Més llocs d'interès: -- Selecciona una opció -- Les fonts de Montjuïc La Barcelona Olímpica El Poble Espanyol El Parc de la Ciutadella Els carrers i les places de Barcelona         El Gran Teatre del Liceu El Teatre Nacional de Catalunya L'Auditori de Barcelona La Catedral de Barcelona Santa Maria del Mar La Basílica de la Mercè Antoni Gaudí i Cornet Gaudí, que va néixer a Reus (Baix Camp) el 1852 en el si d'una família de calderers, sempre va reivindicar aquest ofici familiar com l'origen de la seva visió i comprensió personal de l'espai. L'any 1870 es va traslladar a Barcelona per estudiar arquitectura, on va combinar els estudis amb les feines que desenvolupava en diversos estudis d'arquitectes i de mestres d'obres. L'obra de Gaudí, que es concentra principalment a Barcelona, es pot classificar en quatre etapes diferenciades. La primera va des del 1878, any en què es va titular, fins al 1882 i es caracteritza per l'aspecte urbà i social de les seves obres. La següent etapa, durant la qual comença a treballar el projecte de la Sagrada Família, està marcada per l'esforç per superar els estils històrics i per aconseguir una plàstica i unes formes estructurals pròpies. Precisament, aquests dos aspectes bàsics són els que defineixen l'estil gaudinià, en què es fa una utilització lliure i personal de l'art musulmà i dels estils gòtic i barroc. El període que va del 1900 al 1917 és la seva època més creativa i innovadora, en què desenvolupa el seu estil més propi. Es tracta de l'etapa en la qual s'encarrega de la reforma de la casa Batlló i de la construcció del parc Güell, l'església de la colònia Güell, la casa Milà -coneguda popularment com la Pedrera- i les escoles de la Sagrada Família. Des del 1918 fins a la seva mort accidental, a causa d'un tramvia que el va envestir, Gaudí es concentra en la realització del temple de la Sagrada Família. Any 2002: "Any Gaudí" Amb motiu del cent cinquanta aniversari del naixement de l'arquitecte català i per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona, el Consell Plenari del 28 d'abril de 1999 aprova per unanimitat "declarar l'any 2002 com l'Any Internacional Gaudí". L'Any Gaudí va consistir en un programa d'activitats pensades per als barcelonins, però també per als visitants procedents d'arreu del món. D'aquesta manera, l'Any Gaudí es va convertir en un gran esdeveniment de repercussió internacional. Com a conseqüència, es van obrir al públic espais privats de l'arquitecte fins ara inèdits, com ara un pavelló del parc Güell i els jardins de les cases Vicens (carrer de les Carolines, 18-24), Bellesguard (carrer de Bellesguard) i el col·legi de les Teresianes (Ganduxer, 87). Entre les exposicions que es van organitzar a la ciutat destaquen: "Gaudí. La recerca de la forma", al Museu d'Història de la Ciutat, "Univers Gaudí", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i "Gaudí. Art i disseny", que es va mostrar a la Pedrera El temple de la Sagrada Família Entre els carrers de la Marina, de Provença, de Mallorca i de Sardenya s'aixeca el Temple Expiatori de la Sagrada Família, que inicialment va ser un projecte neogòtic dissenyat per l'arquitecte Francesc de Paula del Villar. Gaudí va ser l'encarregat de continuar l'obra l'any 1891 i va substituir el projecte existent per un altre molt més ambiciós que va donar com a resultat l'enorme estructura actual. La Sagrada Família vol ser una construcció simbòlica, motiu pel qual té tres façanes monumentals: la de llevant, dedicada al Naixement de Crist, la de ponent, dedicada a la Passió i Mort i, al sud, la façana de la Glòria, que és la més gran de totes i està dedicada a la fe religiosa. Les quatre torres de cada façana simbolitzen, en conjunt, els dotze apòstols. Una torre cupular que corona l'absis és el símbol de la Mare de Déu i les quatre grans torres dedicades als evangelistes encerclen l'agulla central que simbolitza el Salvador. El parc Güell El parc Güell està situat a la muntanya del Carmel, que amb la de la Creueta i la Muntanya Pelada separen els barris de Gràcia i d'Horta. El financer Eusebi Güell va pensar a construir una ciutat jardí en el lloc que ocupava l'antiga finca de Can Montaner i li va encarregar el projecte a Gaudí. Només es van arribar a construir dues cases dins del recinte del parc, que es va conservar com a tal i que ara és jardí municipal. Tota la part urbanística va ser realitzada entre els anys 1900 i 1914. El Modernisme El modernisme és un moviment cultural que sorgir a Occident al final del segle XIX i al principi del XX. Va marcar les tendències més renovadores de la literatura, el teatre, l'arquitectura, les belles arts, la decoració, els mobles i altres objectes. El moviment va rebre, segons els països, noms diferents. A Catalunya, Mallorca i València es va dir modernisme; a la resta de l'Estat, modernismo; a França i Bègica es va dir Art Nouveau; als països anglosaxons, Modern Style; a Àustria, Sezessionstil; a Alemanya, Jugendstil i a Itàlia Liberty o Floreale. Tots aquests estils són paral·lels, però no iguals. Tampoc no són estils unitaris, sinó que cadascun inclou diverses tendències, en particular el català, que és, de tots, el més variat, popularitzat, ric i el de més llarga durada: entre el 1888 i el 1906, amb pròleg el 1882 i epíleg fins a la Primera Guerra Mundial. El modernisme és un dels principals atractius de Barcelona, i ho és fins al punt que molts dels edificis modernistes estan reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la Humanitat. El passeig de Gràcia En aquest passeig, entre els carrers del Consell de Cent i d'Aragó, pujant a l'esquerra, hi ha la famosa illa coneguda popularment com l'illa de la discòrdia, anomenada així pel contrast de l'arquitectura dels seus edificis, tots del primer decenni del segle XX. L'edifici del xamfrà de la banda de mar és la casa Lleó Morera, obra de Domènech i Montaner, d'estil floral modernista. Hi ha després dos edificis, del tipus Lluís XV modernitzat, d'Enric Sagnier, i la casa Amatller, obra de Puig i Cadafalch d'estil neogòtic amb ornamentació de ceràmica polícroma, seguida de la casa Batlló, amb façana de mosaic i coberta de ceràmica, que és obra d'Antoni Gaudí. Una mica més amunt, a la banda dreta del passeig, fent cantonada amb el carrer de Provença, hi ha la casa Milà -més coneguda popularment com la Pedrera-, que va ser projectada per Gaudí poc després d'haver finalitzat la construcció de la casa Batlló. La Ruta del Modernisme La Ruta del Modernisme, impulsada per l'Ajuntament i altres institucions com la Diputació de Barcelona, va néixer amb l'ambició de facilitar als ciutadans i als visitants el descobriment d'aquest ric patrimoni en una proposta de passeig que inclou comerços de prestigi, restaurants emblemàtics, museus i la informació necessària per entendre la gènesi i el desenvolupament urbà de la ciutat. La Ruta permet accedir a l'interior dels principals punts d'interès del modernisme a la ciutat, com ara el Palau Güell, el Palau de la Música Catalana, l'illa de cases coneguda popularment com "l'illa de la Discòrdia", la Fundació Antoni Tàpies, la Pedrera, la Sagrada Família, el parc Güell i el Museu d'Art Modern. La Ruta Europea del Modernisme té com a objectiu estendre el model de la Ruta del Modernisme de Barcelona a totes les ciutats europees amb patrimoni modernista o estils equiparables. Dins d'aquesta nova xarxa cultural s'integren 69 ciutats de 29 països de tres continents, inclosa Amèrica Llatina i fins i tot Àfrica, representada per la ciutat de Lüderitz (Namíbia). Lluís Domènech i Montaner Arquitecte, historiador i polític que va estudiar a Barcelona i a l'escola d'arquitectura de Madrid, lloc on es va titular l'any 1873. Dos anys més tard va ser nomenat catedràtic de composició i de projectes de l'escola d'arquitectura de Barcelona, de la qual va ser-ne director des del 1901 i en la qual va exercir una fecunda tasca docent. Professionalment, l'Exposició Universal de 1888 li va donà l'ocasió de construir les primeres obres que el van fer popular: l'Hotel Internacional i el restaurant del parc de la Ciutadella, conegut pel nom popular de el Castell dels Tres Dragons, obrà amb què Domènech i Montaner s'anticipava als corrents arquitectònics del seu temps. També va construir altres edificis monumentals entre el quals es troben el Palau de la Música Catalana (1905-08), la casa Albert Lleó i Morera (1905) i la casa Fuster (1908), i entre 1902 i 1912 es va encarregar del gran conjunt monumental del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Domènech i Montaner va obtenir tres vegades (el 1903, 1905 i 1912) el premi que el consistori barceloní concedia al millor edifici de l'any. Any 2000: "Any Domènech i Montaner" El dia 29 de desembre de 1999, l'alcalde accidental i president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida, Jordi Portabella, va presentar al Palau de la Música l'Any Domènech i Montaner, que es va celebrar durant l'any 2000, coincidint amb el 150è aniversari del naixement d'aquest gran arquitecte. El Palau de la Música Catalana A la cantonada del carrer d'Amadeu Vives s'aixeca el Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte Domènech i Montaner que data del 1908. L'interior de l'edifici és el testimoni més important de l'estil modernista, ja que s'hi poden trobar en abundància formes realitzades amb materials polícroms (mosaic de ceràmica, cristalls de color). La temàtica floral i les figures amb el cos de mosaic i el bust en relleu són obra d'Eusebi Arnau. A l'esquerra de l'escenari hi ha un brancal de pedra esculpida per Pau Gargallo, evocació de la cançó catalana en la persona de Clavé i les noies de "Les Flors de Maig". Mentre que el brancal de la dreta evoca la música internacional, amb el bust de Beethoven i la cavalcada de les Valquíries. El Palau de la Música es va crear per a estatge i sala de concerts de l'Orfeó Català, una gran coral fundada alguns anys abans pel mestre Lluís Millet que ha tingut una gran importància en la revaloració de la música popular catalana. Josep Puig i Cadafalch Arquitecte, historiador de l'art i polític. Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867) va estudiar arquitectura i ciències exactes a Barcelona i es va doctorar a Madrid l'any 1888. Com a arquitecte municipal de Mataró, l'any 1889 hi va projectar el mercat cobert i la xarxa de clavegueres. Un cop establert a Barcelona, el 1895 va dirigir la construcció de la casa Martí -més coneguda com Els Quatre Gats-, que té les característiques del seu estil inicial: l'anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal amb predomini de les arts aplicades. De la seva extensa obra a Barcelona destaquen la Casa Amatller (1900), amb influències de l'arquitectura flamenca; la Casa Macaya (1901), en què treu partit de l'estucat de la façana, un recurs que també va fer servir a la Casa Trinxet (1904, desapareguda) i a la Casa Sastre i Marquès de Sarrià (1905); i la restauració de la residència dels barons de Quadras, inspirada en formes catalanes medievals. També cal anomenar el bloc de tres edificacions unitàries -més conegut com la Casa de les Punxes- que va construir per a la família Terrades l'any 1905 i en el qual va adoptar el gòtic flamíger. A causa de les circumstàncies polítiques de l'època, el 1924 va patir una campanya de descrèdit, de manera que l'ajuntament dictatorial de Barcelona d'aquell període el va destituir del seu càrrec d'arquitecte de l'Exposició. Finalment, la revolta del 1936 el va obligar a fugir i exiliar-se a París i, després de la Guerra Civil, se li va prohibir l'exercici de la seva professió. Any 2001: "Any Puig i Cadafalch" El dia 4 de desembre del 2000, els ajuntaments de Barcelona, Mataró i Argentona van signar un conveni de col·laboració per commemorar durant l'any 2001 la figura del gran arquitecte modernista català Josep Puig i Cadafalch. Aquest conveni va suposar la constitució d'un Consell d'Honor i d'un Consell Executiu, presidit aquest darrer per Jordi Portabella, tercer tinent d'alcalde i president de l'Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona, i d'un Comitè Assessor integrat per estudiosos de l'obra de Puig i Cadafalch. Finalment, el 12 de desembre del 2000, en un acte solemne presidit per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, un total de 30 ajuntaments i institucions van signar el conveni d'adhesió a aquesta iniciativa. Al llarg de l'Any Puig i Cadafalch es van organitzar diversos actes per tal d'ajudar a conèixer millor i fer la màxima difusió dels elements arquitectònics, artístics i culturals relacionats amb la vida de l'arquitecte. Entre les principals activitats que es van acordar destaquen la signatura de convenis de col·laboració amb representants institucionals i particulars d'altres localitats amb presència de l'obra de Puig i Cadafalch i també la celebració d'exposicions i simposis, com també la creació d'una ruta amb les obres més emblemàtiques d'aquest genial arquitecte. Al mateix temps, es va organitzar una exposició commemorativa a la Casa Amatller. També amb motiu de la commemoració de l'Any Puig i Cadafalch es va iniciar la restauració de la Casa Mulei Afid, torre modernista situada al número 55 del passeig de la Bonanova, construïda per Puig i Cadafalch l'any 1914.    © Ajuntament de Barcelona