió artística i plàstica, dóna suport a les diferents activitats i iniciatives proposades pels col·lectius que hi treballen. Així van néixer Espai d'Art, Art Directe i el Mercat d'Antiguitats.

El mercat dels dijous ofereix als amants de les antiguitats la possibilitat de gaudir d'una fira professional amb productes de qualitat i experts que els poden assessorar. La fira, a més, serà un punt de trobada per als amants de l'art i per a totes aquelles persones que vulguin trobar i posseir un d'aquests records del passat. També comportarà una autèntica distracció per a la gent gran del barri, que acostuma a passar-s'hi hores preguntant i fent cultura.

Bulevart.com neix amb la filosofia d'organitzar fires-mercats per tal que els brocanters gaudeixin d'un lloc on poder oferir aquells objectes que tant costa trobar. Peces úniques que els brocanters restauren per recuperar-ne l'encant original. L'espai compta amb experts professionals del món de les antiguitats i el col·leccionisme.

Dins les diverses fires i mercats de caire artístic que s'organitzen al districte cal destacar les d'Art Directe als Jardins de Campoamor i Espai d'Art a la plaça Comas.

El segon dissabte de cada mes, Art Directe ens mostra les seves obres, durant tot el dia, als Jardins de Campoamor. Art Directe és un col·lectiu d'artistes plàstics que es va crear el 1998 a partir de la iniciativa d'uns quants pintors amb diferents estils artístics i amb l'afany d'arribar a un públic el més ampli possible. Els artistes pintors d'Art Directe són tots professionals que dediquen el seu temps, no tan sols a crear, sinó també a ensenyar i difondre l'art com un dels vehicles per entendre millor la mateixa cultura. El col·lectiu està format per artistes de diferents procedències establerts a Catalunya, cadascun d'ells amb la seva manera particular d'expressar-se. No obstant, l'objectiu és comú: dinamitzar la cultura de l'art. És per això, que a través de mostres d'art, els pintors parlen amb la gent que s'interessa per les seves obres, explicant-los el procés de creació.

Els primers dissabtes de mes Espai d'Art ens presenta les seves obres. Inaugurat el maig del 2000, Espai d'Art, va iniciar una etapa en què el districte va impulsar accions encaminades a fomentar el creixement i la consolidació del teixit artesanal de Les Corts. Avui, aquest espai ja està consolidat i el composen joiers, restauradors de mobles, ceramistes, pintors, fusters, artesans del tapís, etc., els quals exposen i venen les seves obres.

A partir del mes de setembre, els primer i segon dissabte de cada mes i tots els dijous, el districte de Les Corts us convida a gaudir, adquirir i admirar les diverses obres que els diferents pintors, joiers, restauradors de mobles, etc. i un gran ventall d'artistes exposen en aquests tres espais: Espai d'Art, Art Directe i el Mercat d'Antiguitats.

El mapa ecològic del barri de la Sagrada Família

El districte de l'Eixample i el Fòrum Cívic de la Sagrada Família (òrgan de participació que aglutina les entitats del barri de la Sagrada Família), han promogut, amb la col·laboració de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona i la Regidoria de Ciutat Sostenible, la publicació del mapa ecològic de la Sagrada Família. Es tracta d'una eina que recull bona part de la informació del barri sobre medi ambient, la qual es troba classificada en cinc àrees: espai públic; mobilitat i accessibilitat; residus i aigua; activitats, associacions i serveis ambientals; i espai construït i població. En síntesi, es tracta d'una guia que permet conèixer millor el barri de la Sagrada Família, detectar les seves mancances i fomentar també comportaments més respectuosos respecte a l'entorn. És, per tant, una guia per viure millor.
El Fòrum Cívic Sagrada Família i el districte de l'Eixample treballen des del 1998 per millorar la qualitat de vida a la zona i augmentar la protecció de l'entorn. El Mapa Ecològic no és la primera iniciativa pionera que engeguem. Convé ressaltar el paper motor que vam tenir en el seu moment en impulsar el primer camí escolar de la ciutat, el del CEIP Tàbor del barri.