| |
 |
|
|
|
|
| Més llocs d'interès:
|
 |
|
|
Un passeig per la Vila Olímpica |
|
El recorregut per la Vila Olímpica ens permetrà conèixer aquest nou barri barceloní, part importantíssima de les obres del programa olímpic. Comencem el nostre passeig a partir de la plaça dels Voluntaris davant de la qual hi ha les dues torres que, amb la seva peculiar arquitectura, donen caràcter propi al barri. Una de les torres és l'hotel Arts, obra dels arquitectes Bruce Graham i Frank O. Ghery, té 44 pisos i 456 habitacions; l'altra és la torre Mapfre, deguda a la inspiració d'Iñigo Ortiz i Enrique de León. És un edifici d'oficines amb un centre comercial a la planta baixa. Aquestes dues torres tenen una alçària de 153,5 m i són les més altes de l'Estat espanyol.
A la mateixa plaça dels Voluntaris hi ha una font gegant, obra de Josep M. Mercè, i no gaire més lluny es pot veure la cara de l'escultura David i Goliat, d'Antoni Llena. Més enllà, veiem El peix d'or, de Frank O.Ghery i, al darrera, els jardins d'Atlanta, on hi ha la xemeneia de Can Folch, testimoni del passat industrial de la zona, i el grup d'edificis en forma d'el·lipse, obra de l'equip d'arquitectes Martorell-Bohigas-Mackay-Puigdomènech, que han dissenyat el conjunt de la Vila Olímpica.
Podem passejar una mica pel parc del Port Olímpic , fins arribar al carrer de Rosa Sensat. El conjunt d'edificis que formen el barri són obra d'arquitectes guanyadors dels premis FAD d'arquitectura: els edificis d'Eurocity 2, 3, i 4, que es troben a la cruïlla del carrer de Rosa Sensat amb l'avinguda Icària, deguts a Helio de Piñón i Albert Vilaplana, es poden comptar entre els més originals d'aquest conjunt urbà. L'edifici de la Telefònica és obra de Jaume Bach i Gabriel Mora. Seguint per l'avinguda del Bogatell trobarem la plaça circular de Tirant lo Blanc on hi ha edificis d'Elies Torres i Josep Antoni Martínez Lapeña.
En travessar la plaça, arribem al carrer Salvador Espriu, on trobem una de les fonts dissenyades per Oscar Tusquets i l'escultor canari Juan Bordas. Podem creuar la ronda del Litoral passant pels ponts de fusta i arribarem al parc dels Ponts, on hi ha un petit canal. La gran escultura Tallavents, de Francesc Fornells, s'aixeca a la cruïlla dels carrers de Salvador Espriu i Vicens Vives. Finalitzem aquest breu recorregut a la plaça dels Campions, en la qual trobem, a terra, el detall de les 257 medalles d'or aconseguides durant els Jocs Olímpics del 1992. Alguns dels ídols de l'esport han deixat en aquesta plaça l'empremta de la seva mà.
|
|
| El Port Olímpic |
|
El Port Olímpic, construït per als Jocs Olímpics del 1992, és una excel·lent obra conjunta dels arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech i de l'enginyer Joan Ramon de Clascà. Va ser clau en les competicions celebrades durant el Jocs, que requerien aquest tipus d'instal·lació. La seva capacitat li permet acollir un nombre considerable d'embarcacions esportives, i, a més de ser una de les àrees més importants de la nova ciutat que mira al mar, compta amb diversos restaurants, bars i locals, els quals donen intensa vida a la nit barcelonina. És un lloc on es pot passejar, anar en bicicleta i gaudir de l'oferta de petites parades que determinats dies de la setmana s'instal·len a l'aire lliure i en les quals es poden adquirir des de quadres fins a objectes de vidre tallat.
|
|
|
|
| L'Anella Olímpica |
|
Dins de les obres de remodelació de les quals ha sorgit la nova Barcelona que mira al mar, hem d'esmentar també la part més alta de la ciutat: la muntanya de Montjuïc, on ja s'han remodelat les instal·lacions esportives per adequar-les a la modernitat exigida per la celebració dels Jocs Olímpics de 1992.
L'extensa àrea de la muntanya de Montjuïc, que ha estat reurbanitzada entre la recta de l'Estadi i els murs del cementiri, rep el nom d'Anella Olímpica. Aquest sector de muntanya ha sofert un canvi radical: l'Estadi s'ha fet nou, respectant la façana, i les piscines Picornell , construïdes el 1969, han estat modernitzades. S'han aixecat dos edificis de nova planta: el Palau d'Esports Sant Jordi, d'Arata Isozaki, i l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. Integrats en aquesta àrea hi ha també un nou camp de beisbol, un estany circular, el jardí d'aclimatació procedent de l'Exposició del 1929, una extensa zona de parc i un monòlit commemoratiu dels Jocs Olímpics, obra de l'enginyer Santiago Calatrava.
L'esplanada queda decorada per l'escultura Canvi, d'Aiko Miyawaki, muller d'Arata Isozaki. El projecte general d'urbanització de l'Anella Olímpica és obra de l'equip format per Federico Correa, Alfonso Milá, Carles Buixadé i Joan Margarit.
|
|
|
|
| El Palau Sant Jordi |
|
El Palau d'Esports Sant Jordi és considerat com la part més important de l'Anella Olímpica. És un pavelló poliesportiu cobert, pensat bàsicament per a la gimnàstica esportiva i rítmica i les finals d'handbol i voleibol dels Jocs Olímpics del 92. Pot donar cabuda a una àmplia varietat d'activitats esportives i d'espectacles. S'hi pot muntar una pista d'atletisme de 200 m de corda i una pista de gel, i es pot adaptar com a escenari de concerts o espectacles de ballet. Una pantalla gegant de vídeo de gran fidelitat reprodueix les imatges de les actuacions dels atletes o artistes.
|
|
Les grades tenen capacitat per a 17.000 espectadors i el sistema de ventilació està pensat de manera que, en cas de resultar insuficient, és suportat per una instal·lació d'aire condicionat. Al costat de la pista principal hi ha un pavelló polivalent, de coberta plana, amb capacitat per allotjar quatre pistes de bàsquet. L'autor del projecte és l'arquitecte japonès Arata Isozaki.
Es va començar a construir l'agost del 1985 i la seva inauguració es va dur a terme durant la festivitat de la Mercè de l'any 1990. La coberta, dissenyada amb ordinador pel japonès Mamoru Kawaguchi, és una obra extraordinària d'enginyeria. Està formada per una gran xarxa metal·lica còncava que aguanta les teules de ceràmica vidriada i les planxes de zinc que asseguren la impermeabilitat.
|
|
|
| L' Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya |
|
El projecte de la Universitat de l'Esport es va encarregar a Ricard Bofill. Una vegada acabats els Jocs Olímpics, aquesta universitat és la seu de l'Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (INEFC). S'atribueix una important participació en el disseny d'aquest edifici a Peter Hodgkinson, membre del taller d'arquitectura de Bofill. Formen aquesta construcció dos edificis simètrics, de quatre plantes i façana neoclàssica, units per un vestíbul. Hi ha dos patis bessons coberts de 50x50 m, un dels quals va servir per acollir les competicions de lluita lliure i grecoromana durant els Jocs. A l'altre s'hi van disposar cinc tapissos d'escalfament.
|
|
Les obres van començar l'abril de 1988 i han estat finançades en la seva totalitat per la Generalitat de Catalunya.
|
|
|
| L' Estadi Olímpic |
|
L' Estadi Olímpic de Montjuïc té capacitat per allotjar 55.000 persones i fins a 77.000 amb la incorporació de grades provisionals. Pot servir d'escenari per a competicions esportives, espectacles musicals o qualsevol altre acte popular.
S'ha transformat l'antic estadi, del qual s'ha conservat la façana, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roure, fill del modernista Lluís Domènech i Montaner. El frontís és de l'escultor Vicenç Navarro, i les estàtues sobre de la porta d'entrada, de Pau Gargallo.
|
|
La resta s'ha construït seguint el projecte resultant de fondre en un sol els projectes que van presentar al concurs internacional l'arquitecte Vittorio Gregotti, per una banda, i l'equip format per Federico Correa, Alfonso Milà, Carles Buixadé i Joan Margarit, per l'altra. Richard Weile va ser l'encarregat de la supervisió tècnica dels projectes i el consultor en temes d'enginyeria esportiva.
A l'Estadi Olímpic va tenir lloc la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de 1992.
|
|
|
|
|
|
|